Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menys patògens en l’aigua

Petits fragments de material genètic podrien desactivar els gens de virus i bacteris presents en l'aigua
Per Marta Chavarrías 16 de juny de 2008
Img vasodeagua

Microorganismes patògens, deixalles orgàniques, substàncies químiques, compostos orgànics, sediments o substàncies radioactives són alguns dels majors riscos de contaminació en l’aigua i els que més vulneren la seva seguretat. Als ja tradicionals sistemes de desinfecció, com el clor i els raigs ultraviolats, se’ls podria afegir ara una nova tècnica genètica, desenvolupada per experts estatunidencs, que parteix de la tecnologia denominada RNA i que consisteix a activar “interruptors moleculars” capaços d’inhibir l’acció dels gens dels fongs que contaminen l’aigua.

Més de mil milions de persones estan exposades a fonts de proveïment d’aigua potencialment nocives cada any i gairebé dos de cada deu manquen d’una font d’aigua potable segura. Aquestes són només algunes de les poc encoratjadores xifres que ofereix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’accés segur al líquid element, un gest que en el món desenvolupat es percep com una cosa natural però que als països en desenvolupament es tradueix en 1,8 milions de morts cada any a causa de malalties diarreiques, de les quals el 90% són nens menors de cinc anys.

Noves tècniques per a una major seguretat

Immersos de ple en el Decenni Internacional “L’aigua, font de vida” (2005-2015), promogut per l’organització sanitària internacional i la finalitat de la qual és intensificar els esforços per a garantir el seu consum segur, experts de la Universitat de Duke, als EUA, acaben de presentar una tècnica genètica que podria sumar-se a les mesures perquè el repte pugui complir-se. La recerca, que encara es troba en fase preliminar, dóna compte de la capacitat de la denominada tecnologia RNA per a utilitzar petits fragments de material genètic coincident amb un segment concret del gen dels fongs que puguin contaminar l’aigua.

L’estudi, que parteix d’una tècnica utilitzada des de fa anys en l’àmbit biomèdic, la denominada ARN (estudi de l’expressió gènica), podria convertir-se en un substitut dels tradicionals sistemes de descontaminació com l’ús de clor. Els primers resultats han demostrat que es produeix una mínima alteració de les qualitats organolèptiques de l’aigua. Sabor i olor queden pràcticament inalterats, i alguns patògens que havien començat a mostrar certa resistència als tractaments convencionals sí que són eliminats. La recerca, presentada en la trobada anual de l’American Society of Microbiology, a Boston, té l’aire de convertir-se en una eina eficaç per a inhibir gens per al control de bacteris i virus.

Els problemes

La contaminació de l’aigua i, específicament, els problemes que es deriven d’ella, van ser els temes que es van abordar en la conferència internacional “Water Pollution 2008”, organitzada per Wessex Institute of Technology del Regne Unit juntament amb l’Institut de l’Aigua i de les Ciències Ambientals i el grup de recerca “Modelització Matemàtica de Sistemes” de la Universitat d’Alacant. Durant la reunió, celebrada la setmana passada a Alacant, es van tractar diferents situacions relacionades amb la contaminació de les aigües en països tan dispars com Austràlia, Mèxic, el Canadà, Portugal i Espanya, tant des de la perspectiva de la contaminació en llacs, rius, aigües subterrànies i aqüífers, com des del tractament d’abocaments i la contaminació agrícola.

Des de principis del segle XX, el consum mundial d’aigua s’ha multiplicat per set, segons dades de la UE, un augment que ha anat paral·lel a les amenaces dels recursos hídrics, també cada vegada majors. Indústria o activitats com l’agricultura suposen una nova càrrega i amenaça per a la seguretat de l’aigua, sobretot tenint en compte que, per exemple, les aigües subterrànies proporcionen un 65% de tota l’aigua potable a la UE. Evitar que es contamini amb nitrats, plaguicides, metalls pesants o hidrocarburs clorats s’ha convertit és una de les majors apostes en qualitat hídrica.

Pautes per a una major qualitat

Img chorrodeagua1Un estudi estatunidenc ha posat en dubte recentment la seguretat dels recursos hídrics del país després de la detecció de traces de medicaments en aigua destinada a unes 20 ciutats importants, entre elles Nova York, San Francisco, Washington o Filadèlfia. Fruit de cinc mesos de recerca, els experts conclouen que l’aigua està contaminada amb una gran varietat de fàrmacs: des d’antibiòtics a hormones, antidepressius i fins i tot analgèsics.

L’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA, en les seves sigles angleses) determina, no obstant això, que els nivells detectats estan molt per sota dels considerats com a assegurances. Però, com han arribat aquests contaminants a l’aigua? La part que les persones no absorbeixen dels medicaments s’expulsa a través de l’orina i passa a formar part de les aigües residuals. Quan els tractaments que s’apliquen no són els adequats, aquests residus poden arribar a la xarxa de proveïment.

Per a reduir riscos com aquests, l’OMS compta amb les Guies per a la Qualitat de l’Aigua, que pretenen ser una potent arma per a l’elaboració de reglaments i normes que vetllin per una major qualitat de les aigües destinades al consum. Major seguretat microbiològica és un dels principals objectius. Dins d’aquest àmbit s’ha treballat ja i s’ha elaborat una llista dels productes químics més involucrats en aquesta mena de contaminació en aigua envasada o embotellada, sistemes de dessalinització o en la producció i producció d’aliments.