Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Millorar els tomàquets, qüestió de gens

El projecte ESP-SOL identifica els factors i els gens implicats en les característiques organolépticas del tomàquet amb la finalitat de millorar la seva qualitat

Darrere d’un suculent tomàquet s’amaguen infinitat de trets que són els que li confereixen característiques tan particulars com el color i el sabor. Conèixer amb precisió com actuen certs paràmetres genètics d’aquest aliment ha ajudat ara a identificar quins són els factors, els gens i els mecanismes que influeixen en les qualitats organolépticas d’aquest aliment, la qual cosa contribuirà no només a millorar-les sinó també a perfeccionar la resistència a certes malalties.


L’aroma, la textura i el nivell de sucres i d’acidesa són algunes de les característiques del tomàquet (“Lycoperiscon esculentum”) que més solen valorar els consumidors. De gran importància en la dieta espanyola, aquest aliment té la fortuna de gaudir de propietats beneficioses per a la salut que poden enfortir-se. En el marc de les diferents recerques genòmiques que s’estan duent a terme per millorar la qualitat i propietats d’alguns aliments, el projecte espanyol “Identificació de gens i molècules associades a trets de qualitat del fruit de tomàquet i participació en la seqüenciació de les regions eucromáticas del cromosoma 9. Una aproximació genòmica” acaba de presentar alguns dels resultats de l’estudi dels gens implicats en propietats com l’olor, el sabor, el color i la presència d’ingredients com a sucres, àcids, vitamines i carotenos, trets amb una dificultat d’estudi enorme posat que en ells conflueixen molts gens.

Mapa detallat
El cromosoma 9 del tomàquet s’associa a la resistència de malalties i a l’aroma
En els trets quantitatius, com el color de la pell o la grandària, l’anàlisi i caracterització són tasques molt complexes. No obstant això, els avanços aconseguits amb el projecte ESP-SOL, desenvolupat per la Fundació Genoma Espanya per identificar l’ADN del tomàquet, i que acaben de ser presentats, permetran, segons els seus responsables, elaborar un “mapa detallat” dels cromosomes del tomàquet “per identificar els gens implicats en les seves característiques”.

La primera part de l’estudi realitzat a Espanya s’ha centrat en la genòmica estructural, és a dir, a conèixer els gens del cromosoma 9 del tomàquet (dels 12 que té) per poder analitzar cadascuna de les funcions de creixement. Dins de la genòmica funcional, els experts han identificat els gens responsables no només del sabor, del contingut de vitamines i sucres sinó també els que juguen algun paper en el procés de maduració del vegetal.

En el genoma del tomàquet s’han localitzat un total de 300 marcadors i més de 200 gens i s’han identificat diverses zones genòmiques que provoquen diferents graus de presència d’ingredients que conté el tomàquet, com a vitamines i sucres. Si es coneixen aquests patrons d’actuació, els experts confien a poder desenvolupar, en uns anys, varietats millorades, així com augmentar la quantitat de compostos saludables com el licopeno, un pigment vegetal que dona el color a tomàquets i altres vegetals i fruites i que posseeix importants propietats antioxidants. Una de les aspiracions de la recerca, que ha comptat amb la participació de 10 grups de recerca, institucions públiques i empreses, a més d’universitats i centres regionals de recerca de diferents comunitats autònomes, és poder traslladar aquestes molècules presents només en la pell també a la carn del tomàquet.
Una unió de peces

Els últims avanços sobre les particularitats del tomàquet responen al treball conjunt que realitzen, dins de l’Internacional Solanaceae Genomics Projects per desxifrar el genoma del tomàquet, vuit països: França, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Japó, Corea, Holanda i Espanya. L’objectiu és que cadascun d’ells seqüenciï un dels 12 cromosomes que conformen el mapa genètic del tomàquet, excepte Estats Units, que s’encarrega de tres d’aquests cromosomes.

A Espanya li correspon el cromosoma 9, i en aquesta recerca participen nou grups d’experts coordinats per l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de les Plantes de la Universitat Politècnica de València (UPV). Els experts confien que, a la fi de 2009, estigui llest ja un esborrany sobre el genoma del tomàquet i els seus 12 cromosomes. Una vegada aconseguit, un dels objectius és poder continuar amb altres espècies properes al tomàquet, com el pebrot o la patata.

Grandària i forma

Els tomàquets que es conreen poden arribar a ser fins a mil vegades més grans que els seus parents silvestres. Com s’aconsegueix tanta diferència? Es tracta d’una de les particularitats de la “domesticació” de les plantes. El tomàquet pertany a la família de les solanáceas, entre les quals s’inclouen, a més del tomàquet, la patata, l’albergínia i els pebrots, entre uns altres. Amb l’ajuda de les eines que els ha proporcionat el genoma del tomàquet, experts de la Corporació Colombiana de Recerca Agropecuària (CORPOICA) admetien, a mitjan 2008, que la grandària del tomàquet pot variar fins a en un 30% d’unes varietats a unes altres.

De la mà dels gens també arribava en 2008 una troballa que explicava la diversitat de formes d’aquest cultiu. Per què hi ha tomàquets de tantes i tan variades formes? Segons una recerca desenvolupada per experts de la Universitat d’Ohio, el gen denominat SUN és un dels màxims responsables de la forma allargada d’algunes varietats de tomàquet. I és que es tracta d’un dels cultius vegetals amb més variacions des del punt de vista morfològic. Això converteix als tomàquets en el blanc perfecte per a l’estudi de la morfologia de les fruites i per intentar comprendre què gens provoquen aquesta diversitat de formes.

DESPRÉS DE LA MILLORA GENÈTICA VEGETAL

La recerca genòmica dels vegetals ha posat sobre la taula aspectes com la importància que tenen les interaccions entre gens, a més dels efectes individuals de cadascun d’ells. Quan actuen en equip, els gens formen sistemes que són, en bona part, els responsables de trets com el rendiment dels cultius, les resistències a certes malalties o el contingut de nutrients específics. Fins ara, alguns dels vegetals que han estat objecte d’estudi a aquest nivell són el blat de moro, la vinya, l’arròs o el blat.

L’activitat en l’àmbit dels genomes vegetals, la porta dels quals va obrir la seqüenciació en 2000 de la planta modelo “Arabidopsis thaliana”, s’ha centrat sobretot en aquelles plantes amb especial interès comercial. Alguns dels objectius són millorar el rendiment dels cultius i fer-los més forts en condicions ambientals extremes, com la sequera. Per als experts, l’ús de tècniques com la genòmica permet no només millorar la producció sinó adequar-se a les demandes, cada vegada majors i més exigents, dels consumidors.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions