Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mercuri mineral i mercuri orgànic

Des de fa temps es considera al mercuri, els metalls pesants en general, les dioxines i la matèria orgànica, entre altres, com a contaminants de l’aigua. Recentment, els nivells elevats d’aquest metall detectats en el Delta de l’Ebre, han retornat a l’actualitat el problema de l’aigua, i especialment, el del mercuri.

Detecció, límits i legislació

Per a la detecció s’han d’aplicar tècniques molt depurades i adequadament desenvolupades. El sistema emprat és l’espectrofotometria d’absorció atòmica (metodologia de referència per a aquests casos), després de realitzar una mineralització de la mostra (eliminació de la matèria orgànica) . Aquest tipus d’anàlisi requereix temps (prop de 5 dies, depenent del nombre de mostres i de la mena de mineralització que es requereixi) i solen tenir un cost elevat.

Les concentracions considerades límit són: 1 mg de mercuri/Kg o litre de producte. Si les concentracions del metall es mantenen per sota d’aquest límit, serà molt difícil que es pugui produir una intoxicació aigua. No obstant això, l’OMS no recomana un límit d’ingesta tolerable per al mercuri, sinó per al metil-mercuri. Es deu al fet que el que preocupa realment són les lesions del sistema nerviós que la forma orgànica pot arribar a produir. Des d’aquest punt de vista, es considera un límit d’ingesta setmanal de 3.3 micrograms de metil-mercuri/Kg de pes total. Aquesta xifra indica que, com a màxim, una persona de 70 Kg hauria d’ingerir 0.2 mg de la forma orgànica a la setmana.

Situació legislativa

La legislació aplicable a la Unió Europea es recull en la Directiva 82/176/CEE del Consell, de 22 de març de 1982, relativa als valors límit i als objectius de qualitat per als abocaments de mercuri del sector de l’electròlisi dels clorurs alcalins, en la qual s’indiquen els nivells que poden eliminar-se a causa del procés industrial.

Al mateix temps, el contingut en els aliments ve regulat pel Reglament (CE) núm. 466/2001 de la Comissió, de 8 de març de 2001, pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentosos i especialment per al peix en la Decisió 93/351/CEE de la Comissió, en la qual s’estableixen els continguts màxims de mercuri per als productes de la pesca.

La Comissió fa especial referència al metil-mercuri, encara que regula el mercuri per a garantir la defensa per a la salut dels consumidors, seguint les recomanacions que a aquest particular indica l’Organització Mundial de la Salut.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions