Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’obesitat s’associa als nous hàbits alimentaris

El consum excessiu de menjars ràpids, riques en greixos i amb alt contingut energètic, combinat amb el sedentarisme, factors clau de l'obesitat

L’obesitat, que està aconseguint nombre d’epidèmia a tot el món, s’ha definit ja com una «patologia multifactorial evitable». Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el problema no només afecta a la població adulta dels països desenvolupats. En països en desenvolupament com Sud-àfrica coexisteixen, sorprenentment, la malnutrició i l’obesitat. Al món, més de 22 milions de nens menors de cinc anys són obesos o tenen sobrepès. D’ells, 17 milions viuen en països en de desenvolupament.

L’opinió científica, tant nacional com a internacional, coincideix a reconèixer que l’obesitat s’està convertint en un dels problemes de salut pública més preocupants del moment, sobretot si es té en compte la seva alta prevalença i la seva evolució ascendent. Les dades més completes sobre l’evolució de l’obesitat al món són els de el Projecte Monitoring of trends and determinants in Cardiovascular diseases study (Projecte MONICA), que indiquen que la prevalença de l’obesitat en la majoria dels països europeus ha augmentat entre un 10% i un 40% en els últims 10 anys; entre un 10% i un 20% en els homes i entre un 10% i un 25% en les dones. Amb el ferm propòsit de combatre aquesta tendència, l’Assemblea Mundial de l’OMS va aprovar al maig de 2004 l’Estratègia Mundial sobre Règim Alimentós, Activitat Física i Salut i va demanar a tots els països que desenvolupessin aquesta Estratègia en l’àmbit nacional. De no ser així, «l’epidèmia de l’obesitat pot arribar a col·lapsar un sistema de salut en qualsevol part del món», va reconèixer llavors Catherine Li Galès-Camus, sotsdirectora general de l’OMS per a Malalties No Transmissibles i Salut Mental.

A Espanya, un dels països amb una prevalença més alta d’obesitat en el conjunt de la Unió Europea, segons reconeix el Ministeri de Sanitat i Consum, aquesta Estratègia ha quedat reflectida, des de gener de 2005, en l’Estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat). En ella es fa una anàlisi de l’obesitat des d’un punt de vista multifactorial i multisectorial i es recomana un vast conjunt de canvis en tots els plànols, tant nutricional, com a educacional i industrial. Entre les principals accions d’aquesta Estratègia s’inclouran la modificació de la composició dels aliments per reduir el seu contingut en greixos, sucre i sal; l’edició de guies nutricionals i la promoció de l’activitat física; i accions com l’avaluació dels menjars i begudes disponibles als centres escolars, tant en menjadors com en màquines expenedores. L’aprovació i posada en pràctica d’aquestes accions pretén acabar amb la tendència d’aquesta malaltia, que afecta al 39% dels adults i al 16,1% dels nens d’entre 6 i 12 anys. Per a Elena Salgado, ministra de Sanitat, «aquesta alta taxa d’obesitat infantil té una enorme importància posat que prediu, en part, l’obesitat que ens espera en els propers anys, amb les repercussions negatives de tota índole que això va a tenir sobre les xifres de malalties associades i de mortalitat»

Els hàbits i les seves conseqüències
Actualment es consumeixen més calories de les necessàries, es realitza poca activitat física i s’han abandonat dietes tradicionals més equilibrades

El canvi d’hàbits alimentosos, com optar per dietes poc saludables i l’abandó de l’activitat física, són algunes de les principals causes d’aquestes xifres. Segons dades de Sanitat, actualment es consumeixen més calories de les necessàries, en total un 19% més, i no es realitza cap activitat física suficient per cremar aquest excés. A més, l’abandó d’hàbits alimentosos com els quals constitueixen la base de la dieta mediterrània han provocat un fort desequilibri. Així ho demostren els últims estudis realitzats, que confirmen que només el 50% de la població espanyola té uns hàbits alimentaris saludables; prop del 40% amb prou feines compleix alguns aspectes bàsics de les recomanacions nutricionals per a la població, i un 10% no les segueixen. Segons la ministra de Sanitat «el menjar principal del dia es realitza fora de casa», i cada vegada més s’opta per menjars fàcils de preparar i ràpides de consumir. En la majoria dels casos, aquests menjars «no sempre són equilibrades des d’un punt de vista nutricional».

Un dels estudis més recents, realitzat per experts de la Universitat de Navarra, conclou que el tipus de greixos que s’ingereix també pot predisposar, o prevenir, al desenvolupament de l’obesitat. El treball, titulat Regulació de l’expressió i secreció de leptina i d’altres gens relacionats amb l’obesitat per nutrients: Mecanismes moleculars implicats, confirma que la ingesta de greixos saturats sembla induir el desenvolupament d’obesitat, mentre que els àcids grassos poliinsaturados, procedents dels olis de peix, semblen prevenir i millorar tant l’obesitat com la resistència insulínica. Patricia Pérez Matute, responsable de l’estudi, ha estudiat l’efecte de l’àcid gras eicosapentaenoico (EPA), un dels àcids grassos poliinsaturados Omega-3, sobre la leptina, un gen implicat en la regulació del pes corporal.

L’opinió científica confirma que les característiques més estretament associades amb l’augment de l’obesitat a tot el món són les dietes altes en greixos i excessivament energètiques, i el sedentarisme. L’increment més alarmant d’obesitat s’ha produït en el Regne Unit, segons reconeix el Consell Europeu d’Informació sobre Alimentació (Eufic), on gairebé dos terços dels homes i la meitat de les dones pateixen excés de pes o obesitat. Actualment, un de cada cinc nens i una de cada quatre noies tenen sobrepès. En conseqüència, augmenta també el risc de malalties, com la diabetis de tipus 2, la que està més lligada a l’obesitat, malalties cardiovasculars, respiratòries, alguns tipus de càncer i problemes psicològics.

Per acabar amb aquesta tendència, els experts reclamen la participació activa de molts col·lectius, com a governs, professionals de la salut, la indústria alimentosa i els consumidors. Aquesta responsabilitat compartida ha de potenciar les dietes saludables baixes en greixos i altes en carbohidrats complexos.

ALIMENTACIÓ INDIVIDUALITZADA

Img inspeccion1
Una de les últimes apostes científiques per al control de les malalties relacionades amb la ingesta d’aliments és la nutrigenómica, o alimentació individualitzada. Aquesta disciplina permet conèixer els nutrients presents en els aliments que ingerim i que regulen els processos metabòlics i intenta aprofundir en les relacions entre aliments i malalties.

Aquesta nova aproximació busca respostes a preguntes com a quins components de la dieta tenen efectes beneficiosos, com, on i quan es produeixen aquests efectes, quin és la relació entre risc i benefici d’aquests nutrients o quina necessitat tenim de menjar nous aliments per prevenir l’aparició de malalties cardiovasculars o la diabetis. A Europa, la genòmica funcional compta amb una xarxa de recerca finançada pel VI Programa Marco de Recerca de la Unió Europea i coordinada per Andreu Palou, de la Universitat de les Illes Balears. Els experts asseguren que els aliments, combinacions complexes de diversitat de nutrients, poden influir en l’expressió dels gens humans.

Malgrat tot, i a causa de la joventut de la disciplina (llançada en 2002), els experts han demanat precaució a l’hora d’implantar-la. Així, investigadors de la Unitat d’Estudis Estratègics de la Fundació Genoma Espanya conclouen que encara és arriscat treure conclusions de les dietes que poden anar bé o malament per a una persona, hagut d’especialment al fet que l’activitat genètica és complexa i la seva interacció amb factors externs encara desconeguda.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions