Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Necessitats legals al consum de castanyes

L'escassetat de normes per a la comercialització i qualitat de les castanyes són insuficients per protegir adequadament aquests fruits

img_castana_p

Les castanyes es consumien rostides, seques o en forma de farina, i constituïen la base de l’alimentació en tota Europa fins a l’arribada de la patata i el blat de moro al segle XVI, quan van ser perdent protagonisme de forma gradual en les cuines camperoles. La cultura i el folklore populars li han donat molts usos i significats al llarg de la història, arribant fins i tot a usar-les com a talismans màgics. Les normes que les regulen han quedat molt allunyades dels usos actuals, i ha estat la de Galícia la que ha iniciat els passos legals per convertir-se en la primera castanya que pot arribar a ser reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Encara que la presència de les castanyes pot datar-se més enllà de l’era Quaternària, van ser les legions de l’Imperi Romano els qui van introduir el seu cultiu a Espanya, a pesar que ja eren conegudes per les tribus prerromanas. Antigament s’empraven les peles dels fruits i les fulles per enfosquir els cabells rossos, i trituradas per multiplicar el pèl dels nounats. També s’empraven les castanyes en l’antiguitat per protegir-se de mal d’ull i, col·locades sota el coixí durant la nit de difunts, per evitar que aquests anessin a agafar a un pels peus mentre dormia. No cap cap dubte que adquireixen un especial protagonisme quan s’apropa el dia de tots els Santos o la celebració de les festes de Sant Martín en molts de pobles espanyols, sobretot acompanyades pels primers vins i pels productes típics de la matança.

En l’actualitat, el consum de castanyes està molt estès a Espanya, on poden arribar a recol·lectar-se a l’any unes 11.600 tones, la meitat d’elles a Galícia. La «castanya de Galícia» és una de les més conegudes pel consumidor espanyol, i benvolguda, cada vegada més, per consumidors d’altres països on s’exporta actualment. Aquest reconeixement pot convertir-se en un futur distintiu de qualitat que acompanyi a les mateixes en la seva comercialització i que sigui fàcilment recognoscible pel consumidor.

Les normes de comercialització
La millor protecció per a les castanyes ve de la mà de les Indicacions Geogràfiques Protegides

En l’actualitat l’única norma que fa referència a la qualitat de les castanyes, i que encara continua vigent, és la que s’estableix per a la seva comercialització a l’exterior, i que data del 14 de gener de 1971. De forma general, la situació ha estat regulada per les normes del Codi Alimentari Español de 1967 (CAU), si ben les seves normes han quedat molt allunyades dels actuals usos de la castanya i els nous productes que de la mateixa es comercialitzen en l’actualitat, com el marró glacé (castanya confitada o altres varietats), castanyes en alcohol, bombó de marró glacé o fins i tot licors. Altres normes internacionals de codificació sí reconeixen i defineixen el puré de castanyes o la crema de castanyes o altres modalitats de conserva.

En aquest sentit, les castanyes (Castanea vesca, G.) han estat regulades a l’apartat de fruites i derivats i, més concretament, en la norma 3.22.07, com a fruita seca o de pela, que eren definides com aquelles la part comestible de la qual posseeix en la seva composició menys del 50% d’aigua. La presentació davant el consumidor podia ser de forma natural, amb o sense pela, com adoptar la forma de «castanya rostida» o «castanya pelada», o fins i tot «dessecada». El CAU deixava per a una reglamentació posterior les classes comercials de cadascun d’aquests productes, que fins avui no s’han determinat.

L’única referència posterior pel que fa a un producte derivat de les castanyes la localitzem en la norma que regula la qualitat per a l’elaboració de la crema de castanyes, aprovada per Reial decret al juliol de 2003, i que la defineix com la barreja, amb la consistència apropiada, d’aigua, de sucres i d’un mínim de 380 g de puré de castanyes (Castanea sativa) per 1.000 g de producte acabat.

En l’actualitat, la millor protecció amb la qual pot dotar-se a una determinada zona de producció ve de la mà de les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP), a fi de dotar a les castanyes que es comercialitzin a l’empara de la citada indicació amb unes normes específiques diferenciades de la resta de castanyes que accedeixen al mercat.

La castanya de Galícia
Durant el primer trimestre d’aquest any la castanya de Galícia ha donat els passos legals necessaris per convertir-se en el primer fruit gallec i en la primera castanya que pot arribar a ser reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP). El passat 7 de febrer de 2006 una Resolució de la Direcció general d’Indústria Agroalimentària i Alimentació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) adonava de la publicitat de la seva sol·licitud de registre per a l’empara de la citada indicació.

Aquesta iniciativa suposa un avanç important per distingir aquest producte d’uns altres, que de vegades es venen sota l’apel·latiu de «castanya de Galícia», quan en realitat no ho són, i provenen d’altres zones d’Espanya o són, simplement, d’importació. En el cas que la IGP fos aprovada, potser en 2007, després de seguir el procés reglamentàriament establert, únicament podran comercialitzar-se com a tals, i sota l’empara de la citada indicació, aquelles castanyes que compleixin determinades característiques qualitatives, organolépticas, així com de producció, transformació i envasat.

D’aquesta forma, únicament les castanyes obtingudes d’acord amb les condicions establertes en el plec de condicions i altres normes d’aplicació, en les plantacions i pels productors inscrits en el corresponent registre, podran ser emparats per la IGP «Castanya de Galícia» o ser utilitzades per a la transformació en castanyes emparades per la IGP. L’empara de la citada només serà per a aquelles castanyes manipulades i/o transformades en instal·lacions inscrites en el registre corresponent.

La indicació «Castanya de Galícia» s’estén exclusivament al fruit obtingut a partir del castanyer europeu (Castanea sativa Mill.), destinat al consum humà en fresc o després de transformació en castanyes congelades, castanyes seques, castanyes envasades al natural i farina de castanyes, que presentin determinades característiques establertes pel Plec de Condicions. En aquest sentit, les castanyes han de tenir, entre unes altres, un pericarpo fi, de color marró clar i brillant, així com un epispermo (membrana) fina que penetra lleugerament en la llavor i que se separa fàcilment en pelar-la; a més d’un sabor dolç, de textura ferma no harinosa.

La recol·lecció del fruit haurà de realitzar-se de forma manual en un termini no superior a 48 hores des de la caiguda espontània del fruit, i el transport al magatzem en vehicles adequats dins de les 48 hores posteriors a la seva recol·lecció, a fi que les castanyes siguin sotmeses als processos de selecció, neteja i calibrat específics determinats.

Identificació i control
Els consumidors podran distingir aquest tipus de castanyes perquè hauran de portar en el seu envàs l’etiqueta comercial corresponent a cada productor/envasador i una etiqueta pròpia de la IGP, de codificació alfanumèrica amb numeració correlativa, autoritzada i expedida per l’òrgan de control, amb el logotip oficial de la indicació geogràfica protegida. Tant en l’etiqueta comercial com en l’etiqueta pròpia de la IGP figurarà obligatòriament l’esment indicació geogràfica protegida «Castanya de Galícia».

En les etiquetes dels productes transformats (com a puré de castanyes, crema de castanyes, castanyes en almívar, castanyes en alcohol, marró glacé o bombó de marró glacé, entre uns altres), es podrà indicar que el producte s’ha obtingut a partir de la IGP «Castanya de Galícia», sempre que el transformador se sotmeti a les verificacions efectuades per l’òrgan de control i compleixi les normes que s’estableixin, amb vista a la identificació de les partides del producte.

El consumidor podrà confiar en aquests casos que el processament i l’envasament de les castanyes i els productes transformats a partir d’aquestes s’han realitzat a la zona geogràfica delimitada per la IGP. L’òrgan de control de la IGP «Castanya de Galícia» sotmetrà a inspecció i verificació a totes les persones físiques o jurídiques titulars de béns inscrits en els registres, les plantacions, els magatzems, les indústries i els productes, a fi de comprovar que els productes emparats per la indicació geogràfica protegida de referència compleixen els requisits del plec de condicions i altres normes d’aplicació. La traçabilitat del producte està garantida per la seva identificació en cadascuna de les etapes de producció i comercialització.

LA FESTA DE LES CASTANYES

Entre les festes en les quals les castanyes són les protagonistes destaquen la Castanyada, que se celebra a Catalunya la nit del 31 d’octubre, la nit de tots els sants, i la del Magosto, més pròpia de Galícia, el Bierzo, Astúries i altres zones del Nord d’Espanya, que se celebra entre el dia 1 de novembre (dia de tots els sants) i l’11 de novembre (festivitat de Sant Martín).

En aquesta festa sol haver-hi altres protagonistes al costat de les castanyes, els coneguts panallets (pastelitos fets a força d’ametlla molta i sucre, entre altres ingredients), els boniatos i el vi dolç o blanc. Explica la tradició que a la tarda de la nit de difunts els homes es dedicaven a la recol·lecció de castanyes, boniatos i llenya per rostir durant la nit, i que les dones preparaven mentrestant els panallets per celebrar la recol·lecció i resar pels difunts. A més, segons explica la tradició, els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels quals faltaven vinguessin a recollir-les i les hi canviessin per panellets o codony (depenent de la zona).A la fi del segle XVIII el costum s’havia estès de tal manera que la castanya pansa a ser un element de comerç i llavors fa la seva aparició la figura de les castañeras, dones que rosteixen les castanyes al foc i les venen en llocs de carrer.

La festa del Magosto té altres protagonistes, com el vi nou, l’empanada i els xoriços i, en alguns casos, l’aguardiente per fer queimada i la música. Per a alguns les castanyes són un fruit que simbolitza la immortalitat en provenir d’un arbre de llarga vida, i així es diu que cada castanya que esclata en el foc, en ser rostida en les fogueres, suposa l’alliberament d’un ànima tancada en el purgatori. No hi ha dubte que es tracta d’una festa d’origen pagà molt antiga en la qual segons creences antigues la castanya era un símbol de l’ànima dels difunts. No obstant això, uns altres asseguren que la festa del magosto és un culte a la fecunditat per la presència del foc.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Ordre de 14 de gener de 1971, per la qual es dicten normes de qualitat per al comerç exterior de castanyes (BOE número 21, de 25 de gener de 1971)
  • Resolució de 7 de febrer de 2006, de la Direcció general d'Indústria Agroalimentària i Alimentació, per la qual es dona publicitat a la sol·licitud de registre de la indicació geogràfica protegida ?Castanya de Galícia? (BOE número 56 de 7 de març de 2006).
  • Reial decret 863/2003, de 4 de juliol, pel qual s'aprova la Norma de qualitat per a l'elaboració, comercialització i venda de confitures, gelees, "marmalades" de fruites i crema de castanyes (BOE número 160 de 5 de juliol de 2003).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions