Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Murcia va alliberar en 2009 més de 250 milions d’insectes per al control biològic de plagues

El Govern murcià destaca que la regió és "pionera" en l'ocupació de tècniques de control fitosanitari respectuoses amb el medi ambient

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 04deGenerde2010

A través del programa “Murcia Agricultura Neta”, la Conselleria d’Agricultura i Aigua del Govern murcià va alliberar durant 2009 més de 250 milions d’insectes útils per al control de plagues en cultius, tant en hivernacle com a l’aire lliure. Aquestes accions van tenir un cost de 3,2 milions d’euros.

La regió de Múrcia és “pionera” en l’ocupació d’aquestes noves tècniques de control fitosanitari respectuoses amb el medi ambient, que han suposat un canvi d’estratègia i la necessitat d’una major formació per part de tècnics i agricultors, va assenyalar el director general de Modernització d’Explotacions i Capacitació Agrària, Ángel García Lidón. El director general va apuntar que les primeres experiències es van desenvolupar en la dècada dels 90 per al control del virus del Bronzejat i el virus de la Cullera en el cultiu del tomàquet. Després aquests programes s’han ampliat i estès per tot l’àrea hortícola de la comunitat murciana, la qual cosa ha comportat un “merescut reconeixement internacional”, va indicar.

La Conselleria desenvolupa actuacions en zones productores de tomàquet de Mazarrón, Lorca i Águilas, i inclou a la resta de cultius enclavats en aquesta zona, amb l’objectiu de reduir la població de mosca blanca i les virosis transmeses. La superfície d’actuació abasta 5.500 hectàrees, amb un cost de dos milions d’euros. A la Vall del Guadalentín, Agricultura desenvolupa actuacions en el pebrot de bola i altres cultius a l’aire lliure, com el bròcoli o l’enciam, per al control biològic de les poblacions de trips i el tractament mancomunat d’erugues de lepidòpters. La superfície d’actuació abasta 1.100 hectàrees, amb un cost de 600.000 euros. El control biològic en el Camp de Cartagena abasta la pràctica totalitat del pebrot d’hivernacle, amb actuacions en 2.300 hectàrees i un cost de 600.000 euros.

L’horticultura desenvolupada en l’arc mediterrani es caracteritza per la successió d’un gran nombre de patògens, sobretot insectes i àcars, propiciats per la bonança climàtica, “que exerceixen una gran pressió sobre els cultius”, va explicar García Lidón. El control d’aquestes plagues es realitzava de forma tradicional amb productes fitosanitaris, però la prohibició de l’ús de bona part dels tractaments químics establerta per la Unió Europea (UE) va propiciar la introducció de les tècniques de control biològic, va assenyalar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions