Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Límits legals a les micotoxines

La Unió Europea ha fixat nous límits per a la patulina, una micotoxina present en productes derivats de la poma

L’última regulació comunitària sobre micotoxines va ser adoptada el mes d’agost passat. Ara li ha tocat el torn a la patulina, una micotoxina produïda per diversos tipus de fongs que es presenta de manera especial en els productes derivats de la poma. Els nous continguts màxims «en sucs de fruita, sucs concentrats de fruites, nèctars de fruita, begudes espirituoses, sidra i altres begudes fermentades derivades de pomes o que contenen suc de poma» han estat fixats per un Reglament comunitari, que serà aplicable a partir del pròxim un de novembre de 2003. La norma ha vingut acompanyada per altres disposicions menors, a fi de completar un marc regulador que presenta serioses dificultats per a garantir d’una forma absoluta la protecció de la salut i la seguretat dels consumidors, especialment la d’aquells grups més vulnerables, com són els nens de poca edat.

En aquest sentit, la Comissió, d’una banda, va dictar una Recomanació amb l’objectiu de prevenir i reduir la contaminació per patulina, i en la qual es recull un «Codi de Pràctiques» perquè sigui aplicat per tots els operadors de la indústria d’elaboració de pomes; i per un altre, va aprovar una Directiva, per la qual es fixen els mètodes de presa de mostres i d’anàlisis per al control oficial del contingut d’aquesta substància en productes alimentosos.

La situació legal
El coneixement sobre la major part de micotoxines dificulta l’establiment de límits tolerables en salut humana i animal

L’adopció de mesures legislatives sobre micotoxines és una qüestió més aviat recent. I és que cal tenir en compte que fa a penes 40 anys que es van descobrir les aflatoxines i els seus potencials efectes per a la salut humana. Les úniques que compten amb regulació específica a nivell comunitari són les aflatoxines, l’ocratoxina A (OTA), i ara, la patulina.

Pel que respecta a les aflatoxines, declarades oficialment com a substàncies carcinògenes genotóxicas, un Reglament comunitari de 2001 fixa els nivells màxims permesos en cacauets, nous, fruita seca, cereals i en la llet; i un altre, aprovat en 2002, fixa els límits màxims per a diferents espècies, com el chile, cayena, pebre roig, pebre, nou moscada, gingebre i cúrcuma. En el que refereix a l’ocratoxina A (OTA), els continguts màxims permesos a la UE per als cereals i els seus derivats, així com per a les panses, van ser establerts per un Reglament aprovat al març de 2002.

Amb l’aplicació dels límits establerts per a la patulina al novembre de 2003 es completa, en l’àmbit comunitari, i de moment, una regulació específica sobre micotoxines en aliments destinats a alimentació humana. Referent a alimentació animal, un Reial decret aprovat al juny de 2001 només fixa límits per a l’aflatoxina B1, i respecte a matèries primeres destinades a l’elaboració de pinsos, aliments complets i aliments complementaris.

Més enllà de les nostres fronteres, la situació legal és molt complexa. Els interessos contraposats entre països productors i països consumidors ha impedit un enfocament harmonitzat sobre la qüestió. En no pocs casos, fins i tot la situació és més greu, perquè no compten amb reglamentació específica sobre la matèria. Un informe, elaborat per Enedina Lucas Viñuela, consultora internacional de la FAO, determina que en l’actualitat 77 països compten amb reglamentacions específiques, 13 no tenen cap i d’altres 50, la majoria africans, no es disposa si més no informació. Per la seva part es reconeix que la majoria de les reglamentacions existents es refereixen a aflatoxines, i que per al seu establiment influeixen determinats factors, tant d’índole científica com no científica, que són:

  • Disponibilitat de dades toxicològiques
  • Disponibilitat de dades sobre la presència de micotoxines en diversos productes bàsics
  • Coneixement de la distribució de les concentracions de micotoxines en els lots
  • Disponibilitat de mètodes analítics
  • Legislació en altres països amb els quals existeixen contactes comercials
  • Necessitat de proveïment d’aliments suficient

Impotència legal i bones pràctiques
Des de la pròpia Comissió Europea es reconeix, a través de la reglamentació aprovada, la problemàtica que susciten les micotoxines per a la salut humana. Són substàncies, en alguns casos, per a les quals no existeix cap llindar per sota del qual no s’hagin observat efectes nocius. I reconeix que no és possible, en el cas de les aflatoxines -per exemple- fixar una dosi diària tolerable, ja que no és possible eliminar-los completament amb l’estat actual dels coneixements científics i tècnics, ni amb les millores en les pràctiques de producció i emmagatzematge.

L’única solució legal al problema que susciten no ha estat una altra que fixar els límits en el nivell més baix possible, per a seguidament sol·licitar un esforç per part de tots els intervinents en la cadena alimentària, millorant les condicions de producció, collita i emmagatzematge, especialment, amb la finalitat de reduir el desenvolupament de les floridures.

La reducció de micotoxines ha d’efectuar-se «amb tots els esforços que siguin possibles», segons disposa el legislador comunitari. En aquest sentit, l’última regulació contempla la participació de la indústria d’elaboració de pomes d’un «Codi de pràctiques» per a la prevenció i la reducció de contaminació per patulina. El Codi estableix dos tipus de recomanacions: incidir en les bones pràctiques agrícoles (BPA) i en les bones pràctiques de fabricació (BPF). Es tracta de principis generals per a prevenir la contaminació per aquesta micotoxina que deuran, en el seu cas, adaptar-se a cada àmbit concret, tenint en compte les varietats de pomes, el clima, les instal·lacions d’emmagatzematge i les condicions de producció, entre altres factors. A les autoritats comunitàries no tenen cap dubte que les “Bones Pràctiques” adoptades ajudaran eficaçment a reduir el risc de contaminació per patulina, atès que la seva presència és possible fins i tot en fruits aparentment sans, per la qual cosa aquesta no és eliminada totalment suprimint tots els que visiblement apareixen espatllats i danyats.

CAP A UNA LEGISLACIÓ REALISTA

Img comida2
La regulació legal dels continguts màxims de micotoxines en aliments resulta una seriosa amenaça per a les economies de determinades zones del planeta, incapaços en molts casos d’adoptar mesures preventives per a reduir la contaminació dels productes que comercialitzen. La qüestió afecta especialment a països del tercer món, com Àsia, i a productes determinats com el blat de moro, el cacauet o els festucs.

En alguns casos, les pèrdues ocasionades per la presència d’aflatoxines en els aliments poden suposar pèrdues de fins al 50% de la collita a Austràlia per a un any de males collites, segons les dades que facilita la pròpia experta de la FAO d’aquesta institució. Apunta, a més, que els EUA ha retingut un total de 18.000 remeses d’aliments valorades en 1.500 milions de dòlars. I aporta una dada més concreta, a tall d’exemple: l’aplicació dels límits proposats pel Codex per a l’aflatoxina B1, originaria el rebuig del 37% dels cacauets de l’Índia.

El cas és que no són pocs els factors que han de tenir-se en compte per part dels operadors econòmics per a evitar el risc de contaminació. En principi s’entén que els principis generals establerts precisaran d’una adaptació adequada a cada situació i, en el cas europeu, a cada varietat de poma i als elements mediambientals presents, que podran variar d’un any per a un altre.

Es dóna per descomptat que no resultarà fàcil atendre a cadascun d’aquests principis, i molt menys, adaptar-los correctament a totes i cadascuna de les circumstàncies presents en cada zona i en cada productor, que afectaran les fases prèvies a la recol·lecció, a la recol·lecció i transport de la fruita, a la seva manipulació i emmagatzematge de la fruita, i en el seu cas, a la de control i premsatge, envasament i elaboració final del suc de poma. En aquest sentit, l’experta citada considera que les normes sobre continguts màxims de micotoxines haurien d’elaborar-se atesa la cooperació de les parts interessades, és a dir, el productor, la indústria, els consumidors, el sector científic i els organismes oficials, perquè com a manifesta, «només així s’aconseguirà una legislació realista».

Bibliografía

  • LUCAS VIÑUELA, Enedina; Aspectes generals de les micotoxines. Avaluació segons el Codex Alimentarius. Consultora Internacional de la FAO. 2001.

LEGISLACIÓ

  • Reglament (CE) número 1425/2003, de la Comissió, d'11 d'agost de 2003, que modifica el Reglament (CE) número 466/2001, quant a la patulina.
  • Recomanació, de la Comissió, d'11 d'agost de 2003, relativa a la prevenció i la reducció de la contaminació per patulina del suc de poma i els ingredients de suc de poma en altres begudes.
  • Directiva 2003/78/CE, de la Comissió, d'11 d'agost de 2003, per la qual es fixen els mètodes de presa de mostres i d'anàlisis per al control oficial del contingut de patulina en els productes alimentosos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions