Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Marco legal en alimentació funcional

La producció i comercialització d'aliments funcionals manca d'un referent legal clar i específic, especialment en l'etiquetatge

img_funcionalp 1

El passat 2 de març, el centre tecnològic AINIA i la Cambra de comerç de València van organitzar la jornada tècnica Aliments funcionals, una porta al desenvolupament alimentari del segle XXI. En ella es van donar cita algunes de les més rellevants autoritats administratives i científiques sobre la matèria, i el sector productiu que, a pesar que aposta cada vegada més per la innovació i el desenvolupament tecnològic alimentari, pateix els problemes que provoca la falta de regulació legal específica.

Durant la jornada s’ha evidenciat la problemàtica que sofreix el sector alimentari respecte a la producció i comercialització d’aliments funcionals. A pesar que es tracta d’un sector que disposa d’una definició científica consolidada i d’una acceptació cada vegada més creixent per part dels consumidors, manca d’un referent legal clar i específic. El problema se centra sobretot en aquells casos en els quals durant llargs anys s’han estat desenvolupant nous productes i s’ha invertit en innovació i tecnologia amb la finalitat de proporcionar aliments més saludables al consumidor.

La veritat és que tant la producció com la comercialització d’aquests productes tenen un referent legal poc clar, a diferència d’altres països com EUA, Japó, Austràlia o Canadà. El sector està a l’espera de l’aprovació, possiblement aquest any, de la Proposta de Reglament sobre al·legacions nutricionals i de propietats saludables en els aliments. Mentrestant, i segons José María Ferrer, del Departament legal d’AINIA, ha d’aplicar-se la «legislació general en matèria d’etiquetatge complementada per la normativa aplicable als productes dietètics o de règim», si bé es tracta d’una situació d’equilibri legal una miqueta inestable. Es tracta d’uns productes en els quals les al·legacions tenen una especial importància, si bé en la UE no existeix un marc legal harmonitzat que les reguli.

Actualment, la legislació només fa referència a l’etiquetatge, i prohibeix atribuir als aliments propietats preventives, terapèutiques o curativas. En aquest sentit, Ferrer planteja la necessitat d’implantar un marc regulador que protegeixi als consumidors de les atribucions de propietats falses o confuses i que, a més, respongui a les necessitats de la indústria quant a innovació en el desenvolupament de nous productes. Aquestes i altres necessitats seran també les protagonistes de més trobades, com el qual organitza la Societat Espanyola de Nutrició (SEN) a Vitòria del 25 al 27 de maig i el de la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL) en León el 6 d’octubre.

Una situació acceptada

La norma hauria de permetre només les al·legacions de propietats saludables que hagin estat avaluades per l’EFSA i autoritzades per la Comissió

Malgrat aquest buit legal, la veritat és que la indústria s’ha llançat al mercat a rendibilitzar les seves inversions en desenvolupament i tecnologia, i sembla ser que amb bastant èxit i acceptació per part del consumidor, doncs la seva facturació ha aconseguit la xifra de 3.500 milions d’euros a Espanya. No hi ha dubte que la innovació tecnològica no ha vingut acompanyada d’una innovació legal sobre la matèria, sinó més aviat, i en els casos més responsables, d’una adaptació de la normativa nacional a aquests «nous productes», i moltes vegades d’una interpretació poc ortodoxa de la normativa d’etiquetatge, especialment quant a les al·legacions «funcionals» o «saludables».

Altres vegades, l’esforç d’uns pocs, responsables des de l’àmbit científic i tecnològic, ho han aprofitat uns altres per presentar en el comprat productes de similars característiques que accedeixen sense cap objecció al consumidor final, confiat que compleixen amb la normativa aplicable sobre la matèria i que les seves «bondats», anunciades públicament i a través de l’etiquetatge, són certes. La veritat és que, davant l’absència d’una actuació clara de les autoritats de consum i sanitàries, el consumidor pot pensar que tot aliment posat a la seva disposició està controlat administrativament pel que fa a la seguretat del producte i pel que fa a les al·legacions que formula.

El que resulta evident, i així va poder constatar-se durant la jornada, és que un consumidor mitjà no disposa dels recursos necessaris per diferenciar entre un aliment funcional d’un altre que no ho és, però que així es presenta. Com va tenir ocasió d’exposar Ascensión Marcos, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició, «és fonamental que els científics treballin en constant unió amb la indústria, i no només amb la indústria, amb la legislació; de no ser així, es va a aconseguir que surti al mercat un bon aliment funcional».

DESENVOLUPAMENT LEGAL COM A GARANTIA

Img funcionales1
La jornada sobre aliments funcionals ha servit també per destacar que el desenvolupament del sector alimentari respecte a aquests productes dependrà en bona mesura del desenvolupament legal sobre la matèria. Un referent que les empreses agroalimentàries no han de perdre si pretenen consolidar la seva posició al mercat i proveir-ho d’aliments «legalment acceptats».

La veritat és que en uns anys, i quan la nova regulació específica pugui entrar en vigor en tota la UE, molts dels productes actualment qualificats científica o socialment de «aliments funcionals» hauran d’ajustar-se a la normativa llavors vigents, la qual cosa podrà comportar un canvi en la seva formulació, en el seu etiquetatge o en la seva publicitat, una vegada que hagin passat el procés d’autorització pertinent, si escau.

En un futur únicament podrien permetre’s aquelles al·legacions de propietats saludables que han estat avaluades científicament per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) i autoritzades per la Comissió, o que figurin en la llista comunitària que la Comissió adoptarà en un futur per la qual es descriurà una funció d’un nutrient o d’una altra substància en el creixement, el desenvolupament i les funcions corporals, sempre que es basin en dades científiques generalment acceptats i siguin ben compreses pel consumidor mitjà. A pesar que la nova normativa manté la prohibició de les al·legacions relatives a la prevenció, tractament o la curació d’una malaltia humana, estableix una diferenciació entre «prevenció» i «reducció d’un factor de risc de malaltia».

En aquest sentit, no hi ha dubte que molts dels actuals productes, considerats «aliments funcionals» van a quedar al marge de la legalitat, especialment per qüestions relatives a les al·legacions funcionals actualment disponibles al mercat. D’altra banda, el professor Gregorio Varela Moreiras ha llançat un missatge d’advertiment sobre l’harmonització legal i el respecte amb la tradició alimentària. L’expert s’ha preguntat si la nova concepció dels aliments té en compte la tradició alimentària específica d’un país i si manté els seus hàbits alimentaris.

El que sens dubte no s’ha fet, i sembla ser que no es va a fer, és tenir en compte l’impacte que els nous aliments o els aliments funcionals poden tenir en aquest sentit. De la mateixa forma, es qüestiona si estem davant una nova concepció de l’aliment o realment davant nous aliments. Varela Moreiras ha fet unes reflexions finals sobre el fet que els aliments funcionals estan més «globalitzats» que la nostra dieta, i adverteix del perill d’oblidar el poc que sabem: la dieta en el seu conjunt.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions