Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Millora la qualitat de l’aigua potable

El 87% de la població mundial disposa ja d'aquest recurs innocu, gràcies als esforços per optimitzar-ho

La poca o baixa qualitat de l’aigua té importants repercussions en la salut humana. Així ho corroboren les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons els quals gairebé el 39% de la població mundial, és a dir, més de 2.600 milions de persones, manca de serveis de sanejament. Si ben el problema s’associa sobretot a aquestes poblacions, i en la UE es considera un aliment “segur”, en algunes zones les malalties causades per aigua contaminada podrien ser més que les patologies detectades fins al moment. Microorganismes, substàncies químiques o radioactives influeixen en el grau de qualitat i, per tant, intensificar els coneixements en aquest camp ha d’ajudar a desenvolupar noves directrius destinades a millorar-la. Els esforços comencen a donar bons resultats si s’atén a les últimes xifres sobre aquest tema, que indiquen que el 87% de la població mundial ja disposa d’aigua potable.

Img botellin
Imatge: Carlos Gustavo Guarit

Si es compleix amb el promès l’any 2000, quan es va aprovar la Directiva marc de l’Aigua, els Estats membres hauran millorat la qualitat de totes les aigües de consum abans de 2015. La Directiva obliga a construir instal·lacions de tractament adequades en els municipis de determinades dimensions, ja que només el 51% de les plantes de tractament de la UE, abans de l’ampliació de 2004, complia les normes previstes en la Directiva. Malgrat que els informes presentats pels 27 Estats membres confirmen millores en aquest camp, també s’aprecien deficiències. Un dels principals problemes que afecten a l’aigua és la presència de bacteris, virus, protozous i algues, així com nitrats en aigües superficials.

Una de les apostes per eliminar-los o reduir-los és l’aplicació de “múltiples barreres”, segons l’OMS, que rebaixin els nivells de contaminants perjudicials. Els tres eixos que han permès aconseguir una millora en l’accés d’aquest aliment han estat l’impuls a la protecció de recursos hídrics, les operacions de tractament i la gestió dels sistemes de distribució que mantenen la qualitat de l’aigua tractada. Els patògens fecals procedents d’animals necessiten més atenció, ja que en ocasions són responsables de variacions brusques de la qualitat microbiològica de l’aigua, amb augments sobtats de concentració de patògens i el conseqüent risc de brots de malalties.

Qualitat per sobre de quantitat

La gestió de l’aigua ha d’enfocar-se cap a la protecció dels recursos hídrics, més que a la neteja després de la contaminació

Una de les principals dificultats relacionades amb un adequat accés a aigua potable és, a més de la seva escassetat -sobretot en determinades zones geogràfiques-, que es garanteixin tant la gestió com la qualitat. Així ho va plantejar l’Organització de les Nacions Unides (ONU) amb motiu de la celebració, el passat 22 de març, del Dia Mundial de l’Aigua. Aquest any, el lema de la jornada ha estat “Aigua neta per a un món sa” i, amb ell, s’han evidenciat les dificultats per conservar, utilitzar i protegir els recursos hídrics a tot el món. Un dels aspectes que han volgut reforçar els experts ha estat la qualitat, tant o més important que la quantitat.

De complir-se les expectatives, la població mundial podria arribar a 8.100 milions de persones l’any 2030, la qual cosa obligaria a mantenir un ritme de producció d’aliments elevat, és a dir, durant els propers 30 anys es necessitaria destinar a ús agrícola un 14% més d’aigua dolça. Aquest i altres reptes s’inscriuen en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2005-2015). Si ben ja s’han aconseguit millores importants, encara hi ha greus problemes de sanejament. Des de l’ONU, apunten que la gestió de l’aigua ha de centrar-se a “protegir els recursos hídrics més que a netejar després de la contaminació”.

Transmissió

Entre les malalties més habituals, destaquen les provocades per bacteris com “Vibrio cholera” (causant de còlera), “Campylobacter jejuni” i “Yersinia enterolitica” (gastroenteritis agudes i diarreicas) i “Shigela” (disenteria). Les aigües superficials es converteixen, juntament amb els aliments, en una altra font important d’infeccions bacterianes. En aquests casos, han de tenir-se en compte aspectes com el tipus de massa d’aigua (riu, embassament, presa), característiques físiques com la profunditat o l’altitud, el cabal de l’aigua d’origen, els constituents de l’aigua (físics, químics, microbians) i si es practica algun tipus d’activitats recreatives i humanes.

Les malalties relacionades amb l’ús d’aigua engloben a les causades per microorganismes i substàncies químiques presents en l’aigua potable; l’esquistosomiasis, que té part del seu cicle de vida en l’aigua; la malària, els vectors de la qual estan relacionats amb aquest líquid; i malalties com la legionelosis, transmesa per aerosols que contenen microorganismes. Constitueixen també un vehicle de transmissió, a més dels aliments contaminats, les mans i els utensilis, sobretot quan el sanejament i la higiene són deficients.

PARÀMETRES DE QUALITAT

L’aigua de consum humà ha de ser, segons el Reial decret 140/2003, “salubre i neta”. Aquests termes impliquen que no ha de contenir cap tipus de microorganisme, paràsit o substància, “en una quantitat que pugui suposar un risc per a la salut humana”. Pot ajudar a establir la seguretat atendre a paràmetres físics com la transparència, la turbidez, el color, l’olor o el sabor. Encara que no són índexs de mesurament fiables al 100%, permeten establir certa classificació de la qualitat. Els paràmetres biològics, que es refereixen als microorganismes patògens, es basen en general en el mesurament de bacteris coliformes presents en l’aigua, una anàlisi que es completa amb l’estudi de la presència de salmonel·les, estafilococos patògens, bacteriòfags fecals i enterovirus.

La legislació europea estableix la realització de controls específics en el cas que aquestes aigües es destinin al consum humà. Al risc de contaminació per deixalles industrials o procedents de l’activitat agrícola se suma que poden ocasionar inundacions o un altre tipus de catàstrofes naturals o que, per raons naturals, se superin els límits establerts de contaminants, com a pesticides. A mitjan 2008, el Parlament Europeu va aprovar una directiva perquè quedessin garantits els nivells de qualitat ambiental de les aigües superficials europees. En ella es fixen límits de concentracions per 33 substàncies contaminades, especialment, pesticides i metalls pesats que poden acumular-se en rius, llacs i aigües costaneres. Per a l’any 2013 podrien entrar a formar part d’aquesta llista 13 noves substàncies, com les dioxines i el bisfenol.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions