És un excés de precaució l’advertiment de no donar mel als bebès? Una articulista britànica porta de nou a l’actualitat la conveniència o no de donar mel als nens pel risc de botulisme. Fa un any, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) va publicar un informe sobre els riscos de la mel i el botulisme infantil, gairebé simultàniament a un altre informe que avaluava un altre risc similar, el d’I. sakazakii en la fómulas infantils.
Un recent article publicat en el periòdic britànic The Guardian porta de nou a l’actualitat la conveniència o no de donar mel als nens menors d’un any, signat per Bee Wilson, autora del llibre El rusc: història de l’abella i nosaltres.
Wilson afirma que l’alerta sobre l’inadequat de donar mel als bebès menors d’un any pel risc de botulisme -el que s’adverteix en una molt cridanera etiqueta blanca amb lletres negres en cada tarro comercialitzat en el Regne Unit- podria pecar de prudent i estar creant alarmes innecessàries.
«Conec un pare que va sofrir un atac de pànic després d’haver donat per error a la seva filla d’11 mesos un dolç de fruita que contenia una mica de mel». Els riscos, afirma, no són «tan obvis» com l’etiqueta suggereix i «la història que hi ha després de l’advertiment és ambigua i irònica».
Espores a la terra i en la mel
Davant la impossibilitat de garantir l’absència total d’espores, els experts aposten per la prevenció i l’etiquetatge de la mel com a producte no adequat per a bebès
La mel es va començar a considerar inadequada per a menors d’1 any a partir de 1978. En 1976 s’havia diagnosticat per vegada primera el botulisme infantil, quan a Califòrnia es van donar diversos casos de bebès afectats i es van identificar com a causa les espores del microorganisme Clostridium botulinum.
Un estudi epidemiològic va analitzar en 1978 nombrosos aliments i substàncies de l’entorn per trobar la font del microorganisme. Els resultats van confirmar que es van trobar espores del microorganisme en cinc mostres de terra, una de pols d’una aspiradora i nou de mel. «Immediatament, la mel es va convertir en el risc oficial per als nens perquè és l’única variable que es pot controlar», afirma Wilson.
No obstant això, en la mel i en el sòl de Califòrnia hi ha més espores de botulisme que en qualsevol altre lloc, i fins i tot a Califòrnia «només entre un 10 i un 13% de les mostres de mel contenen espores», assegura Wilson. L’autora continua la seva argumentació indicant factors com els pocs casos de botulisme infantil que s’han donat o la baixa taxa de mortalitat (de l’1,3%). «Si un és un progenitor angoixat, la mera frase ‘mortalitat baixa’ és aterridora, però l’actual advertiment sembla sobrevalorada».
El botulisme infantil afecta als nens, generalment menors de 6 mesos, quan ingereixen espores de Clostridium botulinum. Com encara no tenen un sistema digestiu madur, les espores aconsegueixen germinar, multiplicar-se i colonitzar l’intestí, on comencen a produir la neurotoxina del botulisme. Uns trenta dies després de la ingestió apareixen els primers símptomes (restrenyiment, el bebè no té la força habitual per plorar o mamar) i si el bebè rep el tractament mèdic adequat, el pronòstic és bo. El botulisme infantil és ben diferent del botulisme que afecta als adults en consumir la toxina preformada de Clostridium botulinum, i que té pitjor pronòstic.
Informe de l’EFSA
Es tracta d’un excés de precaució, com suggereix l’articulista britànica? La veritat és que fa escassament un any els experts de l’Autoritat Europea en Seguretat Alimentària (EFSA) van emetre un informe sobre els riscos microbiològics en la mel, en concret sobre el risc de botulisme infantil. I, davant la impossibilitat de garantir l’absència total d’espores, els experts segueixen apostant per la prevenció i l’advertiment sobre la no conveniència de la mel per a nens menors d’un any.Això malgrat l’efectivament baixa incidència de la malaltia (49 casos a Europa des de 1978; sent Espanya i Itàlia amb els països que més casos tenen, amb 9 i 17). En la resta del món, recorda l’informe, s’han donat més d’1.000 casos, el 90% dels quals a EUA.
L’informe també coincideix a remarcar la «extremadament baixa taxa de mortalitat», la qual cosa no vol dir que no existeixi risc si el tractament no es realitza a temps. De fet, l’informe recorda que mentre infeccions lleus poden ser subestimadas perquè no necessiten hospitalització, infeccions més greus de botulisme infantil poden conduir a una mort sobtada.
L’informe conclou que davant circumstàncies com la falta d’un mètode que elimini les espores de C.botulinum sense perjudicar la qualitat de la mel, i davant la impossibilitat de realitzar els milers de tests que es requeririen per detectar els baixos nivells i l’esporàdica presència de C. botulinum, davant aquestes circumstàncies «l’acció més apropiada és etiquetar el producte».
I.Sakazakii en la llet en pols
El cas recorda al de l’alerta per Enterobacter sakazakii en la llet infantil en pols, bastant més recent. L’alarma es va deslligar després de la detecció de diverses infeccions i la defunció d’alguns bebès a França, arran de la qual cosa la Unió Europea va demanar als experts de l’EFSA un informe, que es va publicar l’any passat i es pot consultar al seu web.I.sakazakii no sobreviu a la pasteurització durant el procés de fabricació de la llet en pols. No obstant això, es tracta d’un microorganisme molt ubic, així que la recontaminación és possible durant el manipulat, l’envasament o fins i tot en obrir el producte a casa. Encara que el microorganisme no pot créixer en el producte en pols, sí pot sobreviure durant llarg temps i ser un perill potencial quan es rehidrata la llet, diu l’informe.
Per això, «les bones pràctiques higièniques en preparar el producte i en emmagatzemar els biberons són fonamentals per evitar la recontaminación o la multiplicació del patogen», explica Alberto Martínez, professor de recerca de l’Institut de Tecnologia Agroalimentària del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i membre del panell científic de l’EFSA.
El problema «no està en la llet en pols, sinó en el microorganisme», que està molt present en tota la naturalesa, per la qual cosa és gairebé impossible garantir la seva no presencia. Cal seguir, diu aquest expert, les instruccions de preparació del producte, com esterilitzar el biberó, escalfar l’aigua a la temperatura adequada i, si cal guardar-ho, fer-ho a temperatures inferiors a cinc graus, a fi d’evitar riscos en el cas, inusual però possible, que el microorganisme estigui present.
Els símptomes més comuns de la intoxicació per aquesta enterobacteria són meningitis, enterocolitis necrotizante i infeccions generalitzades. La gravetat de la infecció no té mal pronòstic si «s’agafa a temps», explica Martínez. Com sempre en qualsevol intoxicació, depèn del pacient i del seu sistema immunitari, del microorganisme i de la dosi de patogen.
«No és el mateix un prematur entubado que un bebè fort i de més edat». En aquest sentit, l’informe de l’EFSA apunta que encara que ha causat infeccions en persones de totes les edats, gairebé tots els casos afecten a beus de menys de dos mesos, sent els de major risc els prematurs i de baix pes.
De forma similar al botulisme infantil, la simple citació d’I.sakazakii pot produir esgarrifances, però els experts coincideixen que la millor forma d’evitar el risc, és informar de la seva existència, dels riscos i les formes d’evitar-ho.
Entre les recomanacions que donen els experts per evitar el risc d’infecció per I.sakazakii estan l’ús de les fórmules infantils líquides, productes esterilitzats que són més cars però més segurs (especialment en el cas d’unitats de maternitat amb nens prematurs i de baix pes, on cal deixar preparats molts biberons alhora, la qual cosa pot augmentar el risc.
Per a altres casos, la recomanació sempre és preparar els biberons seguint unes bones pràctiques higièniques.
Atès que es tracta d’un microorganisme que pot créixer a temperatures d’entre 5,5 i 47ºC, els experts recomanen que la llet es rehidrate amb aigua molt calenta, més de 70ºC, i que abans aquesta mateixa aigua s’hagi bullit i el biberó s’hagi esterilitzat.
En el cas de la mel, els experts recorden que Clostridium botulinum no es reprodueix ni produeix toxines en la mel (fins i tot si la temperatura de magatzematge no és adequada). L’explicació està en les propietats inhibitòries de la mel i el seu baix contingut en aigua.
La qüestió està simplement a evitar que el bebè menor d’un any prengui mel. Encara sent improbable que hi hagi espores del microorganisme, es tracta d’evitar el risc. I en aquest sentit, recorden que, encara que la principal via d’exposició dels bebès a la mel és pel seu consum, també s’han documentat altres vies, com quan la mare unta una mica de mel en el mugró abans de donar de pit al fill o quan els pares unten els llavis del bebè amb mel.
