Cada vegada més consumidors saben com mantenir els aliments segurs des que es compren fins al seu consum en la llar, però en qüestió de seguretat alimentària encara hi ha certes creences falses. Una d’elles fa referència als aliments elaborats de forma artesanal o a petita escala, malgrat tenir les mateixes garanties que la resta, així com a la informació que han d’incloure, un requisit indispensable per a tots els productes a la venda al mercat, ja siguin envasats o a orri.
Les creences falses quant a la seguretat dels aliments, ja sigui per la seva conservació o composició, fomenten sovint actituds i reaccions equivocades. Per això, a més de conèixer de quina manera s’alteren els aliments, com i si això pot afectar al consumidor, han de buidar-se dubtes sobre la naturalesa d’alguns dels productes que s’adquireixen. Esment especial mereixen els artesanals i uns altres que es venen a orri, associats en ocasions a una menor seguretat, una idea sense fonament. Pensar que un aliment es contamina quan no és així provoca desconcert i porta associat, en la majoria dels casos, decisions errònies.
Seguretat a tot arreu
En la majoria dels casos, es pensa que els aliments col·locats segons la seva grandària o color, com les fruites de formes perfectes i colors intensos, són de major qualitat o més segurs. Però això és fals. Ha de tenir-se en compte que els aliments que arriben a qualsevol tenda són innocus i que, si estan exposats, és perquè compleixen amb les exigències higiènic-sanitàries necessàries i, per tant, no comporten cap risc, estiguin on estiguin.
Totes les empreses alimentàries, grans i petites, se sotmeten al mateix sistema de control
Gens té a veure com es col·loquen. La seguretat alimentària no entén de col·locació bonica o ordenada. El més important és que tots tinguin un aspecte sa i es manipulin sota condicions higièniques i de conservació adequades.
Són més segurs els aliments elaborats de manera artesanal o a petita escala? La diferència no radica en la seguretat, sinó en la qualitat. La majoria d’aquests aliments s’elaboren sota un minuciós procés amb l’única fi que el producte tingui més sabor o millor textura, aliments per als paladars més exigents. Però, significa que són més segurs? No, ja que totes les empreses alimentàries estan sotmeses al mateix sistema de control dels aliments que elaboren, ja sigui a petita o gran escala. El resultat final sempre serà un producte segur.
Informació en els aliments
Les etiquetes no solament són un requisit indispensable per als productes envasats. La informació que s’inclou en elles és obligatòria per a tots: envasaments i a orri. Sigui al mercat, en el supermercat o en una tenda petita, els aliments han d’anar acompanyats d’una etiqueta informativa on es detalli, com a mínim, el nom del producte, la categoria, la varietat, l’origen, el pes net i el preu, dades obligatòries en tots els aliments que s’adquireixen.
Una altra falsa creença és pensar que els aliments poden guarir malalties. Un aliment no té aquesta capacitat. Alguns poden ajudar a prevenir o tractar malalties, però els aliments no poden guarir les malalties. Prendre un iogurt cada dia no guareix el colesterol elevat.
Dubtes sobre el fred
Un dels exemples bàsics de falsa creença en la conservació d’aliments està relacionat amb la refrigeració. Les baixes temperatures no maten els patògens, solament els porta a un estat de letargia en el qual no són capaços de multiplicar-se, però no moren. Quan l’aliment torna a la temperatura ambiental, els patògens “desperten”. S’han de congelar els aliments quan estiguin en bones condicions i, en descongelar-los, fer-ho de forma correcta, és a dir, passar pel frigorífic i no deixar-los a temperatura ambienti.
Mai han de deixar-se els aliments fos del frigorífic. Si passades dues hores des de la seva preparació no s’han consumit, cal guardar-los en la nevera, en un recipient tapat de forma hermètica. Mai han de guardar-se més de cinc dies. Si arribat el cinquè dia no s’han consumit, hauran de rebutjar-se. Una altra falsa creença és pensar que els aliments frescos són tan naturals, que es poden consumir sense previ rentat o preparació. S’han de rentar sempre, tant si es consumeixen de manera natural, com a crus o cuinats. Aquest procés de rentat té com a objectiu eliminar restes de bacteris, fulles, terra o restes de l’envàs en el qual es guarden.
Portar guants de làtex pot ser un problema per a la salut del consumidor, en donar una falsa sensació de seguretat. Aquesta pràctica es va implantar, sobretot, en els restaurants que van idear posar el menjar a la vista dels consumidors. Potser el consumidor l’entengui com una bona pràctica d’higiene, però no és així. Un mal ús dels guants de làtex pot portar a una contaminació creuada en els aliments, ja que sovint s’utilitzen per a diferents activitats alimentàries. Si a més el treball implica tocar diners, draps bruts o plats, el perill es multiplica i arriba a ser causa segura de contaminació. El material no està dissenyat per estar en contacte amb l’aigua, amb sabons o amb desinfectants. Per tant, el seu ús en la cuina provoca una deterioració dels guants, que desprenen petits fragments en els aliments que actuen com a perills físics.
Un altre problema afegit és la reacció al·lèrgica que pot desencadenar en els consumidors un manipulador d’aliments que treballi amb guants. És possible que deixi rastres en l’aliment i provoqui una reacció al·lèrgica en el consumidor, si aquest és al·lèrgic al làtex o a algun component dels guants. Els guants de làtex són un factor de risc afegit i, encara que no estan prohibits, s’han d’evitar. En el cas que es tingui alguna ferida a la mà o un problema en la pell, cal canviar-los sovint i rentar-se amb freqüència les mans, encara que sembli que amb els guants no s’embruten.
