Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Últimes decisions en seguretat alimentària

Nous límits per a la melamina en aliments i mesures d'higiene per a amanides són algunes de les últimes aportacions en matèria de seguretat dels aliments

La protecció de la salut pública és un dels principals compromisos que assumeix el Codex Alimentarius amb l’establiment de normes alimentàries. Fruit d’aquesta labor, representants de 130 països acaben d’aprovar noves pautes per millorar la seguretat alimentària. Una de les més importants ha estat l’establiment de nous límits màxims de melamina (1 mg/kg per a llet en pols per a lactants i 2,5 mg/kg en els pinsos). Aquesta mesura coincideix amb la detecció a Xina de productes làctics contaminats amb aquesta substància, dos anys després de l’última alerta alimentària detectada en aquell país. Vegetals, aflatoxinas i marisc han centrat també bona part de l’atenció de la Comissió del Codex Alimentarius.


La melamina és una substància química que s’utilitza amb la finalitat de fabricar plàstics per a utensilis de cuina i altres aplicacions. En 2008 saltava a Xina una alerta alimentària derivada de la detecció de la substància en llet infantil contaminada i productes derivats. Fruit de la preocupació que llavors va generar l’incident, les autoritats responsables en seguretat dels aliments van iniciar treballs per analitzar causes i nivells segurs. En el marc d’aquesta activitat de control, la Comissió del Codex Alimentarius acaba d’aprovar nous límits màxims que ajudin als països a distingir els nivells segurs. Encara que aquesta mesura no és vinculant des del punt de vista jurídic, sí pot ajudar a controlar la presència d’aquesta substància en aliments.

A l’abril de 2010, i en resposta a la preocupació generada pels casos d’intoxicacions per melamina a Xina, des de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) s’aprovava una reducció d’un 60% de la presència de la substància en aliments. A pesar que els experts consideren que l’exposició de les persones a través dels aliments està per sota del considerat com segur, reconeixen també que han de tenir-se en compte altres fonts d’exposició, com a utensilis del tipus de tasses i plats.

Un control global
Els punts analitzats durant la trobada celebrada en Ginebra inclouen aliments com:

  • Vegetals. Les mesures en aquest àmbit s’han centrat en les fases de la producció com el cultiu, magatzematge, distribució i comercialització. La forma en què es manipulin aquests aliments al llarg de tota la cadena alimentària influeix de forma directa a prevenir la contaminació per patògens com salmonella, I.coli i virus de l’hepatitis A. L’aigua també juga un paper molt important i haurà d’assegurar-se que la de reg sigui potable.
  • Marisc. Un dels consells específics, segons estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és controlar els bacteris en mariscs, i més tenint en compte que en els últims anys s’ha produït un augment dels brots d’intoxicacions alimentàries provocats per Vibrio, associat al consum d’aquest producte, sobretot d’ostres crues.
  • Aflatoxinas en nous. La Comissió del Codex Alimentarius ha fixat un nivell màxim de 10 micrograms/quilo per a les nous de Brasil sense pela i llistes per consumir, i de 15 migrogramos/quilo per a les nous amb pela. A més d’aquests límits, els experts han adoptat un codi de bones pràctiques per prevenir aquesta contaminació.
  • Anàlisi. El control dels aliments ha de fonamentar-se en la realització d’anàlisi que permetin identificar què tècnica s’ha aplicat als aliments (com la biotecnologia, àmbit que rep especial atenció pel seu gran abast) i els possibles al·lergògens que contenen certs aliments com a peixos.

Avaluació de riscos
Les decisions que adopta en matèria de seguretat alimentària el Codex Alimentarius no són les úniques. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses), en concret la Unitat de Metodologia d’Avaluació, acaba de presentar una guia destinada a la presa de decisions en aquest àmbit. L’eina, destinada als responsables de gestionar els riscos, aporta els passos que han de seguir per poder respondre a problemes globals de seguretat alimentària. Mitjançant aquestes revisions, es preveu avaluar el risc de determinades substàncies i aliments, com les aromes utilitzades en l’elaboració d’aliments. És important identificar la font utilitzada i el procés de fabricació, així com avaluar l’exposició alimentària i les dades toxicológicos.

L’EFSA compta amb una base de dades destinada a donar recolzo en l’avaluació científica dels riscos, amb una àmplia informació dels diferents camps científics i d’experts com el de la seguretat alimentària, la nutrició, la toxicologia, la química i el benestar animal.

Objectiu: protecció del consumidor

El Codex Alimentarius inclou normes de caràcter general i específic sobre aspectes de seguretat alimentària. Creat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en els anys 60, té com a objectiu harmonitzar les diferents normatives que regulen el control dels aliments de tot el món. Des dels consumidors fins als productors, l’abast de les decisions és molt extens. A pesar que l’aplicació de les normes no és obligatòria, els responsables del Codex aposten per una acceptació general per part dels diferents països per unificar les diferents normes alimentàries internacionals. El Codex actua de forma més contundent en el comerç d’aliments, encara que no menysprea altres qüestions com l’etiquetatge, la higiene, els contaminants, els additius o els residus de medicaments veterinaris.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions