Les aplicacions de la mel com a remei per a certes malalties són conegudes per la major part de la població; aquest aliment dolç i d’aparença viscosa conté vitamines, fermentos, sucre, àcids orgànics i altres matèries aromàtiques i minerals que li confereixen un caràcter particular. Les abelles són les protagonistes en tot el procés d’elaboració no sols de mel, sinó que també tenen alguna cosa a veure en la producció de própolis o gelea reial i del verí. Sí, sí, del verí. Un líquid espès l’olor del qual és semblant al de la mel i el sabor de la qual és agre. Ara, un grup d’experts de Nova Zelanda ha sol·licitat a l’Agència de Normes Alimentàries britànica que autoritzi a la UE l’ús de verí en la mel com a nou ingredient.
La mel és un nèctar que recullen les abelles d’una gran varietat de plantes. Està formada per aigua, sucres, fructosa, glucosa, sucres i una àmplia gamma de microalimentos com a vitamines, aminoàcids i minerals. A pesar que no es tracta d’una idea nova, l’ús de verí de les abelles en la mel com a tractament per a alleujar l’artritis ressorgeix ara d’una nova recerca duta a terme per experts de Nova Zelanda, que ha “amanit” la mel amb verí extret de les abelles europees “Apis Mellifera”. I és que el verí de les abelles se sol utilitzar també en apiterapia per les seves propietats antiinflamatòries. Ferro, iode, potassi, calci i magnesi són alguns dels seus principals components, a més de proteïnes i pèptids, la forma seca dels quals és la que conté les substàncies bioquímiques més actives.
Per al treball, els experts han assecat el verí i l’han agregat a la mel com a tractament per a l’artritis. Els responsables de la recerca, que estan a l’espera que les autoritats sanitàries valorin la seva efectivitat, una tasca que tenen previst realitzar en els pròxims mesos, asseguren que aquest aliment es comercialitza al país des de 1996, encara que a la UE s’emmarca dins de la categoria de nous aliments, que són els que no s’han consumit a la UE fins a 1997.
Verí en la mel
La mel que conté verí ha d’anar acompanyada de la informació sobre la manera d’extracció que s’ha dut a termeEl producte al qual se li ha afegit verí conté una mescla de mel de l’arbre Manuko, nadiu de Nova Zelanda, i verí sec de l’abella “Apis Mellifera” i, malgrat que és ara quan s’ha demanat la seva autorització com a nou ingredient a la UE, fa ja 13 anys que es comercialitza al país, període durant el qual ha demostrat ser segura, sempre que es tingui en compte que les persones amb al·lèrgia a la mel o al verí d’abella s’abstinguin d’ingerir-la, tal com s’estableix en l’etiqueta.
Considerat com un dels ingredients principals de la mel, el verí que s’afegeix ha de comptar amb un informe sobre la manera d’extracció que realitza l’apicultor. D’aquesta manera, es demostra que els seus components més importants són melitina, el principal component tòxic, i fosfolipasa, a més d’aigua, aminoàcids i amines com la histamina .
La quantitat de verí agregada a la mel ha estat de 20 micrograms per gram, la qual cosa significa que els riscos toxicològics associats al seu consum són “mínims”, admeten els experts. Així, la concentració de verí emmagatzemada ha demostrat ser estable, és a dir, no s’ha modificat, durant els dos anys i mig següents a la seva aplicació. No obstant això, i malgrat que la mel destaca per les seves propietats curatives, alguns investigadors es mostren escèptics sobre les propietats del verí i argumenten que encara no existeixen evidències científiques clares que el demostrin.
Riscos microbiològics?
D’acord amb les pautes del Comitè Científic d’Alimentació de la UE (SCF), la pregunta que sorgeix de la recerca es refereix a si existeix suficient informació microbiològica sobre aquest “aliment nou”. Conté microorganismes? es coneixen riscos nous respecte al consum de mel estàndard? En les primeres anàlisis, els experts conclouen que no s’han detectat patògens com a Salmonel·la o Listeria monocytogenes en la mel, encara que sí que és possible la detecció d’espores bacterianes (“Clostridium spp.”) que, malgrat que no creixen en la mel, sí que poden introduir-se a través del verí. Com a mesura preventiva, i per a evitar botulisme en nens per la presència d’espores de Clostridium “botulinum”, els experts inclouen en l’etiqueta que “aquest tipus de mel no la poden consumir menors de 12 mesos”.En línies generals i, segons una extensa revisió de les dades epidemiològiques de la UE, el Cl. botulinum i uns altres clostridios són un dels riscos microbiològics associats amb la mel. Algunes de les principals fonts de contaminació són el pol·len, la pols, l’aire o la terra, a les quals s’afegeixen fonts secundàries com la manipulació després de la recol·lecció. En la majoria dels casos aquests riscos es controlen amb l’aplicació de bones pràctiques d’elaboració (GMP) que estableix la UE.
Producció de mel
La producció de mel a tot el món s’estima que arriba, a l’any, a les 1.200.000 tones, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A la UE, la xifra aconsegueix les 130.000 tones, que es reparteixen sobretot en el sud d’Europa (França, amb 31.000 tones; Espanya, amb 30.000; Grècia, amb 15.000 i Portugal, amb 11.000). En el nord d’Europa, en països com el Regne Unit, Bèlgica, Luxemburg o Alemanya, la producció és molt menor i es concentra en zones locals. En l’àmbit internacional, els principals exportadors de mel són la Xina, amb un total de 75.000 tones a l’any; l’Argentina (60.000) i Mèxic (30.000).
Les qüestions que sorgeixen per a l’aprovació d’un nou aliment es refereixen, d’acord amb les pautes del SCF, a si per a la seva elaboració l’aliment passa per un procés determinat, si existeixen antecedents a aquest procés, si aquest implica que es produeixi un canvi significatiu en la composició o estructura de l’aliment comparat amb els tradicionals, si es compta amb tota la informació sobre els possibles riscos toxicològics, alimentosos i microbiològics o si durant el procés s’alteren algunes de les substàncies de l’aliment que puguin posar en perill la salut humana.
Dins de la UE hi ha un marc regulador que harmonitza l’autorització de nous aliments: abans de la seva comercialització ha de quedar demostrada la seva innocuïtat, i en aquesta missió juga un paper clau l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). El concepte “novell food” neix per a designar als aliments no consumits per humans en el passat. Però, on està la frontera entre el passat i el present? La UE la situa a partir de l’any 1997.
El caràcter de “nou” ve marcat per diverses consideracions, com la seva procedència de noves fonts animals, vegetals o microbiològiques, que sigui fruit de l’aplicació de noves tecnologies o que se li doni un nou ús alimentari.
