Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nanosensores per a la detecció del mal de les vaques boges

Experts estatunidencs han creat un nanosensor que detecta el prió responsable del mal de les vaques boges en baixes concentracions

Img prion Imatge: NSF

Des que van aparèixer els primers casos de vaques boges al Regne Unit, l’any 2001, han estat i són nombroses les recerques que han pretès identificar, de manera especial, l’origen de la malaltia. El prió, una molècula de naturalesa proteica, és l’agent responsable de les malalties espongiformes transmissibles (EET), tant en bestiar com en la forma humana. Ara, un grup d’investigadors de la Cornell University, a Nova York, han desenvolupat un nanosensor que pugui detectar nivells baixos d’aquestes proteïnes.

ImgImatge: NSF

Els prions, per diversos mecanismes, poden canviar la seva estructura normal i sana per una altra anòmala. Quan això passa, el que queda afectat és el sistema nerviós, la qual cosa en bovins es tradueix en canvis en el comportament. Fins ara, les proves per a detectar la malaltia estaven dissenyades per a detectar les proteïnes amb una autòpsia. Però la carrera per avançar en aquest camp ha portat a un grup d’experts estatunidencs a desenvolupar un nanoscopio ressonador.

Petits senyals
Un dels reptes del nou sistema és detectar la malaltia en la granja
La recerca ha donat com a resultat el desenvolupament de petits dispositius que actuen com si fossin diapasons, segons publica ‘Analytical Chemistry’. Utilitzats ja per a la detecció de bacteris patògens, el repte que es plantegen ara els investigadors és aplicar-lo als prions, més petits i més difícils de detectar. Els primers passos d’aquesta recerca han consistit a recobrir els sistemes de sons amb anticossos que s’adhereixen als prions de les vaques. Però, ara com ara, els senyals que emeten els prions són áun molt petites.

En el que treballen ara els experts és a intentar aconseguir fer les proves en sang, camp en el qual el repte és important per la gran quantitat de proteïnes que conté. Per als experts, el pròxim pas, i el veritable repte, és que aquest mètode pugui aplicar-se directament en el bestiar en les granges. Se superarien així el temps i el moment de detecció de la malaltia, que ara només és possible realitzar en una etapa tardana de la malaltia ja que les anàlisis, com l’ELISA, que s’empren són ‘post mortem’, és a dir, després que els animals ja manifestin un o més símptomes de la malaltia. Una dels avantatges del nou sistema podria ser, precisament, la detecció de la malaltia sense importar si ja han començat a mostrar-se símptomes o no.
El prió alterat
Les proteïnes del prió PrPsc són les partícules infeccioses transmissibles, desproveïdes de l’àcid nucleic, que provoquen malalties neurodegeneratives com l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) en bestiar boví, el scrapie en ovelles i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (CJD) en humans. Aquestes malalties poden causar desordres genètics o infecciosos, d’aquí la importància de comptar amb eines que permetin aïllar-ho de manera primerenca.

Des de l’aparició dels primers casos de vaques boges al Regne Unit, un dels sistemes de control més eficaç ha estat prohibir el consum de farines elaborades amb residus d’animals malalts o portadors de prions, considerades la principal via de contagi de la malaltia. Des de les primeres prohibicions, imposades al gener de 2001, s’han anat adoptant nous dictàmens d’acord amb noves avaluacions de risc. Una d’elles es va adoptar a l’abril de 2005, quan, d’acord amb l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), s’augmentava el límit d’edat per als teixits del sistema nerviós central de 12 mesos a 21 mesos o 30.

La Unió Europea té previst revisar enguany les condicions actuals i suavitzar-les. Un dels objectius és que la possible relaxació no provoqui «canibalisme animal». Per a això, serà necessari comptar amb proves que permetin identificar el contingut de proteïnes en els pinsos i diferenciar les diferents espècies d’animals que continguin. Una de les possibilitats que planteja la Comissió Europea és la introducció d’un nivell de tolerància per a petites restes de proteïnes animals en pinsos i que poden ser ossos de rosegadors.

CASOS HUMANS A ESPANYA

El Ministeri de Salut i Consum confirmava, el passat 7 d’abril, la detecció de dos casos de la variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob a Castella i Lleó, el segon i tercer cas de la malaltia que es confirma a Espanya, segons ha informat el Ministeri de Sanitat i Consum. El més probable és que aquests dos casos es contagiessin abans de 2001, que va ser quan es van instaurar les mesures per a evitar que el boví infectat passés a la cadena alimentosa humana. Es tracta, asseguren els experts, de casos esporàdics de la malaltia que entren dins de les previsions que es van fer en l’àmbit comunitari fa més de vuit anys.

Si s’atén el període d’incubació de la variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que s’estima que és d’entre 5 i 10 anys fins a l’aparició dels símptomes, s’explica que en els casos recents confirmats el contagi s’havia de produir abans que es comencessin a adoptar les mesures de control. És a dir, detectar l’origen del problema (pinsos d’origen animal o amb proteïnes animals), retirar-ho i controlar les peces de l’animal més susceptibles de ser contaminades.

Fins el mes de febrer passat, la malaltia s’ha identificat en un total de 206 persones, de les quals 122 es localitzen al Regne Unit i en altres 40 països (França, Irlanda, Itàlia, els EUA, el Canadà, l’Aràbia Saudita, el Japó, Holanda, Portugal o Espanya), segons les dades del Registre Nacional d’Encefalopaties Espongiformes Transmissibles de l’Institut Carles III.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions