Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mesures ambientals en l’àmbit agrari

La Unió Europea impulsa mesures i ajudes específiques per a implementar tècniques de gestió sostenible en l'agricultura

D’un temps per a aquesta part, en l’àmbit agrari s’estan impulsant mesures ambientals clarament orientades a un model d’agricultura sostenible que persegueix la protecció del patrimoni ecològic. Aquest tipus de mesures, no obstant això, difícilment poden prosperar sense una major sensibilització del sector agrari pel medi ambient, bandejant les pràctiques que el posen en risc.

En els últims anys han aparegut normes i institucions la missió específica de les quals és la protecció internacional del nostre entorn. La necessitat imperativa de protegir el medi ambient ha estat una constant proclamada des dels més diversos organismes. No obstant això, el marc jurídic del qual ens hem dotat, té el qualificatiu de soft law (dret tou), mancat de la rigidesa necessària perquè sigui efectiu.

La globalització del fenomen ha determinat que aquest tipus d’actuacions, poc exigents, fossin introduïdes també en el medi rural i agrari. L’eficàcia de les mateixes dependrà en alguns casos de la voluntat dels destinataris del règim d’ajudes a la utilització de mètodes de producció agrària compatibles amb el medi ambient.

Un nou escenari
L’agricultura i la ramaderia són considerada per la Unió Europea com un dels sectors prioritaris en la integració ambiental
L’agricultura i la ramaderia són considerada per la Unió Europea com un dels sectors prioritaris en la integració ambiental. Les raons han de localitzar-se en la seva cada vegada més notable incidència «en el sòl i en la qualitat de les aigües, en la biodiversitat, en el paisatge, en la vertebració del territori, en l’assentament de la població o en les arrels culturals».

Com reconeixen les pròpies institucions, l’agricultura està enfront d’un nou escenari, fruit, entre altres factors, de les creixents tendències de la Política Agrària Comuna. I és que els agricultors europeus, com s’apunta, ja estan familiaritzats amb conceptes com ara les Bones Pràctiques Agràries, l’Ecocondicionalitat, les Mesures Agroambientals o la multifuncionalitat de l’Agricultura.

A primers de gener de 2001 el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va aprovar un Reial decret que tenia per finalitat establir un règim d’ajudes per a fomentar la utilització de mètodes de producció agrària que permetessin protegir l’ambient i conservar el medi rural, contribuint a la consecució d’objectius comunitaris en matèria d’agricultura i medi ambient.

La norma en qüestió posa al descobert alguns dels dèficit de caràcter agroambiental que afecten les explotacions agràries espanyoles i al territori agrícola afectat per aquestes. La pretensió de l’Administració no és una altra que corregir els problemes als quals s’han donat publicitat. Com a objectius a aconseguir, assenyalen els que fan referència a una utilització racional de l’ús de l’aigua i millora de la seva qualitat; la lluita contra l’erosió i millora de l’estructura i fertilitat dels sòls agrícoles; la prevenció de riscos naturals i millor utilització dels espais rurals; i la protecció de la biodiversitat i els paisatges agraris.

Els problemes agroambientals
La regulació comentada destaca diversos riscos ambientals per als quals s’estableix un pla d’ajudes específiques, d’acolliment voluntari per part dels seus destinataris. Alguns d’aquests problemes són rellevants i en la solució dels mateixos sembla apel·lar-se a les bones pràctiques de l’agricultor responsable.

Així, es destaca que el conreu dels sòls espanyols és una de les pràctiques més problemàtiques des del punt de vista agroambiental. L’explicació d’aquesta conclusió es localitza en el fet que la mecanització del camp i l’aparició de màquines, cada vegada més grans i potents, han originat greus problemes d’erosió i pèrdua de fertilitat dels sòls en molts casos.

Un altre dels aspectes destacats és el tema, sempre tan controvertit, de l’aigua. En aquest sentit, apel·la per sotmetre a un manteniment adequat el sistema de reg implantat, a fi d’evitar pèrdues d’aigua; controlar el mal estat de la xarxa de reg interna de l’explotació; reparar les séquies; i substituir les peces defectuoses dels sistemes d’aspiració, impulsió i distribució que puguin conduir a pèrdues directes d’aigua o una mala eficiència del sistema de reg.

Pel que fa a l’ús de fertilitzants, si bé considera que la contaminació per un mal ús i abús de fertilitzants (especialment els nitrogenats) no representa un problema en la major part del territori espanyol (bàsicament zones de secà), reconeix com a zones vulnerables a nitrats aquelles amb alta concentració d’explotacions intensives de porcí i les zones de reg. I finalment, despunta certes problemàtiques a combatre respecte a fems i purins, utilització racional de productes fitosanitaris, eliminació de materials residuals (utilitzats en la producció i restes de poda, plàstics usats i altres residus), abandó de cultius i sanitat animal.

AGRICULTOR RESPONSABLE I BONES PRÀCTIQUES

Img agricultura2

Segons reconeix el propi Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, les mesures agroambientals han estat plantejades a Espanya dins d’una estratègia global de desenvolupament rural, i orientades cap a un model d’agricultura sostenible i amb múltiples funcions, així com a la protecció del patrimoni ecològic. Els objectius de les mesures agroambientals se centren en cinc eixos d’actuació: aigua, sòls, riscos naturals, biodiversitat i paisatge. Existeixen nou mesures diferents, que comprenen 104 actuacions, per a cadascuna de les quals s’especifiquen uns objectius en funció dels cinc eixos d’actuació.

D’altra banda, el respecte a les bones pràctiques agràries habituals és un requisit bàsic per a accedir als beneficis derivats d’aquesta línia d’actuació. Així, «la conservació del sòl mitjançant la prohibició del conreu a favor d’arracada, l’ús de les alternatives i rotacions de cultiu adequades a cada territori, la utilització eficient dels recursos hídrics, la racionalització en l’ús d’agroquímics tenint en compte les zones vulnerables i els nivells comparatius establerts en la Directiva de Nitrats, la prohibició de la crema de rostolls i el bon ús de les restes de cultiu, així com el respecte d’unes càrregues ramaderes determinades», constitueixen el nucli fonamental de les bones pràctiques a respectar per a poder acollir-se a les ajudes que comporten la realització d’aquestes mesures, segons destaca la pròpia administració.

A més de les mesures adoptades, la protecció del medi ambient requereix d’actuacions addicionals per part de l’administració comunitària que aprofundeixin en pràctiques més correctes en el sector agrari mitjançant un coneixement adequat dels riscos i les maneres de prevenir-los. Així, és de destacar que s’ha constituït per part dels Ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació, dins de la Xarxa d’Autoritats Ambientals (àmbit comunitari) un mòdul de sensibilització per al sector agrari amb la finalitat d’integrar la protecció del medi ambient en l’agricultura, perquè es considera fonamental que els treballadors del sector agrari prenguin consciència dels temes agroambientals que els afecten.

Bibliografía

  • REIAL DECRET 4/2001, de 12 de gener, pel qual s'estableix un règim d'ajudes a la utilització de mètodes de producció agrària compatibles amb el medi ambient.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions