Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mesures sanitàries per a l’apicultura

La Comissió Europea aposta per harmonitzar les normes que protegeixin la salut de les abelles i, per tant, garanteixin la qualitat sanitària de la mel

La mel disposa, com la resta de productes alimentosos, d’un important paquet de normes comunitàries i nacionals que garanteixen la seva qualitat i seguretat. No obstant això, i degut sobretot a la presència cada vegada major de contaminants en l’ambient, aquest aliment està exposat a riscos. Garantir els estàndards de qualitat requereix aplicar mesures de control des de diferents punts de vista, que tinguin en compte aspectes com el risc de residus veterinaris o de plaguicides. La Comissió Europea treballa des de fa anys per a identificar quins són els majors problemes de l’apicultura, com l’alta mortalitat d’abelles que es va descriure a la UE fa uns anys i que s’ha associat a causes multifactorials. Ara s’emprenen noves accions comunitàries per a enfortir les mesures preventives en la producció de mel.

La qualitat de la mel, a més de ser un factor decisiu en el consumidor, ho és també per al conjunt d’abelles productores, ja que les seves propietats antimicrobianes interfereixen en la salut de les productores. Les recerques realitzades en el camp de l’apicultura, a més d’analitzar aspectes com la contaminació amb residus, s’han de centrar en les propietats fisiològiques de les abelles i la prevenció de malalties. L’objectiu d’aquest control multidisciplinari és augmentar la confiança del consumidor cap a aquest aliment en tots els nivells de producció.

Nou enfocament apícola

La cadena alimentària de la mel, per tant, comença en les flors de les quals s’alimenten les abelles productores i segueix en els passos següents, fonamentals per a mitigar qualsevol risc de contaminació com el descrit en els últims anys, quan s’ha detectat un constant descens en tota la UE. Una de les principals raons associades a aquest problema ha estat la presència d’agents patògens, alguns dels quals han desenvolupat resistència als tractaments químics. Els agents patògens descrits com els més perillosos han estat l’àcar Varroa o el virus Paenibacillus larvae, responsables de malalties que afecten l’abelles. Les normes de qualitat en aquest camp han d’ajudar a garantir una mel europea d’alta qualitat.

Un dels reptes en apicultura és aconseguir fàrmacs efectius contra patògens, però innocus en les abelles

Fruit de la importància que exerceixen les diferents espècies d’abelles, sobretot d’Apis mellifera, una de les més productives, la Comissió Europea ha donat a conèixer una nova estratègia en la qual destaca la necessitat d’intervenir en diferents àrees de l’apicultura, un sector que, segons xifres aportades per la mateixa Comissió, ocupa a uns 700.000 apicultors i produeix unes 200.000 tones de mel en tota la UE. Segons aquesta nova informació, els punts més importants en els quals s’ha de treballar són la salut de les abelles, els residus de medicaments veterinaris i plaguicides, la pol·linització i la biodiversitat i en quina direcció ha d’orientar-se la recerca per a millorar la productivitat.

Amb això, els apicultors europeus han de tenir al seu abast tota la informació que afavoreixi un major grau de responsabilitat i conscienciació respecte a les malalties que afecten les abelles. Aquestes mesures comunitàries facilitaran, entre altres aspectes, la gestió de problemes com el que afecta ara la productivitat apícola. Una de les màximes preocupacions plantejades amb aquesta incidència ha estat la falta de medicaments adequats per a tractar malalties de les abelles i que aquest ús compleixi amb la normativa europea sobre medicaments veterinaris.

Punts que s’han de reforçar

Un dels grans reptes és aconseguir que el fàrmac sigui efectiu contra l’agent patogen, però innocu per a les abelles, que estan exposades a riscos bacterians, vírics o parasitaris, a més de malalties exòtiques provocades per les importacions d’abelles i borinots de tercers països. A la UE estan vigents condicions zoosanitàries per a assegurar que tots els moviments d’aquests animals procedeixen de locals bioseguros. Està previst que per a principis de 2012 els apicultors europeus comptin amb noves condicions zoosanitàries en les quals s’incloguin especificitats de comerç i importació d’animals vius.

D’acord amb el nou informe comunitari, l’apicultura europea necessita que s’enforteixin alguns aspectes que permetin conèixer, entre altres, dades més exactes sobre la pèrdua de colònies d’abelles o com establir un sistema de gestió europeu harmonitzat. Per això, està previst que la Comissió iniciï, a la fi de 2011, “un programa pilot de vigilància”, segons la informació que aporta. Dins d’aquesta labor que exerceix sobre l’apicultura, estaria l’aprovació d’un laboratori específic per a aquesta activitat.

EL PAPER DELS LABORATORIS DE REFERÈNCIA

ImgImatge: Nicolás Boullosa
A la UE són diversos els laboratoris de referència que treballen per a garantir la seguretat dels aliments: alguns estan especialitzats en l’anàlisi i abast dels metalls pesants o les micotoxines, uns altres se centren en el control de llet i productes lactis i uns altres, en la sanitat animal (bovins, porcins, etc.). Entre aquests últims, l’objectiu és crear centres d’atenció, com la classificació de virus, les anàlisis per a detectar-los o l’avaluació de l’abast de les malalties animals. Les abelles són un dels animals relacionats amb l’alimentació que no disposen d’eines com les descrites.

A més, i com en la majoria de les activitats de producció d’aliments, la formació dels apicultors és fonamental per a garantir la seguretat de la mel. Durant l’any 2010, s’han realitzat esforços per a oferir a aquest sector productiu les eines necessàries sobre salut de les abelles i seguretat de l’apicultura. També es necessita millorar l’apartat de residus en la mel, ja que “no hi ha normes clares sobre els límits màxims d’aquests”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions