Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Normativa comunitària en matèria de pesca il·legal

La legislació comunitària revesteix una importància essencial per evitar pràctiques il·legals com la pesca d'inmaduros

Img atun

La Comissió Europea s’encarrega de vetllar pel compliment de la normativa comunitària sobre la pesca d’inmaduros en tots els Estats membres. Ara, una recent sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees ha imposat una multa exemplar a França, de gairebé 58 milions d’euros, i un pagament d’altres 20 milions per incomplir de forma reiterada les seves obligacions en matèria de pesca d’inmaduros.

Img sobrepesca1

L’assumpte de França ha arribat al més alt òrgan judicial comunitari després de la comprovació, per part de la Comissió Europea, de la persistència d’una pràctica de venda de peixos de talla inferior a la permesa a França sense que existís una intervenció eficaç de les autoritats nacionals competents. El propi Tribunal de Justícia ha considerat que una actitud d’aquest tipus podia posar en greu perill, pel seu efecte acumulatiu, els objectius del règim comunitari de conservació i gestió dels recursos pesquers.

Una situació d’extrema gravetat
La situació d’incompliment de les autoritats franceses venia des de lluny. Una sentència anterior, de juny de 1991, ja havia declarat que les autoritats franceses havien incomplit les seves obligacions en matèria de pesca, específicament sobre insuficiència dels controls en matèria de mallado mínim de les xarxes i de fixació de les xarxes de dispositius prohibits per la normativa comunitària.

Aquestes pràctiques incompleixen les obligacions de control en matèria de captures accessòries i les mesures tècniques de conservació per les quals es prohibeix la venda de peixos de talla inferior a la permesa, i per incompliment de les obligacions d’incoar procediments sancionadors o penals contra els infractors. Des de llavors, de res han servit les reiterades peticions de la Comissió perquè França adoptés les mesures necessàries per executar íntegrament la citada Sentència.

Les innombrables missions realitzades en els ports francesos pels inspectors de la Comissió no han fet més que constatar insuficiències en els controls efectuats per les autoritats franceses. I és que França, cinc anys després, incomplia essencialment la sentència en aquells aspectes relacionats amb el mallado mínim de les xarxes que no s’ajustava a la normativa comunitària; la insuficiència dels controls, la qual cosa permetia que s’oferissin a la venda peixos de talla inferior a la permesa; i l’actitud permissiva de les autoritats franceses en la incoació de procediments.

Després de noves inspeccions, realitzades entre 1996 i 1999, la Comissió va constatar que persistien els problemes, la qual cosa permetia que s’oferissin a la venda peixos de talla inferior a la permesa i l’actitud permissiva de les autoritats franceses en la incoació de procediments. El més greu és que, malgrat els reiterats requeriments i avisos realitzats per la Comissió a França, al juny de 2001 es van constatar deficiències en els controls per part de les autoritats franceses, la presència de peixos de talla inferior a la permesa i la venda d’aquests peixos amb el codi il·legal «00».

La situació d’incompliment parcial i reiterat de les autoritats franceses va determinar que la Comissió interposés recurs davant el Tribunal de Justícia a l’agost de 2002. Des de llavors les missions inspectores de la Comissió no han cessat a França, i així, durant l’any 2003, les tres que van ser realitzades van informar que el nombre de casos de venda de peixos de talla inferior a la permesa havia disminuït a Bretanya, però que seguien existint problemes en la costa mediterrània en relació amb la tonyina vermella.

També es deduïa d’aquests informes que els controls al moment del desembarqui eren poc freqüents. El més sorprenent és que de les estadístiques presentades pel Govern francès al gener de 2004 al Tribunal de Justícia es desprenia que el nombre de controls en el mar i en terra realitzats per les autoritats franceses amb la finalitat d’aconseguir el compliment de les normes relatives a la talla mínima dels peixos, d’infraccions detectades i de condemnes, va disminuir en 2003 en relació amb 2002.

Incomplir les obligacions de control
El Reglament comunitari imposa als Estats membres l’obligació d’incoar procediments en cas que es detectin infraccions com la de la pesca il·legal a França

No hi ha dubte que l’eficàcia d’una norma depèn essencialment del control que sobre el seu compliment realitzen les autoritats competents i de l’aplicació de sancions dissuasòries per als seus infractors. En aquest cas, els informes de la Comissió constaten que França no va adoptar les mesures apropiades per assegurar la màxima eficàcia del règim comunitari de conservació i gestió dels recursos en matèria de pesca.

