Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menys plaguicides en aliments

Un informe comunitari confirma que un alt percentatge de mostres alimentàries analitzades compleixen amb les pautes de seguretat sobre restes de plaguicides
Per Maite Pelayo 24 de novembre de 2011
Img cultivo
Imagen: Lucid Nightmare

Cada any es realitza en tots els països dels Estats membres un estudi que publica l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre els programes europeus i nacionals de control oficial de residus de productes fitosanitaris. L’informe, corresponent a 2009, reafirma la tendència cap a un major compliment de la legislació, de manera que un 97,4% de les mostres analitzades compleixen amb els estàndards de seguretat alimentària, gairebé un 1% més que en 2008. A través de la dieta dels consumidors, aquest organisme europeu també ha realitzat una avaluació per conèixer l’exposició a aquests residus, derivada de la seva presència en les mostres detectades positives. La conclusió és que, en tots els casos, es poden descartar riscos a llarg termini per aquest consum i que el risc a curt termini per a la salut és “molt poc probable”.

L’informe explica aquest any amb algunes particularitats: és el primer que es realitza després de l’harmonització total dels Límits Màxims de Residus (vegetals, productes d’origen animal, aliments processats, aliments infantils i cereals. D’elles, el 98,7% compleixen el LMR fixat. Aquest percentatge és superior al que es dona en la UE, per la qual cosa Espanya té millors resultats que la mitjana comunitària. Totes les mostres que han superat els LMR pertanyen al grup de fruites i hortalisses i altres productes vegetals. En la resta de mostres d’altres tipus d’aliments, malgrat detectar-se en algunes residus de productes fitosanitaris, en cap cas aquests superaven els LMR establerts.

Pel seu origen, del total de mostres analitzades, al voltant del 90% procedeixen del territori nacional i comunitari, mentre que poc més del 9% tenen el seu origen en tercers països. De les mostres amb origen en aquests últims, més del 6% han superat els LMR, mentre que en el cas dels productes d’origen nacional i comunitari, aquest percentatge és molt inferior, del 1%.

Avaluació de risc dels resultats obtinguts

La Unitat de Revisió de l’Avaluació de Riscos de Plaguicides de l’EFSA, per la seva banda, subratlla que la presència de residus de plaguicides en aliments, fins i tot en alguns casos que superen els LMR, no implica un perill per a la seguretat alimentària. Això es deu, segons apunten aquestes fonts, a l’especial procés de fixació de LMR en la UE, per la qual cosa no es consideren els LMR com a límits toxicológicos.

Per a l’avaluació del risc, els experts han estimat una exposició crònica a plaguicides, a llarg termini, en els aliments més importants que constitueixen la dieta dels europeus i una exposició aguda, a curt termini, per als deu tipus de productes que es van monitorar en 2009 com a part del programa coordinat de la UE. Per a una major seguretat, l’EFSA ha plantejat en tots dos casos la pitjor situació possible, després de tenir en compte als grups més vulnerables de la població, com a nens o vegetarians.

LÍMITS DE PLAGUICIDES

En la UE no poden autoritzar-se substàncies actives de productes fitosanitaris tret que s’hagi provat des del punt de vista científic que no causen efectes perjudicials en els consumidors, els agricultors ni tercers, no provoquen efectes inacceptables en el medi ambient i són necessaris i eficaços. Segons s’informa des de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i altres organismes competents en matèria de seguretat alimentària, la utilització dels plaguicides en les collites pot comportar la presència de residus, és a dir, restes de la utilització d’un producte fitosanitari, inclosos els seus metabòlits i els productes resultants de la seva degradació o reacció.

Amb la finalitat de garantir que la utilització d’aquestes substàncies químiques és segura per als consumidors, s’estableixen els Límits Màxims de Residus (LMR), terme que es defineix com el límit legal superior de concentració d’un residu de plaguicida en aliments o pinsos establert de conformitat amb la reglamentació corresponent, basat en les bones pràctiques agrícoles i la menor exposició del consumidor necessària per protegir a tots els consumidors, inclosos els més vulnerables. Des de l’AESAN insisteixen en la importància de destacar que aquests LMR no són límits toxicológicos, sinó límits toxicológicamente acceptables, basats en una bona pràctica agrícola i que representen la quantitat màxima d’un residu que és possible trobar en un producte alimentari d’origen vegetal com a conseqüència de l’ús legal i racional d’aquest plaguicida avaluat.

Els LMR no són límits toxicológicos perquè no representen la quantitat màxima d’aquesta substància activa que pot ser perjudicial per a la salut dels consumidors. És a dir, la superació d’un LMR no implica sempre un risc per a la salut. D’altra banda, els LMR són toxicológicamente acceptables perquè el seu compliment assegura que no causen efectes tòxics en els individus, ni a curt ni a llarg termini.

Com a conseqüència d’aquesta recent harmonització dels LMR en tot el territori de la UE, s’ha aconseguit a més l’eliminació de les barreres comercials dels productes vegetals. Per registrar un producte fitosanitari en la UE, és necessari que abans s’hagi fixat un LMR que cobreixi i asseguri la innocuïtat d’aquest ús.

Els plaguicides són substàncies o compostos químics utilitzats per destruir les plagues o controlar-les. En l’agricultura, els productes fitosanitaris com a herbicides, insecticides, fungicides, nematocidas i rodenticidas s’utilitzen per combatre o prevenir l’acció dels diferents agents nocius per als vegetals i afavorir la producció vegetal.