Els punts de vista sobre la conveniència i oportunitat dels aliments transgènics continuen sent tan aferrissats com sempre. Mentre que les organitzacions ecologistes mantenen la seva postura contrària i el consumidor europeu mostra recels, gran part de la comunitat científica i la indústria biotecnològica s’afanyen per posar en relleu els seus beneficis potencials. Monsanto, una de les principals empreses productores al món, defensa la seva posició en aquesta entrevista.
Monsanto és una de les companyies pioneres en cultius transgènics. Els seus primers productes d’aquesta categoria van sortir al mercat a Estats Units en 1996. Avui, amb prou feines vuit anys després, la majoria del cotó i la soia nord-americanes són transgènics. Monsanto es presenta com «l’empresa capdavantera a la tecnologia que fa possible als agricultors produir més aliments i alhora preservar el sòl i la qualitat de l’aigua». No obstant això, per a les organitzacions ecologistes Monsanto representa l’agricultura pròpia d’un món no sostenible, amb diferències entre rics i pobres cada vegada majors. En aquesta entrevista Miguel León, director general de Monsanto Espanya, respon als arguments que solen esgrimir aquestes organitzacions. El seu principal missatge als consumidors és que «els transgènics són els aliments més estudiats que hagin existit mai».
A Espanya sí, perquè l’Administració ha afavorit aquest tema més que en altres països, on hi ha certa decepció pel ritme tan lent en la introducció dels transgènics.
No ho sé. Tal vegada el consumidor nord-americà no ha sofert problemes com el de l’oli de colza a Espanya, o el de les vaques boges. Pot ser que els consumidors europeus estiguin més sensibilitzats. També han sofert un bombardeig de certes origanizaciones. A més se sol dir que a Estats Units es confia més en les institucions.
El que cal dir-li al consumidor és que aquests són els aliments més estudiats de la història de la humanitat. Estan sotmesos als controls més estrictes. Abans de treure un producte nou al mercat cal dedicar de 10 a 15 anys a fer estudis. La FDA [Food and Drug Administration, la agencia del Medicamento y la Alimentación estadounidense], l’Autoritat de Seguretat Alimentària Europea i l’Agència de Seguretat Alimentària Espanyola han certificat que són segurs. L’OCU, per la seva banda, ha declarat que els aliments transgènics autoritzats a Espanya són segurs.
«Segons estudis de l’Administració i la indústria, que la presència d’OMG en cultius no transgènics és bajísima, per sota del que ha d’etiquetar-se»Aquesta forma de cridar-ho és incorrecta. El terme contaminació implica alguna cosa nociu per a la salut, i el blat de moro transgènic no ho és en absolut, és perfectament saludable. Nosaltres parlem de presència accidental. L’any passat es van realitzar a Espanya 17 estudis per part de l’Administració i la indústria que demostren que la presència d’organismes modificats genèticament en cultius no transgènics és bajísima, per sota del que ha d’etiquetar-se.
L’any passat es van fer per primera vegada, perquè es va veure que anava a augmentar la superfície conreada. El que hem vist després de set anys de cultius en camp és que si hi ha 25 metres de separació entre el blat de moro transgènic i el que no ho és, no cal fer gens per evitar presència accidental. Si els cultius estan un al costat de l’altre, convé plantar quatre files de blat de moro no transgènic entre tots dos; aquest blat de moro es cull juntament amb el transgènic. Però és una recomanació, no una norma. En la indústria s’ha fet un esforç molt gran en aquest sentit. I els agricultors han reaccionat molt bé.
Les dades així ho indiquen. És que en algunes zones d’Espanya el problema del trepant és molt seriós, ja que ocasiona pèrdues de fins al 30% de la producció. Encara que afortunadament no és un problema de molta importància a Espanya: només el 20% de la superfície conreada de blat de moro té problemes amb el trepant. Es concentra sobretot en el Nord-est, la zona de l’Ebre i Catalunya, encara que també hi ha alguna cosa a Badajoz i a Albacete.
Aquest blat de moro controla només una plaga, que és el trepant. Els altres no. Però si t’has llevat el pesticida per al trepant, doncs per a algunes persones és un avantatge. A més el trepant obre la porta a una infecció per fongs que produeix micotoxinas, substàncies perilloses. A Espanya les micotoxinas no són un problema important, però a Itàlia sí. En el blat de moro transgènic les infeccions per micotoxinas són molt inferiors, ja que s’eviten les ferides que faciliten la via d’entrada dels fongs que les produeixen.
«Els informes indiquen que l’any 2002 es van estalviar en tot el planeta 20 milions de quilos d’ingredient actiu de pesticida gràcies als cultius transgènics»És sorprenent, nosaltres som els primers que pensem que els ecologistes acollirien bé els transgènics pels avantatges que suposen per al medi ambient, i no ha estat així. Els informes indiquen que l’any 2002 es van estalviar en tot el planeta 20 milions de quilos d’ingredient actiu de pesticida.
Ningú ha trobat un només efecte negatiu dels transgènics sobre cap organisme. L’únic que sofreix és el trepant.
És veritat que la gana no és avui un problema de falta de recursos i que la revolució verda no l’ha resolt, però potser sense ella tindríem moltes més fams que les que hi ha ara. L’Índia és un exemple: abans era deficitària en blat i ara ho exporta. I si en els propers 20 anys la població augmenta com s’espera, llavors si que tindrem un problema de recursos. La biotecnologia no serà la solució, però fa falta atacar el problema per molts fronts, i la biotecnologia és un d’ells. Com afirma el professor Francisco García Olmedo, no es pot solucionar un problema del futur amb tecnologies del passat.
Però si aquesta és precisament una tecnologia per als països pobres, perquè els iguala quant a la capacitat d’accedir a desenvolupaments tecnològics moderns. Una borsa de blat de moro transgènic la poden usar tant en Nebraska com a Zàmbia. Són més cares, però com també produeixen molt més, a l’agricultor els comptes li surten. Si hi ha una tecnologia assequible per als països pobres, és aquesta. El 85% dels set milions d’agricultors que en 2003 van sembrar cultius transgènics al món viuen en països en desenvolupament.
Sí, per descomptat, la major part dels cultius en què s’està investigant són per fer front a característiques com la sequera i l’alta salinitat del sòl.
També, però no només. És un mite pensar que tota la recerca en biotecnologia es produeix en les grans empreses. A Espanya s’investiga molt a les universitats i els centres públics de recerca.
Productes més rics en àcids grassos més sans, com els omega-3; amb més vitamines, sense elements alergénicos. També cultius que produeixin fàrmacs. Està el vell somni de vacunar als nens a força de donar-los pomes.
El blat de moro no és un cultiu de països rics, hi ha moltíssim a Amèrica Llatina. I està l’arròs daurat.
És cert que el nivell de pro vitamina A en l’arròs daurat no és encara suficient per cobrir només amb aquesta font les necessitats completes d’aquesta vitamina, però sempre serà millor que no prenguin res. A més la recerca continua, això ha estat només un primer pas. S’estan desenvolupant varietats amb continguts més alts en pro vitamina A.
Per descomptat no és testimonial, és un percentatge important. Monsanto dedica un milió de dòlars diaris a recerca, i d’aquest milió el 80% és per a biotecnologia.
A tot el món hi ha plantats 68 milions d’hectàrees de cultius transgènics, més del triple de la superfície cultivable d’Espanya. Els cultius més importants són la soia, el cotó i la canola, un tipus de colza. A Espanya no obstant això es conrea comercialment només blat de moro transgènic, en concret blat de moro resistent a la plaga del trepant. La superfície conreada és cada vegada major: 25.000 hectàrees en 2002; 32.000 en 2003; i s’espera arribar a les 50.000 en 2004, segons Miguel León.
La seguretat alimentària és una de les qüestions a debat pel que fa als transgènics. Les organitzacions ecologistes defensen l’anomenat «principi de precaució», segons el qual el prudent seria esperar més temps abans de consumir un producte transgènic de forma massiva atès que es tracta d’organismes als quals el nostre cos s’exposa des de fa molt poc temps, en comparació dels milions d’anys que portem menjant-nos les plantes i animals naturals. En canvi la indústria, i gran part de la comunitat científica, al·lega que els estrictes estudis als quals se sotmeten aquests productes garanteixen la seva seguretat.
Un altre punt de fricció és l’efecte dels transgènics en el medi ambient. I aquí les postures són enverinades: mentre que per a uns els transgènics fomenten una agricultura amb conseqüències nefastes per a l’entorn, Monsanto assegura que «els últims estudis científics segueixen incidint sobre els beneficis mediambientals i econòmics derivats de l’ús dels cultius biotecnològics». La companyia cita les conclusions d’un recent treball: els autors estimen que «la quantitat de fitosanitaris utilitzada en la UE
anualment es reduiria en 14,5 milions de kg de producte formulat». A més, es produiria «una reducció de 7,5 milions d’ha. fumigades, la qual cosa estalviaria 20,5 milions de litres de combustible i produiria una baixada d’unes 73.000 tones de diòxid de carboni emès a l’atmosfera».