El més greu és que quan un Estat membre incompleix les seves obligacions, vulnera els interessos dels altres Estats membres i dels seus operadors econòmics. I és que el compliment de les obligacions que incumbeixen als Estats membres en virtut de les normes comunitàries és imperatiu per garantir la protecció dels fons pesquers, la conservació dels recursos biològics del mar i la seva explotació sobre bases duradores i en condicions econòmiques i socials apropiades.

La veritat és que les autoritats franceses no van controlar adequadament la pràctica de la pesca al seu territori, inspeccionant els bucs pesquers i examinant les activitats de desembarqui, venda, transport i emmagatzematge de productes de la pesca i el registre de desembarquis i vendes. I és que en cinc de les sis missions realitzades pels inspectors de la Comissió, es va poder constatar que el desembarqui i la venda de peixos de talla inferior a la permesa tenien lloc sense que existís un control de les autoritats nacionals competents.

El més greu és que en una de les missions els inspectors van comprovar que s’havien desembarcat peixos de talla inferior a la permesa i que s’havien ofert a la venda en presència d’autoritats nacionals competents per actuar contra les infraccions de la normativa de pesca, sense que aquestes fessin gens per incoar procediment algun contra els infractors.

ACTUACIÓ EN CAS D'INFRACCIÓ

Img salmon2
El Reglament comunitari és clar en aquest aspecte, i imposa als Estats membres l’obligació d’incoar procediments en cas que es detectin infraccions. Referent a això, assenyala que els procediments iniciats han de permetre desposseir realment als responsables dels beneficis econòmics procedents de la infracció, o han de ser adequats per produir uns resultats proporcionals a la gravetat de la infracció, amb un efecte dissuasori real per a qualsevol nova infracció del mateix tipus.

De la mateixa forma conté indicacions precises sobre el contingut de les mesures que han d’adoptar els Estats membres per garantir la legalitat de les operacions pesqueres, amb l’objectiu tant de prevenir com de sancionar les eventuals irregularitats. Aquest objectiu implica que les mesures aplicades siguin eficaces, proporcionades i dissuasòries. I és que el més adequat és que les persones que realitzin una activitat de pesca o una activitat connexa han de córrer un elevat risc que, en cas d’incompliment de les normes de la política pesquera comuna, siguin descoberts i se’ls imposin sancions adequades.

El Tribunal de Justícia considera que l’obligació dels Estats membres de vetllar per que les infraccions de la normativa comunitària siguin objecte de sancions efectives, proporcionades i dissuasòries, revesteix una importància essencial en l’àmbit de la pesca. I és que, com apunta, si les autoritats competents d’un Estat membre s’abstinguessin sistemàticament d’exercitar accions d’aquesta índole contra els responsables d’aquestes infraccions, correrien greu perill tant la conservació i la gestió dels recursos pesquers com l’execució uniforme de la política pesquera comuna.

La Sentència considera demostrat que les autoritats nacionals franceses han incomplit la seva obligació d’incoar expedients sancionadors en matèria de pesca, segons els imposa la normativa comunitària, atès que podien haver aflorat nous casos d’infraccions en matèria de pesca i haver actuat adequadament contra els seus infractors. En els casos en els quals hi ha hagut expedient i sanció, aquesta no va tenir l’efecte dissuasori que era d’esperar perquè els infractors cessessin en la seva acció.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CEE) nº 2847/93 del Consell, de 12 d'octubre de 1993, pel qual s'estableix un règim de control aplicable a la política pesquera comuna (DO L 261, p. 1).
  • Reglament (CE) nº 850/98 del Consell, de 30 de març de 1998, per a la conservació dels recursos pesquers a través de mesures tècniques de protecció dels juvenils d'organismes marins (DO L 125, p. 1).
  • Reial decret 560/1995, de 7 d'abril de 1995, pel qual s'estableixen les talles mínimes de determinades espècies pesqueres (BOE de 8 d'abril de 1995).

SENTÈNCIA
  • Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 12 de juliol 2005, recaiguda en l'assumpte C 304/02, que té per objecte un recurs per incompliment interposat, conformement a l'article 228 CE, el 27 d'agost de 2002, Comissió de les Comunitats Europees, part demandant, contra República Francesa, part demandada.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions