L’afany de buscar millores per a la conservació, l’elaboració o la seguretat en els aliments està adquirint cada vegada més protagonisme en el sector alimentari, i la nanotecnologia és un dels camps. Aquesta ciència va néixer com una revolucionària tècnica de control i seguretat en els productes de consum i, a pesar que encara és molt nova, ja ha avançat molt camí en el camp de la seguretat alimentària. Però ara una avaluació sobre els riscos potencials de les nanotecnologies per a l’alimentació i els pinsos realitzada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) ha conclòs que encara existeixen moltes incerteses sobre la seva seguretat.
L’aplicació de la nanotecnologia en el camp de l’alimentació permet l’elaboració d’aliments més saludables, més resistents i de major durabilitat. No obstant això, tot el que és nou sempre és observat amb cert escepticisme, i en aquest cas existeixen raons per a això. Durant els últims mesos la Comissió Europea ha estat estudiant, juntament amb els científics, la possibilitat de regular totes aquelles aplicacions nanotecnológicas relacionades amb l’alimentació.
El Comitè científic de l’EFSA ha arribat a la conclusió que els enfocaments internacionals establerts per a l’avaluació del risc en la nanotecnologia haurien d’aplicar-se als materials usats i avaluar, a més, cada cas de forma individual. No obstant això, Vittorio Silano, president del Comitè científic de l’EFSA, admet també que “donades les actuals llacunes en les dades com les limitacions i la falta de mètodes de prova validats, pot ser molt difícil oferir unes conclusions plenament satisfactòries”. Afegeix també que l’avaluació dels riscos específics dels productes aplicacions són infinites: l’enginyeria molecular és capaç de manipular substàncies o dispositius la grandària dels quals és inferior a una micra. El nano adquireix cada vegada major importància en qualsevol camp i, segons els estudis, els resultats poden ser espectaculars. No obstant això, tot allò relacionat amb una manipulació científica deslliga preocupació.
El Comitè permanent de l’EFSA apunta la necessitat de realitzar una recerca addicional que inclogui aspectes com la recerca de la interacció i l’estabilitat dels materials nano en els aliments i pinsos, en el tracte gastrointestinal i en els teixits biològics. Es recomana el desenvolupament i la validació dels mètodes rutinaris actuals per detectar, caracteritzar i quantificar els materials utilitzats en els aliments i els pinsos, així com dels materials en contacte amb els aliments per poder avaluar la seva toxicitat.
L’EFSA reconeix que ja ha començat l’exhaustiu estudi caso per cas de tots els materials utilitzats en aquesta nova ciència. Dos exemples d’això són l’Hydrosol, que pot ser utilitzat en els complements alimentosos i el nitrur de titani, un material en constant contacte amb aliments.
Els seus efectes
Els que ja utilitzen la nanotecnologia indiquen que gràcies a aquesta tècnica es pot realçar el sabor dels aliments, potenciar qualitats que milloren la salut, com l’aportació vitamínico. L’ús d’aquesta ciència pot anar més enllà. Té la capacitat de millorar els processos en l’elaboració dels aliments i el seu ús varia en funció dels materials sobre els quals s’aplica. En les matèries primeres, per exemple, algunes de les seves propietats funcionals i el seu eficaç processament en els aliments es deu a nanoestructuras com la cel·lulosa o midó, que determinen processos tals com la gelatinización i afecten al valor nutricional dels aliments.
Un altre efecte de la nanotecnologia en la indústria alimentària està relacionat amb els materials en contacte amb els aliments. Actualment, alguns nanocompuestos són usats com a material de recobriment per controlar la difusió de gasos i perllongar el temps de conservació de diversos productes. Cada vegada s’utilitzen més productes basats en la nanotecnologia per elaborar materials de contacte amb els aliments dotats de propietats antimicrobianas.
Les actuals recerques sobre aquest tipus de superfícies tenen per objecte aconseguir sensors capaços de detectar la contaminació bacteriana i reaccionar contra ella. En definitiva, i segons els experts, un major coneixement de la naturalesa de les nanoestructuras presents en els aliments permetrà millorar els criteris de selecció de les matèries primeres i, per tant, la qualitat i innocuïtat dels aliments. No obstant això, encara queden molts dubtes que resoldre i cada cas serà diferent.
La nanotecnologia promet avançar més i millorar en aquells camps en els quals s’aplica, en l’àmbit mèdic, científic, tecnològic i, per descomptat, alimentari, en el qual es busca millorar la salut dels aliments i del seu embalatge.
Segons una definició inclosa en la publicació “Nanotechnology in Agriculture and Food”, els aliments són nanoalimentos “quan s’utilitzen tècniques o eines nanotecnológicas durant el seu cultiu, producció, processament o empaquetat”. Això no implica aliments modificats a nivell atòmic o produïts per nanomáquinas.Es tracta d’una tècnica que permet la utilització, manipulació i exploració de matèries a nivell nanométrico; és a dir, àtoms i molècules.
Un nanómetro (nm) és un metre dividit en un milió de parts. Per comprendre millor l’escala en la qual actuen les nanoparticulas prou dir que el diàmetre d’un pèl humà és 100.000 vegades més gran que un nanómetro. Actualment, un grup de 15 universitats i empreses reunides per Kraft Foods investiguen la creació de nanopartícules que continguin aromes, sabors i colorants específics que permetin fabricar aliments personalitzats, és a dir, segons les preferències d’els qui els consumeixen.
Existeixen múltiples aplicacions per a aquesta ciència i una de les més importants l’executa la indústria agrària, que busca optimitzar l’ús de l’aigua, fertilitzants i productes fitosanitaris que, al seu torn, reduiran els riscos en els futurs aliments. També estan en desenvolupament nanocaptadores per detectar malalties, plagues o falta d’aigua en les plantes. En definitiva, una ciència que comença ara a desenvolupar-se.
