Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nitrats en aigua i protecció de la salut

L'objectiu de la nova norma sobre nitrats és reduir la contaminació deguda a un excés d'abonaments nitrogenats

España ha fixat en els primers mesos de 2003 els límits màxims de nitrats en aigües de consum humà d’acord amb el que es disposa en la Directiva europea sobre la matèria. El respecte als límits, no obstant això, depèn de l’establiment de zones vulnerables i del compliment de normes voluntàries en zones no vulnerables.

Durant l’última dècada els poders públics han tingut una preocupació molt especial respecte a la presència de nitrats en l’aigua de consum humà. A més de qüestions mig-ambientals, la problemàtica que ha suscitat ha tingut el seu origen en els efectes nocius que un nivell elevat d’aquestes substàncies té per a la salut de les persones, especialment per a la població més vulnerable.


A Espanya el valor màxim permès de nitrats en l’aigua potable s’ha establert durant els primers mesos de 2003 en 50 mg/litre, acollint finalment la normativa espanyola els criteris establerts en la Directiva comunitària de 1998 sobre la matèria, i els límits de la qual va proposar aquest mateix any l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a prevenir la denominada «síndrome del bebè blau» o metahemoglobinèmia, atès que el grup de població més vulnerable eren els bebès menors de tres mesos alimentats amb llet artificial o fórmules preparades amb aigua contaminada.


A més de les mesures sanitàries i de control de les aigües de consum aprovades el primer trimestre d’enguany, un dels esforços legislatius més importants que s’han realitzat sobre la matèria en l’última dècada s’han centrat en la reducció i prevenció de la contaminació de les aigües per nitrats provinents de l’activitat agrària (producció agrícola i ramaderia intensiva) per la seva consideració de principal font dels nitrats que contaminen les aigües. No obstant això, les mesures per a evitar i reduir la presència de nitrats en aigua potable derivades de l’activitat agrària no són tot l’eficaces que deguessin. Un dels punts més conflictius és la no obligatorietat, com a criteri general, per als agricultors que no estiguin en zones vulnerables, dels principis establerts en els Codis de Bones Pràctiques Agràries aprovats per totes les comunitats autònomes.
Mesures legislatives
El Codi de Bones Pràctiques Agràries persegueix reduir i prevenir la contaminació d’aigües per nitrats
Amb la finalitat de reduir i prevenir la contaminació de les aigües per nitrats originaris de fonts agràries per a protegir la salut humana i els ecosistemes aquàtics es va publicar la Directiva del Consell de 12 de desembre de 1.991 (91/676/CEE) relativa a la «protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura», que després s’ha incorporat a la normativa espanyola a través del RD 261/96 de 16 de febrer, «sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries».


El mecanisme que s’introdueix per a reduir la contaminació produïda per nitrats d’origen agrari consisteix en l’adopció per part de totes les Comunitats Autònomes d’un Codi de Bones Pràctiques Agràries (CBPA) que els agricultors podran posar en pràctica de manera voluntària, sempre que no estiguin en zones vulnerables. De la mateixa forma, han hagut de declarar-se les zones vulnerables a la contaminació per aigües per nitrats d’origen agrari; i l’elaboració d’estudis sobre els temes relatius a la contaminació per nitrats en determinats emplaçaments des dels punts de vista hidrogeològic, edafològic, hidrogeoquímico i agronòmic, com a suport per a l’avanç en l’aplicació de la Directiva de referència.


Aquest procés d’adaptació de les Comunitats Autònomes a la normativa comunitària ha durat més d’una dècada. I tot això, entre altres objectius, per a evitar la presència de nitrats en les aigües de subministrament públic deguda a la contaminació d’aigües naturals per compostos nitrogenats, una de les causes principals de la qual és l’activitat agrària. La implantació del sistema requereix el compliment de certs principis, en alguns casos amb caràcter obligatori per a les zones declarades com a vulnerables. Afecten diferents aspectes de l’activitat o gestió agrària com:


  • Límits a l’aportació de fertilitzants nitrogenats.
  • Quantitat màxima de fem o uns altres fertilitzants aplicables al sòl.
  • Èpoques de restricció en l’aplicació de fertilitzants.

  • Emmagatzematge de fems i purins.
  • Prohibicions en l’aplicació de fems, purins, llots i similars en cas de sòls inundats o nevats.
  • Mesures de gestió de residus de collita.
  • Condicions de les instal·lacions ramaderes.
  • Aplicació de purins.
  • Activitats de divulgació (formació, informació i divulgació dels continguts del Codi de Bones Pràctiques Agràries i de les mesures del programa d’actuació).
  • Accions en regadius, com a suport a sistemes de reg a pressió.


Algunes normatives disposen fins i tot que en les zones vulnerables es fomentarà especialment la posada en marxa i el desenvolupament de sistemes de producció més respectuosos amb el medi ambient, concretament producció ecològica i producció integrada. Al mateix temps, que es fomentarà la participació dels agricultors en aquests sistemes mitjançant els corresponents programes agroambientals.
L’evidència científica
La problemàtica plantejada ha estat objecte d’estudi per part de la comunitat científica i diferents institucions autonòmiques. Entre aquestes últimes destaca l’efectuada per la Direcció General de Règim Hidràulic de la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral del Govern Balear. La contaminació per nitrats d’origen agrícola es va considerar com un dels problemes més greus, especialment en algunes zones de Mallorca, en la qual s’aconseguien valors per sobre dels 600 mg/litre, sent la mitjana de 200 mg/litre.

El citat estudi es feia ressò d’un aspecte especialment conflictiu que afectava les mesures a prendre per a donar compliment a la Directiva de Nitrats. I és que, segons manifestaven, convèncer als agricultors que, per a obtenir la mateixa producció, han d’utilitzar menys abonat «és realment complicat i controlar el que utilitzen ho és encara més». Que l’Administració estableixi normes d’obligat compliment i les faci complir, afegien, «és materialment impossible».

L’única possibilitat que la situació millorés, segons posaven de manifest, hauria de passar per la substitució de l’agricultura intensiva de regadiu per cultius amb menys necessitats de reg i subvencionats, amb la consegüent desaparició de l’única agricultura productiva de les Illes.

Entre els problemes més greus que planteja el control de la contaminació difusa per nitrats destaca el que ha de veure amb les mesures legals a prendre per al compliment de la normativa sobre nitrats, atès que es tracta, com ocorre en altres parts d’Espanya, d’una agricultura poc tecnificada amb propietats petites i que en moltes ocasions representa una segona ocupació, impossibilitant el canvi d’unes pràctiques d’adobament de les terres molt arrelat per unes noves pautes establertes en el Codi de Bones Pràctiques aprovat per la Comunitat Autònoma, que a més no té el caràcter d’obligatori.

La falta de control per part de les autoritats autonòmiques, per escassetat de mitjans, representaria en aquest cas la ineficàcia del sistema establert per al control de la qualitat de les aigües. En la Comunitat Autònoma catalana les dades facilitades pel Departament de Sanitat i Consum per a les campanyes 1998-2000 del Programa de vigilància de la qualitat fisioquímica de les aigües de consum públic exposava que les xarxes que subministren aigua de consum amb continguts superiors a 50 mg/litre representaven aproximadament un 7% de les xarxes censades i proveïen a menys del 2% de la població. El problema ha afectat altres Comunitats Autònomes, com a Castella-la Manxa més recentment, com així va posar en evidència el diari La Veritat d’Albacete el passat 9 de gener de 2003, quan segons el citat rotatiu alguns municipis d’Albacete estava consumint aigua contaminada els valors en nitrats de la qual superaven els 95 mg/litre.

ESPANYA I PORTUGAL DENUNCIADES PER LA COMISSIÓ

Img aguas2

La Comissió Europea va emprendre accions judicials contra Espanya i altres Estats de la UE com Portugal i Itàlia per incompliment de la normativa de sobre nitrats. En el cas d’Espanya, la Comissió va acudir davant el Tribunal de Justícia per incompliment de la Directiva sobre aigua potable en l’aqüífer del Baix Ter a Catalunya, arran d’una denúncia per problemes de contaminació d’aquesta zona i com a conseqüència d’una recerca que va demostrar que el 25% de les mostres d’aigua potable extretes sobrepassaven la concentració de nitrats de 50 mg/litre establerta en la Directiva.

La Comissió entenia que les infraccions a la normativa comunitària es devien a l’insuficient control de les explotacions intensives de porcí de la zona.

El cas portuguès encara és pitjor, doncs a fi de complir amb la normativa de nitrats només havia designat com a zones vulnerables tres de les vint-i-dues que van sorgir després de la realització d’un estudi, a més de no haver garantit el compliment dels programes d’acció per a reduir la contaminació per nitrats. També per infringir les normes de qualitat establertes en la Directiva sobre aigua potable, concretament en matèria de coliformes fecals, coliformes totals i nitrats, que la Comissió va qualificar de «preocupants».

Bibliografía

  • BARON PERIZ, Alfredo. Direcció General de Règim Hidràulic de la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral del Govern Balear. Directiva 676/91 de Nitrats: situació a Espanya. Illes Balears. En les Jornades sobre la contaminació de les aigües subterrànies: un problema pendent. València, 1998.

NORMATIVA

  • Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats d'origen agrícola.
  • Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les Aigües contra la Contaminació produïda pels Nitrats procedents de Fuentes Agrarias.
  • Reial decret 140/2003, de 7 de febrer pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions