Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Límits legals per a additius en pinsos

Els dispars màxims permesos per a vitamina D en pinsos animals ha posat de manifest la falta d'harmonització a la UE

El límit legal d’additius en pinsos no està encara harmonitzat en els diferents països de la UE. La falta de legislació equivalent ha provocat que productes i quantitats considerades legals en un Estat no ho siguin en el veí, amb el consegüent problema per a les exportacions o la lliure circulació de mercaderies. En aquest supòsit es troben els màxims permesos per a vitamina D en pinsos animals.

El passat 4 de març de 2004, l’Advocat General Antonio Tizzano va presentar les seves conclusions davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sobre l’assumpte C-145/02 entre el Land Nordrhein-Westfalen i l’empresa Denkavit Futtermittel GmbH. La qüestió controvertida que ha acabat en plet, no és una altra que la que afecta el contingut permès de vitamina D en els pinsos per a animals, atès que la quantia màxima permesa presentava serioses diferències entre alguns Estats membres, i el que per a un podia considerar-se com a producte legal, en un altre resultava proscrit.

Ara la qüestió està en mans del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que ha de decidir si la limitació d’un Estat a permetre la comercialització del que en un altre està permès, constitueix una infracció al principi de la lliure circulació de mercaderies a la UE i al dret comunitari. De moment, l’Advocat General proposa que es respongui al Tribunal alemany que la mesura adoptada per les autoritats del seu territori, i per la qual es prohibeix la comercialització d’un pinso complementari per a animals, legalment produït en un altre Estat membre, com a conseqüència del seu contingut en vitamina D, no s’ajusta al dret comunitari sobre la matèria.

Antecedents
La nova directiva harmonitzada sobre additius en pinsos per a alimentació animal entrarà en vigor el pròxim octubre de 2004
La societat alemanya Denkavit Futtermittel GMBH) produïa als Països Baixos, a través d’una societat associada, el producte «Denkavit Kern Ferkel 125», que era importat directament a Alemanya. El citat producte era un pinso complementari destinat a l’alimentació de bestiar porcí, que complia amb la legislació neerlandesa sobre la matèria, i permetia en la seva composició una quantitat de vitamina D de 16.000 UI/kg (Unitats Internacionals per quilogram). No obstant això, el producte no s’ajustava a la normativa alemanya, atès que el contingut de vitamina D no podia sobrepassar 10.000 UI/kg.

El producte controvertit superava en 6.000 UI/kg el permès legalment en territori alemany. Per aquest motiu, les autoritats competents d’Alemanya, en aquest cas, l’Oficina Regional d’Alimentació i Caça del Land de Renània del Nord-Westfàlia, van determinar en 1991 que l’empresa no podia importar-lo a Alemanya.

La societat Denkavit va entaular en 1993 una acció declarativa davant l’òrgan administratiu competent sobre la matèria, sol·licitant que se li declarés legitimada per a importar a Alemanya i comercialitzar lliurement en aquest Estat el producte en qüestió, amb el contingut de vitamina D que estava permès als Països Baixos, i que estava destinat a ser utilitzat barrejat amb altres pinsos en una proporció d’un a set, i tot això, a l’empara del principi de lliure circulació de mercaderies establert en l’articulat del Tractat de la UE.

La demanda va ser desestimada, sent aquesta decisió recorreguda en apel·lació davant l’òrgan superior, que va estimar el recurs. El Land de Renània del Nord-Westfàlia va impugnar aquesta última decisió, que està ara en la seu de l’òrgan suprem de la jurisdicció administrativa alemanya, que és la que, a la vista de la possible incidència del dret comunitari en la matèria a resoldre, va decidir plantejar en data 31 de gener de 1992 tres qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, a fi que es pronunciés sobre si el Tractat de la UE i la Directiva específica sobre additius en l’alimentació animal de 1970 (vigent en aquesta data), s’oposaven a una mesura nacional que prohibia la comercialització en el territori d’un Estat un aliment complementari per a animals produït legalment en un altre Estat membre, a causa del seu contingut en vitamina D.

Una Directiva, diverses interpretacions
La Directiva sobre additius en l’alimentació animal de 1970, així com les seves successives modificacions, van ser transposades als diferents drets nacionals dels Estats membres. En el present caso les adaptacions de la norma i les seves interpretacions no van coincidir, d’aquí la prohibició alemanya respecte al producte elaborat als Països Baixos.

El Dret alemany va incorporar al seu ordenament jurídic l’esmentada Directiva a través de la Llei i el Reglament sobre els aliments per a animals. Aquestes disposicions prohibien la importació d’aliments per a animals que no s’ajustessin a les disposicions alemanyes, els preceptes de les quals consideraven que la normativa comunitària concedia la possibilitat a tot Estat membre d’establir requisits més restrictius per a la comercialització de pinsos que contenien determinats additius.

La polèmica quant a la interpretació de la Directiva s’ha centrat en el seu article 12. El govern alemany entenia que el seu apartat 2 deixava a cada Estat membre la possibilitat de preveure, com a excepció a l’apartat 1, requisits més restrictius per a la comercialització d’aliments que contenien determinats additius. L’empresa Denkavit i la Comissió han defensat la posició que un producte autoritzat per un Estat membre conforme a l’apartat 1 de l’article 12 de la Directiva, que determina que «els Estats membres disposaran que els aliments complementaris no podran contenir, tenint en compte la dilució prevista per a la seva utilització, continguts en additius enumerats en la present Directiva superiors als que es fixen per als pinsos composts complets per a animals», no pot ser prohibit en un altre Estat membre en virtut de la seva legislació.

La directiva estableix que els Estats membres podran disposar que els continguts dels aliments complementaris en vitamina D, entre altres substàncies, podran depassar els continguts màxims fixats per als pinsos composts complets quan es tracti de pinsos complementaris sempre que els seus continguts en vitamines D no excedeixin del quíntuple del contingut màxim fixat.

Segons entenia la pròpia empresa i la Comissió, la funció d’aquest apartat consistia no a restringir, sinó a ampliar el cercle de pinsos complementaris comercialitzables. Per tant, un producte autoritzat en un Estat membre conforme a l’apartat 1 pot circular lliurement en tot el mercat únic sense que un altre Estat membre pugui prohibir la seva comercialització en el seu territori invocant una legislació adoptada conformement a l’apartat 2.

L’Advocat General va considerar que la tesi del Govern alemany era menys convincent que la de la Comissió i la de Denkavit. La qüestió era complexa, i l’Advocat General va arribar a analitzar detalladament cadascuna de les posicions, baixant al terreny més tècnic de la qüestió. I així, va determinar que l’apartat 1 fixava un límit al contingut d’additius permès en els pinsos complementaris per a animals, contemplant que «els aliments complementaris no podran contenir, tenint en compte la dilució prevista per a la seva utilització, continguts en additius […] superiors als que es fixen per als pinsos composts complets per a animals», sent en el cas de la vitamina D aquest contingut el de 2.000 UI/kg, i referit a l’aliment complementari de forma diluïda.

D’això dedueix que un aliment complementari ha de tenir un contingut de vitamina D que, diluït amb un altre aliment en les proporcions previstes, no superi 2.000 UI/kg en el pinso compost complet. I és que un producte com el que constitueix l’objecte del present assumpte, que en forma pura (és a dir, no diluït) té 16.000 UI/kg, i ha de diluir-se posteriorment en una proporció d’un a set, presenta un contingut de vitamina D igual a 2.000 UI/kg i, per tant, s’ajusta al que es preveu en la Directiva.

UNA NOVA DIRECTIVA, ENCARA NO APLICABLE

Img cresa1
Un nou Reglament comunitari sobre additius en l’alimentació animal deixarà sense efecte la Directiva de 1970, que deixarà d’aplicar-se en el mateix moment en què la norma aprovada sigui aplicable, el pròxim 18 d’octubre de 2004. La seva finalitat és establir un procediment comunitari per a autorització de la comercialització i ús dels additius per a l’alimentació animal i introduir normes de vigilància i etiquetatge dels additius i premezclas per a l’alimentació animal.

La intenció del legislador comunitari és facilitar la base per a garantir un alt nivell de protecció de la salut humana, la sanitat i el benestar dels animals, el medi ambient i els interessos dels usuaris i consumidors respecte als additius per a l’alimentació animal, garantint al mateix temps el funcionament eficaç del mercat interior.

Una vegada vigent, quedaran enrere interpretacions i adaptacions diferenciades entre Estats membres que limitin entre ells la importació de productes. L’harmonització parcial de la Directiva dóna pas a una harmonització total amb l’aprovació de la nova disposició reglamentària. Ara un procediment comunitari avaluarà la seguretat dels additius per a l’alimentació animal abans de ser comercialitzats, utilitzats o transformats a la UE.

Bibliografía

  • Conclusions de l'Advocat General Sr. Antonio Tizzano, presentades el 4 de març de 2004, en l'Assumpte C-145/2002, entre el Land Nordrhein-Westfalen i Denkavit Futtermittel GmbH.
  • Directiva 70/524/CEE del Consell, de 23 de novembre de 1970, sobre els additius en l'alimentació animal, modificada, entre altres, per la Directiva 84/587/CEE del Consell, de 29 de novembre de 1984. (Diari Oficial número L 319 de 8 de desembre de 1984).
  • Reglament (CE) número 1831/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, sobre els additius en l'alimentació animal (Diari Oficial número L 268 de 18 d'octubre de 2003).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions