Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més controls dels aliments en la Unió Europea

El Parlament Europeu ha aprovat nous controls en tota la cadena alimentària per millorar la traçabilitat dels productes i lluitar contra el frau
Per Marta Chavarrías 18 de abril de 2017
Img mas control alimentos listg
Imagen: motorolka

La seguretat dels aliments és una de les màximes prioritats de la Unió Europea (UE). Però dins de la cadena alimentària estan implicats nombrosos agents. Per això, la tasca per controlar tots els passos i processos és molt complexa i, en ocasions, poden aparèixer punts febles que posen en risc la salut dels consumidors. Per vigilar-la, hi ha importants accions i plans que fomenten la recerca sobre aspectes de seguretat i qualitat. Un d’ells és el Parlament Europeu (PE), que acaba d’aprovar nous plans per endurir els controls oficials dels aliments des de la granja a la taula. L’article explica com aconseguir més seguretat, reduir el frau i millorar la traçabilitat alimentària.

La seguretat és un factor clau en tota la cadena de producció d’aliments. La UE compta amb normes que s’apliquen de manera estricta per a tots els productes. Dins de la cadena alimentària s’engloba el concepte “de la granja a la taula”, un terme que integra la vigilància dels aliments en tots els passos que se segueixen, des de la matèria primera fins al producte final. En ella estan implicats agricultors, ramaders i productors, entre uns altres.

Però la complexitat de la cadena alimentària i la globalització dels mercats fa que la disponibilitat de productes segurs constitueixi cada vegada més una àrdua tasca. A més, i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els desafiaments en seguretat dels aliments han variat en els últims anys: els consumidors disposen de major varietat, se succeeixen canvis en els hàbits dietètics, es produeix una major globalització del comerç d’aliments i es modifiquen els patrons de producció, distribució i consum.

Per tant, és important i necessari adaptar les mesures de seguretat a tots aquestes variacions. I és el que ha fet el Parlament Europeu amb l’aprovació, el passat mes de març, de nous controls oficials dels aliments.

Més seguretat, menys frau, traçabilitat millorada

El consumidor ha de tenir accés a aliments innocus i sans per millorar la seva salut i prevenir crisis alimentàries

El Parlament Europeu va veure en 2016 la necessitat de reforçar els controls oficials en tota la cadena alimentària. L’objectiu, asseguraven llavors, era que el consumidor tingués accés a productes innocus i sans per millorar la seva salut i prevenir crisis alimentàries. A més, i amb la crisi de la carn de cavall encara molt recent, els europarlamentaris van destacar la necessitat de protegir encara més al consumidor amb majors i més estrictes inspeccions més independents, que fessin recuperar la confiança del ciutadà cap als aliments. I és que existeixen nombrosos riscos a través de la cadena alimentària que poden tenir efectes negatius si no es tracten com cal. A aquests se’ls uneixen altres problemes com el frau alimentari i les males pràctiques, així com l’aparició de nous riscos a conseqüència de factors com el canvi climàtic.

Amb la finalitat d’acabar amb problemes d’aquest tipus, el PE va aprovar el passat mes de març noves condicions de control més estrictes dels productes, des de la granja a la forquilla. L’objectiu és, tal com informa l’organisme europeu, triple: millorar la traçabilitat dels aliments, combatre el frau i recuperar la confiança del consumidor en la cadena. Segons la mateixa informació, les mesures inclouen:

  • Realitzar controls en un ampli ventall d’actuació, és a dir, des dels primers passos de la producció (salut vegetals, ús de pesticides, benestar animal) fins al procés final.

  • Dur a terme inspeccions sense previ avís.

  • Aplicar mesures més efectives contra el frau alimentari.

  • Millorar les condicions d’importació d’animals i productes provinents de tercers països.

La proposta de reglament incorpora, en un sol cos normatiu, els controls oficials relatius a tots els sectors de la cadena agroalimentària. Fins ara, aquests controls han estat dividits, segons el PE, en 16 o més reglaments o directives.

De la granja a la taula

El concepte “de la granja a la taula” porta anys aplicant-se en la UE amb la finalitat d’assegurar la transferència d’informació en cada etapa de la cadena alimentària. El principal objectiu és que el consumidor tingui la major garantia de seguretat en els aliments que compra, així com supervisar les malalties animals i evitar el frau alimentari.

La qualitat des de l’origen comporta aplicar mètodes de preparació, producció, transport, distribució i venda. En l’àmbit animal inclouen aspectes com la neteja de les instal·lacions, evitar malalties contagioses entre animals i realitzar anàlisis. Al món vegetal, en canvi, els controls incorporen aspectes com quin és la millor manera d’evitar riscos biològics, químics o físics. També és important la labor que es realitzen a les fronteres, on es comproven els certificats i la documentació de totes les partides d’aliments.

Vigilar tots i cadascun dels passos que segueix un aliment és part primordial de la política de seguretat alimentària europea. Qualsevol sistema de traçabilitat ha de ser de fàcil accés, veraç i comprensible. Aquest tipus de sistemes permeten vigilar els aliments com a carn de boví, d’oví, ous o aliments amb denominació d’origen. Un bon sistema de traçabilitat ajuda a minimitzar el temps que passa entre que es detecta un problema i s’activen els mecanismes de control.

El lema “de la granja a la taula” va sorgir l’any 2000, quan es va començar a veure la necessitat de tenir un control sobre el traçat dels aliments des del seu origen fins al seu consum. Moltes de les iniciatives dutes a terme en aquest camp han estat motivades per les diferents crisis alimentàries viscudes des de llavors (vaques boges, febre aftosa). Des de l’any 2005, productors, transformadors o distribuïdors van començar a tenir l’obligació legal de saber qui li venia un producte concret i qui era el receptor de la mercaderia.