Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Micotoxinas en cereals

Dues noves guies de bones pràctiques es converteixen en nova eina per ajudar als agricultors britànics a reduir els nivells de micotoxinas en cereals
Per Marta Chavarrías 26 de juny de 2007
Img omg p
Imagen: Emiliano Ricci

En el Regne Unit, les autoritats sanitàries donen resposta a les últimes recomanacions europees en matèria de reducció de micotoxinas, compostos tòxics produïts per fongs, en aliments. Reduir els nivells en cereals és un dels objectius de dues guies de Bones Pràctiques que acaba de publicar l’Agència Britànica de Seguretat Alimentària (FSA, en les seves sigles angleses). Amb elles, els agricultors britànics comptaran amb una eina que els donarà pistes sobre com modificar els hàbits de cultiu i emmagatzematge de cereals per reduir, d’una banda, els nivells de micotoxinas com Fusarium en el camp i per minimitzar, per un altre, la formació d’ocratoxina A durant l’emmagatzematge.

“És important que es controli la formació de micotoxinas en els cereals perquè la seva presència en l’aliment pot tenir riscos en la salut humana”, assegura Wendy Mattews, experta en micotoxinas de la FSA. L’objectiu de les noves publicacions, a més d’adequar-se als límits fixats en 2006 per la UE, és doble: reduir riscos als consumidors i produir cereals de major qualitat. Les guies aconsellen, per exemple, evitar rotacions intenses de les collites com a blat de moro, blat, ordi i civada, principals amfitrions de fongs com Fusarium, un tipus de micotoxina.

Un dels punts clau en el control de micotoxinas és establir condicions òptimes de magatzematge (bona ventilació, temperatura i humitat, entre uns altres), àmbit que els fa especialment vulnerables perquè es tracta de productes que solen acumular-se en grans quantitats. Això no eximeix que puguin trobar-se també en aliments com a fruites i verdures. Amb tot, iniciatives com la britànica adonen també de les conclusions de nombrosos estudis segons els quals moltes de les micotoxinas tenen una gran estabilitat, tant a temperatures elevades com a certs processos industrials. D’aquí la importància dels controls en les primeres fases de producció.

El que diu la llei

Recerques europees estudien mètodes per protegir als consumidors de les micotoxinas

Al desembre de 2006, una de les decisions comunitàries adoptades concedia a la indústria cerealística un període de temps per estudiar les fonts de formació d’aquest tipus de toxines i determinar les mesures de gestió més adequades. Al juny del mateix any, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) feia públic un informe sobre la toxicitat d’ocratoxina A (OTA), micotoxina produïda per fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium que creix de forma naturals no només en cereals, sinó en cafè, cervesa o vi. Llavors va qualificar l’OTA com “una potencial toxina renal en animals com a rosegadors i porcs”.

Una altra de les toxines el contingut de les quals en aliments està limitat per llei són les aflatoxinas. Presents sobretot en nous, figues i altre fruita seca, el contingut màxim permès en la UE en aliments com a ametlles, avellanes i festucs és de μ4 g/kg. No obstant això, la Comissió del Codex Alimentarius (CCA) de la FAO/OMS proposava en 2005 fixar els continguts totals en 15 μg/kg, i un any més tard, en 2006, es va contemplar la possibilitat de fixar el contingut en 8 μg/kg, encara que encara no s’ha pres una decisió definitiva. Dels estudis realitzats fins ara es desprèn que la seva presència en aliments no és «desitjable» pels seus demostrats efectes cancerígenos.

La clau del control

El control per assegurar una reducció dels nivells de micotoxinas en aliments resideix en bona part en l’aplicació del sistema d’Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC), que apliquen tant la indústria alimentària com les autoritats oficials de control d’aliments. Del que es tracta és d’identificar i avaluar els perills dels aliments i aplicar sistemes de gestió adequats, des del camp a la taula. El sistema es basa en estratègies de bones pràctiques de fabricació (BPF), bones pràctiques d’higiene (BPH), bones pràctiques agrícoles (BPA) i bones pràctiques d’emmagatzematge (BPA)

MENYS TÒXICS EN CEREALS

Control de matèries primeres i els nivells de micotoxinas, pesticides i formació d’acrilamida, juntament amb mètodes més ràpids per a la detecció d’aquestes substàncies són dues de les prioritats per assegurar la qualitat i seguretat en la indústria del procés alimentari del cereal. És el que conclou el projecte Map Milling (Measure and control of mycotoxins, pesticides and acrylamide in grain milling sector, pertanyent al VI Programa Marco de la Comissió Europea i els experts de la qual acaben de presentar els resultats de tres anys de recerca. Partint de la nova reglamentació europea, el projecte ja establia la necessitat d’establir una guia de «bones pràctiques» i estratègies per reduir el nivell de contaminants en cereals.

Un dels principals reptes de la lluita contra les micotoxinas és, segons el projecte Mycotoxin Prevention Cluster , la detecció al moment que es produeix la contaminació. Experts de la Universitat de Cranfield (Regne Unit), responsables d’aquest projecte, adonaven en 2003 dels riscos d’aquests tòxics fins i tot en concentracions poc elevades.