La detecció d’elements o traces de transgènics en un aliment és una tasca molt més complexa del que pugui aparentar. Malgrat que la legislació és clara i al fet que pretén ser estricta, hi ha detalls que s’escapen del que hagués de constar en les etiquetes simplement perquè la tecnologia d’anàlisi emprada no és l’adequada, no està homologada o manca d’acreditació. Fins i tot així no són estranyes les sorpreses. Sistemes Genómicos és una de les empreses pioneres a Espanya en aquest camp i una de les poques que compleix amb estàndards d’anàlisis internacionals.
Des del passat 19 d’abril tot producte comercialitzat a la Unió Europea que contingui un 0.9% o més d’ingredient transgènic ha d’indicar-ho en l’etiqueta. Abans el llindar era una mica més alt, i només s’etiquetaven els productes en què el transgènic era detectable. El transgènic només es detecta si hi ha proteïnes o ADN; amb la nova norma, un oli de colza transgènic refinat, que només és grassa, sí que s’etiqueta. Ara bé, quan es tracta d’ADN evitar la contaminació és molt difícil; com pot un empresari assegurar-se que la matèria primera que compra està completament lliure de transgènics? Per exemple, en un laboratori com a Sistemes Genómicos, a València, un dels pioners a Espanya en aquest camp. El seu director científic, Manuel Pérez Alonso, de 41 anys, afirma que les empreses espanyoles estan esforçant-se per complir la normativa, i que molt sovint s’emporten sorpreses. Sorpreses que també es donen en un altre dels àmbits d’actuació de l’empresa, l’anàlisi de pinsos animals. «A vegades apareixen coses diferents a les esperables segons la documentació del producte», diu.
Analitzem el contingut en transgènics en qualsevol component de la cadena alimentària, des de la collita fins al producte final, passant per totes les etapes intermèdies.
«A Espanya s’estan fent inspeccions d’aliments a la recerca de transgènics a través de laboratoris no acreditats»Sí, des de fa uns tres anys, per l’ENAC [Entidad Nacional de Acreditación], l’únic organisme capacitat per a fer acreditacions oficials. Vam ser els primers a Espanya. Aquest és un tema molt important, perquè a la calor de la nova normativa estan sortint molts laboratoris que no estan acreditats. És greu, tenint en compte que les conseqüències per a la indústria són realment importants. Aquí s’estan parant fàbriques si en les anàlisis surt que hi ha transgènics on no s’esperava que hi hagués. És una pena que passi, i la veritat és que està passant. Una altra cosa ben diferent és perquè es considera als transgènics un problema.
Per descomptat, és un gran esforç. Nosaltres dediquem dues persones durant any i mig a validar mètodes. És un treball de demostració. Vénen jutges independents a verificar que el que dius que fas es correspon amb la realitat. És un esforç que molts prefereixen no fer.
No, en absolut, nosaltres no inspeccionem, inspecciona l’Administració. A nosaltres ens contracten com a socis tecnològics: ells [la Administración] prenen una mostra oficial i ens la manen perquè l’analitzem.
No sé, la veritat. El que sí que ens consta és que s’estan fent inspeccions amb laboratoris no acreditats. Perquè només estem acreditats tres laboratoris a Espanya. Hi ha dos mecanismes d’inspecció: una és la no oficial, per a tenir una idea de com estan les coses. Si hi ha una sospita que estan malament, llavors es fa una inspecció oficial.
«És impossible garantir només amb documents l’absència de transgènics; hi ha encara fallades impressionants en la detecció»No, l’etiquetatge s’està complint. No tinc cap dubte que la indústria alimentària està fent un gran esforç per a complir la normativa. Però clar, passen moltes coses inesperades… Hi ha transgènics que ningú s’esperava que estiguessin. Hi ha sorpreses. Però la indústria s’està preocupant que això no ocorri.
El problema deriva d’una interpretació bastant curiosa de la traçabilitat [el poder ‘seguir la pista’ a un transgénico a lo largo de toda la cadena alimentaria]. Molta gent creu que la traçabilitat es pot garantir amb paper, només amb documents, i no és així. És impossible garantir només amb paper l’absència de transgènics, perquè hi ha fallades impressionants. A vegades el paper no reflecteix la realitat. I així succeeix que els empresaris estan tranquils, emparant-se en una realitat virtual. I clar, s’emporten sorpreses.
El cas del blat és un exemple. Encara no hi ha varietats de blat transgènic comercialitzades, així que ningú que compri blat està preocupat. Però fa dos anys va començar a aparèixer que els productes de gent que no usava ni blat de moro ni soia donaven positiu. Aquest any es va importar molt de blat dels Estats Units, i venia en vaixells on es transportava també soia transgènica. I clar, és impossible netejar un vaixell completament. I es van parar fàbriques. Nosaltres trobem l’origen del problema, perquè a més fem anàlisi d’espècies i així podem identificar què és el que cal no hauria d’haver-hi.
No m’atreveixo a qualificar el paper de les administracions públiques quant a les inspeccions. Sé que varia molt per comunitats autònomes. Algunes no estan inspeccionant res i unes altres sí. Però el que és clar és que els laboratoris acreditats som molt pocs.
No cal ser alarmistes, en absolut. Per a nosaltres és important que les empreses estiguin tranquil·les. En aquest camp és molt fàcil que hi hagi contaminació. La prova està en les proves internacionals al fet que se sotmeten els laboratoris: els errors són molt freqüents fins i tot entre els millors. L’examen més exigent és el del Departament d’Agricultura estatunidenca (USDA). Preparen mostres cegues i laboratoris de tot el món, que se sotmeten voluntàriament a la prova, les analitzen. I hi ha molts errors. Només hi ha tres laboratoris en el món que hagin superat totes les proves de l’USDA. El nostre és un d’ells.
No tinc cap inconvenient a menjar-me un aliment transgènic, en absolut. Ara, cal demanar serietat, i vull que es compleixi la legislació. El que no vull és no saber el que com.
Sistemes Genómicos, una empresa spin off de la Universitat de València creada en 1998, té a una trentena de treballadors en plantilla, dels quals la meitat treballen en els laboratoris. Fan milers d’anàlisis a l’any, no sols sobre presència de transgènics en aliments. També analitzen la presència de farines càrnies en pinsos per a les vaques, a instàncies dels ramaders (l’ús d’aquesta mena de farines està prohibit per a evitar el mal de les vaques boges). Com ocorre en el cas dels transgènics, a vegades «hi ha sorpreses, apareixen coses que no haurien de ser aquí», diu Pérez Alonso.
Sistemes Genómicos ha desenvolupat un test genètic per a detectar la presència de les farines que ha resultat «moltíssim més sensible» que el tipus d’anàlisi que encara es considera oficial: el microscopi. «Sorprèn una mica que a hores d’ara el mètode oficial d’anàlisi, no sols a Espanya sinó a la Unió Europea, continuï estant basat en el microscopi», que és alguna cosa que depèn del fet que una persona experimentada observi la part adequada de la mostra. Han d’aparèixer pèls, peülles o fragments d’os, entre altres restes evidents, perquè es detecti alguna cosa. «La nostra tècnica és molt més sensible», reitera Pérez Alonso.
La seva empresa fa també anàlisi d’autenticació d’aliments, que consisteix «a comprovar que el que diu l’etiqueta és efectivament el que hi ha en realitat en l’envàs». Aquest servei el sol·liciten sobretot indústries de peix, «perquè hi ha moltes espècies de lluç, d’anxova, de sardina fins i tot», assenyala l’expert, «i els empresaris volen estar segurs del que han comprat». En aquest cas no es tracta de frau, però hi ha molts malentesos perquè la denominació de les espècies sol variar d’un país a un altre. «El que aquí diem llenguado no és el mateix que a l’Argentina o el Perú».
