Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nanotecnologia, també en els envasos

Aquesta tecnologia ha permès el desenvolupament de nanopartícules amb efecte antibacteriano en envasos per a aliments
Per Marta Chavarrías 25 de novembre de 2009
Img laboratorio
Imagen: sardinelly

El desenvolupament de la ciència a escala nano (grandària diminuta) ha avançat de forma significativa en l’àmbit de l’alimentació i ha donat importants resultats que el consumidor té ja al seu abast. Des d’envasos realitzats amb materials que exerceixen funcions específiques a la millora de nutrients en certs aliments, les novetats que la nanotecnologia aporta a la indústria alimentària són cada vegada més. L’aplicació d’aquesta tecnologia, no obstant això, no ha de passar per alt algunes consideracions de seguretat.

La nanotecnologia podria considerar-se com la tecnologia clau del segle XXI. La confiança dipositada en ella per al desenvolupament de multitud de progressos amb important repercussió industrial no és gens menyspreable, com demostren els avanços en l’àmbit de l’alimentació. Aquesta tecnologia parteix d’estructures de la dimensió de l’àtom: quan la matèria es manipula a escala tan minúscula, el resultat són fenòmens i propietats noves que permeten crear materials, aparells i sistemes innovadors amb propietats úniques.

Oportunitats i riscos

Com tota tecnologia moderna, sorgeixen controvèrsies i es generen debats sobre els efectes negatius que pugui tenir. Alguns interrogants que es plantegen giren entorn dels espais o productes on el consumidor pot trobar la nanotecnologia, si l’etiquetatge ha d’incloure informació sobre components nanoestructurados o també es planteja la seguretat d’aquests aliments, tal com reconeix David Pou Pérez, investigador principal del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER) i professor titular de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Sevilla.

El repte és entendre, avaluar i comunicar els fenòmens que es donen a escales de 0,1 a 100 nanómetros. Per a això, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, entre uns altres, ja han posat fil a l’agulla per abordar des de diferents àmbits el debat europeu sobre els possibles riscos.

El ‘nanomenú’

Agricultura, medicina o medi ambient són alguns dels àmbits que abraça la revolució nanotecnológica. La relació de grandària entre un nanómetro i un metre és com l’establerta, exemplifica Pou Pérez, entre “una pilota de tennis i el planeta Terra”. Al mercat alimentari, els nanoalimentos i nanoprocesos han passat dels 2.600 milions d’euros en 2003 a 5.300 milions d’euros en 2005. Les expectatives de cara als propers sis anys aposten per un augment d’aquestes xifres, de la mà d’innovacions que permetin, entre altres coses, allargar la vida útil dels aliments. Aquest seria un avanç important, si es té en compte que “el 30% dels aliments elaborats no arriben al consumidor a causa de la seva curta vida en les prestatgeries dels establiments”, assegura Pou Pérez.

El desenvolupament de nanopartícules de plata amb efecte antibacteriano ajuda a crear envasos en contacte amb aliments més segurs

Entre els productes nanotecnológicos per a ús en materials de contacte amb aliments, destaquen les argiles nanoestructuradas, que eviten que l’oxigen penetri a l’interior de begudes i altres aliments, redueixen els processos d’oxidació i augmenten l’estabilitat i la vida mitjana dels mateixos. En el camp dels nutrients, s’han desenvolupat nanopartícules de sílice que s’aporten a la xocolata per aconseguir una textura cremosa amb un menor contingut de greixos, sense que s’alterin les propietats organolépticas. En les nanoemulsiones s’afegeixen nanogotas d’aigua en una gota de greix per obtenir maioneses amb un contingut gras molt baix amb el mateix sabor que les convencionals.

La nanotecnologia podria ajudar també a prevenir la ingesta excessiva de sal. Segons conclou una recerca encarregada per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), el consum mitjà de sal a Espanya és de 9,7 g per persona al dia, gairebé el doble de la dosi recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que la situa en menys de 5 g per persona al dia. Les aplicacions nanotecnológicas podrien reduir la grandària dels grans de sodi i augmentar la relació de superfície exposada, que es tradueix en la necessitat de “menys quantitat de sal per aconseguir una determinada sensació de salat”.

En seguretat alimentària, una de les aplicacions de la ciència del diminut demostra l’efectivitat antibacteriana de nanopartícules de plata per al desenvolupament de superfícies en contacte amb aliments o envasos i la reducció de l’ús d’additius.

VALORACIÓ DEL RISC

D’acord amb el document de la Comissió Europea, “Cap a una estratègia europea per a les nanotecnologies”, la nanociencia ha de completar-se amb la recerca científica i l’avaluació dels possibles riscos, que faciliti al consumidor la possibilitat de beneficiar-se de les noves aplicacions amb un nivell elevat de protecció de la salut. Són nombrosos els comitès científics que han examinat els primers desenvolupaments i conclouen, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut, que “molt problablemente la nanotecnologia beneficiarà als consumidors, encara que es necessiten noves dades i mètodes d’avaluació” per a un major control.

David Pou Pérez insisteix en la necessitat de diferenciar els possibles riscos dels “components que formen part dels aliments, però que es troben nanoestructurados o modificats mitjançant algun procés nanotecnológico”, i les nanopartícules, en la seva majoria inorgàniques, que s’addicionen als mateixos. En el primer cas, els riscos són molt poc probables; en el segon, és necessari realitzar estudis de biocompatibilidad i toxicitat, d’aquí la importància d’establir noves tècniques analítiques per identificar els nanomateriales.