Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Límits màxims de dioxines en aliments

Un nou reglament comunitari obliga als operadors de la cadena alimentària a reduir la presència de dioxines i PCB en pinsos i aliments

img_funcionales 11

La Comissió Europea acaba de fixar els continguts màxims de dioxines i policlorobineilos (PCB) en productes alimentosos a través d’un Reglament comunitari que modifica el que servia de referència fins ara. La implantació de límits d’aquestes substàncies respon als dictàmens del Comitè Científic d’Alimentació Humana (CCAH) i a altres estudis sobre l’avaluació del risc d’aquests contaminants en l’alimentació humana, i coincideix a més amb el bloqueig, en la Unió Europea, d’unes 700 granges que haurien rebut pinsos per a animals contaminats amb dioxines.

Img nutricionanimal

El Comitè Científic d’Alimentació Humana va fixar una ingesta setmanal tolerable (IST) equivalent a 14 pg EQTOMS (equivalents tòxics de l’Organització Mundial de la Salut) per quilo de pes corporal per a les dioxines i els PCB similars a les dioxines. El propi legislador comunitari ha reconegut que les estimacions d’exposició indiquen que un percentatge considerable de la població comunitària absorbeix, per via alimentària, una dosi superior a la IST, i que alguns grups de població en determinats països podrien estar exposats a un risc més elevat a causa dels hàbits alimentaris.

La reforma operada té les seves raons, i és que en 2001, quan es va aprovar el Reglament basi de referència, només es van fixar continguts màxims per a les dioxines, però no pels PCB similars a les dioxines, atenent a l’escassetat de dades disponibles en aquells moments sobre la prevalença d’aquestes substàncies. Ara, davant l’aparició de noves dades, s’ha constatat que, des d’un punt de vista toxicológico, qualsevol nivell que es fixi hauria d’aplicar-se tant a les dioxines com als PCB similars a les dioxines.

La Comissió Europea s’ha vist obligada a revisar les disposicions relatives a les dioxines a la llum de les noves dades sobre la presència de dioxines i PCB similars a les dioxines, especialment a fi d’aplicar també a aquests últims els continguts màxims fixats.

De la vigilància al control
La nova norma unifica la diversitat legislativa en la UE i fixa paràmetres específics per a grups de consumidors més vulnerables

L’establiment de continguts màxims de certs contaminants en els productes alimentosos té com a objectiu fonamental protegir la salut pública. Precisament en interès de la salut pública era essencial mantenir el contingut de contaminants en nivells acceptables des del punt de vista toxicológico. En aquest sentit, les normes que precedeixen a la recentment aprovada disposaven que, sempre que fos possible, havia de reduir-se acuradament la presència de contaminants mitjançant bones pràctiques agrícoles o de producció per aconseguir un nivell més alt de protecció de la salut, especialment per als grups més sensibles.

De forma més localitzada, el nou Reglament disposa ara que tots els operadors de la cadena alimentària humana i animal han de realitzar els esforços necessaris i dur a terme totes les accions per reduir la presència de dioxines i PCB en els pinsos i els aliments. D’altra banda, els Estats membres, que ara disposen d’una norma amb pretesa finalitat d’uniformitat, han d’adoptar les mesures de vigilància oportunes en relació amb la presència de contaminants en els productes alimentosos.

La norma reglamentària sobre contaminants i les seves posteriors modificacions sobre continguts màxims en aliments ha intentat acabar amb les disparitats existents entre les legislacions dels Estats membres i fixar paràmetres per a aliments destinats a poblacions més vulnerables. La qüestió, de vegades, ha fregat situacions de risc i desequilibri per a la població, doncs no ha estat fins a l’aprovació del Reglament de 2001 quan la legislació comunitària ha establert continguts màxims per als contaminants en els productes alimentosos destinats a lactants i nens de poca edat.

Com a mesura de precaució per a la resta d’aliments, i a fi de protegir la salut dels consumidors, es va establir que els ingredients dels productes alimentosos haurien de respectar els continguts màxims establerts en la norma comunitària abans de la seva addició al producte alimentós compost per evitar la seva dilució. La norma en qüestió deixava la porta oberta a la revisió, i disposava que tot contingut màxim que s’adoptés a escala comunitària hauria de ser sotmès a revisió periòdicament en funció de l’evolució dels coneixements científics i tècnics i del perfeccionament de les pràctiques agrícoles o de producció.

Reduir consum i nivells de contaminació
Al legislador comunitari no li cap cap dubte que és important i necessari reduir l’exposició humana a les dioxines i els PCB a través del consum d’aliments. Per a això, proposa un plantejament integrat, atenent al fet que la contaminació dels aliments per a éssers humans està directament relacionada amb la contaminació dels aliments per a animals. La finalitat no és una altra que reduir la presència de les dioxines i els PCB similars a les dioxines al llarg de tota la cadena alimentària, és a dir, des de les matèries primeres usades en l’alimentació animal fins als éssers humans, passant pels animals destinats a la producció d’aliments.

A més, s’ha adoptat un plantejament proactiu per reduir activament les dioxines i els PCB similars a les dioxines en els aliments i els pinsos. La idea no és una altra que revisar els continguts màxims aplicables en un termini de temps definit, amb l’objectiu d’establir continguts més baixos. Ara es disposa que, en un termini de fins al 31 de desembre de 2008, s’estudiarà la possibilitat de reduir significativament els continguts màxims pel que es refereix a la suma de dioxines i PCB similars a les dioxines.

La mateixa data s’ha fixat per a la fixació de continguts màxims més baixos de dioxines i PCB similars a les dioxines en l’alimentació per a lactants i nens de poca edat, a la llum de les dades de control obtinguts en el marc dels programes de control de les dioxines i els PCB similars a les dioxines en aliments per a lactants i nens de poca edat de 2005, 2006 i 2007. La nova norma es proposa establir continguts màxims per a la suma de dioxines i PCB similars a les dioxines expressades en equivalents tòxics de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) utilitzant els FET-OM, ja que és, segons el legislador comunitari, l’enfocament més adequat des d’un punt de vista toxicológico.

CANVI DE RISC PER INFORMACIÓ

Img salmon12

El nou Reglament estableix excepcions a Finlàndia i Suècia per comercialitzar peix procedent de la zona del Bàltic destinat al consum als seus territoris amb uns continguts de dioxina superiors als establerts en el Reglament de 2001.

Així, autoritza a Suècia i Finlàndia, durant un període transitori que finalitzarà el 31 de desembre de 2011, a comercialitzar salmó (Salm salar), areng (Clupea harengus), lamprea de riu (Lampetra fluviatilis), truita (Salm trutta), salvelino (Salvelinus spp) i corégono blanc (Coregonus albula) encara que tingui un contingut de dioxines o de PCB superior a l’establert reglamentàriament, sempre que els peixos enumerats siguin originaris de la zona del Bàltic i estiguin destinats al consum als seus territoris.

A més, han de disposar d’un sistema que garanteixi que els consumidors estan plenament informats de les recomanacions dietètiques quant a les restriccions al consum de peix d’aquestes espècies procedent de la zona del Bàltic pels grups de la població identificats com a vulnerables, amb la finalitat d’evitar riscos potencials per a la salut.

A aquests Estats membres se’ls imposa el deure comunicar a la Comissió, el 31 de març de cada any a tot tardar, els resultats dels controls dels continguts de dioxines i PCB en el peix de la zona del Bàltic efectuats l’any precedent i el deure informar de les mesures adoptades per reduir l’exposició humana a les dioxines i els PCB similars a les dioxines del peix de l’esmentada zona. D’altra banda, i de forma addicional, Finlàndia i Suècia continuaran aplicant les mesures necessàries per garantir que el peix i els productes de la pesca que no compleixin els requisits reglamentaris no es comercialitzin en altres Estats membres.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) número 199/2006, de la Comissió, de 3 de febrer de 2006, que modifica el Reglament (CE) número 466/2001, pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentosos pel que es refereix a dioxines i PCB similars a dioxines. (DOUE número L 32 de 4 de febrer de 2006).Reglament (CE) número 466/2001 de la Comissió, pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentosos. (DOUE número L 77 de 16 de març de 2001).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions