Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menys virus en fruites

Un projecte europeu pretén reduir el sharka, una de les malalties virals més greus dels arbres fruiters
Per Marta Chavarrías 5 de maig de 2008
Img albaricoques
Imagen: Marta Rostek

Albercoquer, presseguer i prunera són els arbres fruiters d’os del gènere “Prunus” que més sofreixen els efectes de la malaltia de sharka, considerada una de les més greus que afecten aquesta mena de fruiteres, no sols pel seu impacte econòmic sinó també pels seus efectes agronòmics. Les fruites afectades són pobres en sucres i no poden comercialitzar-se. Per a reduir aquests efectes s’ha posat en marxa el projecte europeu SharCo (Sharka Containment European), que fixa estratègies de detecció, control i eliminació de la malaltia.

Evitar que es deformin les fruites i que caiguin de manera prematura de l’arbre constitueix, entre altres qüestions, el repte del projecte europeu, que es fonamenta de manera especial en la profilaxi, és a dir, a evitar que la malaltia s’introdueixi en els arbres.

Aquesta contaminació es pot produir bé a llarga distància, a través de material de propagació, o mitjançant pugons que actuen com a vectors. Una de les millors aliades en el control de la malaltia és la prevenció, que inclou detecció, epidemiologia, estratègia de prospecció i prevenció, tant en plantacions com en vivers. Ara, l’objectiu del projecte europeu, coordinat per l’Institut Nacional de Recerca Agrícola (INRA, en les seves sigles franceses), és fer de la prevenció una qüestió d’abast europeu. I és que es tracta d’una plaga d’abast mundial sense tractament curatiu biològic.

La prevenció és clau

Caracteritzar el patogen és clau per a desenvolupar mecanismes eficaços de prevenció
La prevenció passa a més pel desenvolupament de varietats que presentin més resistència a aquest virus. En aquest sentit, i partint d’una perspectiva genètica, un dels objectius del projecte, en el qual participen experts de dotze països, és desenvolupar marcadors moleculars per a posar en pràctica una selecció de varietats de fruites resistents al virus, l’agent causal del qual és “Plum pox virus” (PPV), així com avaluar mètodes biotecnològics que estenguin la resistència a diverses espècies d’arbres fruiters. A més, el projecte cobreix tota la cadena de producció, i inclou plantes de planter, empelts i gestió d’horts.

Però abans ha d’investigar-se en la caracterització del patogen, així com determinar els nous mecanismes de resistència al virus en la planta que s’utilitza com a model, l’Arabidopsis “thaliana”, i en els “Prunus”. La malaltia ha estat no sols motiu de la creació de l’aliança internacional posada en marxa, sinó que amb els resultats obtinguts s’espera que els països puguin aprovar polítiques de prevenció adequades.

Danys i símptomes

Els símptomes del sharka varien en funció de la mena de PPV, de l’espècie i la varietat afectada, així com de les condicions ambientals. De tots els descrits, el tipus D (Dideron), és un dels més agressius en albercoquers i pruneres; s’ha estès per Europa i la major part dels països mediterranis, l’Índia i el continent Americà, especialment a Xile, els EUA i el Canadà. El tipus descrit com el M (Marcus), a més d’afectar a les dues espècies citades, és molt agressiu també en presseguers, i s’ha detectat sobretot a Europa Central i de l’Est, així com en països com França, Itàlia i Grècia.

Una necessitat

L’aparició recent de variables del virus molt diferents en països com Turquia, Moldàvia o Sèrbia indica, segons l’INRA, que és necessari completar els estudis actuals sobre el virus per a avaluar la distribució i la diversitat. Una de les prioritats és caracteritzar l’aparició de noves variables, desenvolupar eines de classificació per a posar en marxa un sistema d’alerta ràpid en cas de noves aparicions i d’eines per a poder traçar l’origen del virus. Caracteritzar els processos de disseminació pot ajudar a determinar la diversitat del virus i les seves propietats epidèmiques.

El virus, identificat per primera vegada en camps de Bulgària en 1915, s’ha anat desplaçant per diversos països com Hongria, Romania, Albània, Txecoslovàquia, Alemanya, Rússia, Holanda, França, Itàlia, Espanya i Portugal. A pesar que els primers símptomes es poden detectar en el camp, es tracta d’un virus que només pot identificar-se en el laboratori. Després de la infecció, hi ha poques possibilitats de sanejament.

IDENTIFICACIÓ GENÈTICA

ImgL’erradicació i el control de la malaltia de sharka és l’objecte de nombroses recerques. Una d’elles, liderada per un grup d’experts del Servei de Recerca Agrícola estatunidenques (ARS, en les seves sigles angleses), va desenvolupar, en 2003, un assaig d’identificació genètica. Els investigadors van observar que el virus apareix en determinats mesos de l’any, i en certes parts dels arbres, la qual cosa complica el procés d’erradicació. De la recerca es desprèn que a l’estiu és quan es redueix la presència del virus.

El mecanisme desenvolupat part de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR, en les seves sigles angleses), un procés químic que produeix còpies de gens específics o fragments de gens per a identificar-los. Amb aquesta tècnica és possible detectar si la proteïna específica que produeix el virus està present o no en la mostra. I el temps amb el qual s’aconsegueix redueix significativament als dels mètodes com l’ELISA (“Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay”).