Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Normes alimentàries i innocuïtat dels aliments

El Codex Alimentarius acaba d'aprovar 20 normes alimentàries destinades a protegir la salut dels consumidors

img_113 12

La protecció dels consumidors a través d’aliments segurs és una de les principals missions de la Comissió del Codex Alimentarius (CAC), que s’ha reunit fa uns dies per aprovar noves normes alimentàries. El focus d’atenció de les noves normes aprovades, en concret 20, és la protecció del consumidor i el comerç mundial d’aliments.

Img comida1

La Comissió del Codex Alimentarius (CAC), organisme mixt de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), acaba de reunir a uns 120 països de tot el món per fixar les normes internacionals sobre els aliments. Aquest any, la reunió, celebrada del 4 al 9 de juliol, ha servit per aprovar un total de 20 normes alimentàries, entre les quals destaquen les relatives als complements de vitamines i minerals i un codi de pràctiques destinades a minimitzar i frenar la resistència als antimicrobianos.

Aquestes i altres normes són el resultat d’un minuciós treball de valoració de les condicions que han de regir el comerç d’aliments i el seu etiquetatge, entre altres aspectes. La trobada d’aquest any ha donat resposta a algunes preguntes com a quina informació ha d’incloure l’etiqueta dels complements alimentosos, en concret dels nivells màxims de consum. I és que determinar la informació d’una etiqueta que acompanya a un aliment és, des de 1963, una de les constants del Codex.

Per a Stuart Slorach, president sortint de la Comissió, la trobada ha estat «extremadament productiu». Ara, l’eficàcia de les normes adoptades dependrà de la capacitat que tinguin els diferents sectors implicats en l’aplicació de les mateixes.

Reforçar la seguretat alimentària
En el Proper Orient pot importar-se més del 60% del subministrament d’aliments, i en alguns països de la zona aquesta xifra ascendeix al 90%
Una de les finalitats de la normativa sobre complements alimentosos aprovada és garantir un consum segur i fiable d’aquests productes. Segons l’OMS, les directrius aprovades recentment permeten fer un ús molt més profitós dels beneficis que tenen les vitamines i els minerals sobre la salut humana. En aquest sentit, la norma aconsella utilitzar els complements només en aquells casos en els quals els aliments no aportin la quantitat adequada.

D’altra banda, i amb caràcter provisional, el Codex ha acordat també la creació d’un grup de treball per tractar la qüestió de la resistència als antimicrobianos. Mentre analitzen els punts més sensibles d’aquest aspecte, els experts tenen previst prendre una decisió definitiva en un termini d’un any. De moment, tant la FAO com l’OMS i l’Organització Internacional d’Epizootias (OIE) han aprovat directrius que aconsellen un ús moderat d’antimicrobianos en les malaltia humanes.

El de la resistència antimicrobiana ha estat un dels temes que més debat han provocat en els últims anys. Perquè pugui arribar-se a un consens, la CAC adverteix que és necessari unificar sectors com el de la sanitat i producció animal, la salut humana i la indústria farmacèutica. Per a això, s’ha creat un grup de treball que intentarà convertir-se en punt d’unió entre aquests sectors. La finalitat és clara: plantejar una solució global al problema que, asseguren, va adquirint cada vegada més rellevància.

Falta de consens
Si ben moltes de les preguntes sobre etiquetatge dels aliments i exportació i importació ja han quedat resoltes, encara han quedat per resoldre aspectes concrets. En aquesta línia de treball destaca la falta d’acord sobre la qüestió dels drets de propietat intel·lectual sobre la composició i etiquetatge del formatge parmesano. El tema ha quedat sobre la taula, i no s’albira una solució a curt termini. Conèixer quan és veritat que un formatge és parmesano i qui ho decideix constitueix, doncs, un dels temes pendents que han quedat de la trobada.

Des d’un inici, els participants van afrontar el tema de la denominació del parmesano amb especial atenció, ja que, d’haver arribat a un consens, ara es comptaria amb una norma mundial per a aquesta denominació. Els experts han considerat que aquesta norma del Codex podria haver tingut conseqüències en matèria de propietat intel·lectual, ja que un formatge produït en compliment d’aquesta norma podria portar el nom independentment del seu lloc de producció.

LA NORMA ALIMENTÀRIA: UNA ÀRDUA TASCA

Img codigo1
El Programa Conjunt FAO/OMS de Normes Alimentàries es basa en el desenvolupament de normes alimentàries, reglaments i altres textos relacionats com a codis de pràctiques. Des de la seva creació, en 1963, la tasca de protegir la salut dels consumidors i garantir unes pràctiques equitatives en el comerç d’aliments no ha estat res fàcil. A pesar que les normes adoptades pel Codex Alimentarius no són vinculants des del punt de vista jurídic, tenen un gran pes i una base científica sòlida.

Amb milers de normes, que poden ser generals o específiques, els camps que s’abasten són nombrosos. Higiene, etiquetatge, residus de pesticides, medicaments en veterinària, sistemes d’inspecció, mètodes d’anàlisis, additius alimentaris, contaminants, nutrició o exportacions i importacions són alguns dels camps que cobreixen les normes. Quant als aliments, les normes tenen en compte des de fruites i verdures fresques, congelades, sucs de fruita, cereals, llegums, fins a greixos i olis, peix, carn, sucre, cacao i xocolata, entre molts altres aliments.

L’aprovació d’una norma implica que un govern nacional o un comitè de la Comissió del Codex la proposi. Si la Comissió del Codex considera necessari elaborar la norma, la Secretaria de la Comissió del Codex redacta un avantprojecte de norma i ho sotmet a examen entre els països membres. Aquest avantprojecte és analitzat pel Comitè del Codex que, després d’elaborar un text, ho presentarà en forma de projecte de norma davant la Comissió del Codex.

En el cas que la CAC aprovi el projecte, aquest es transmet als governs en un procés per etapes que culmina amb un projecte final, que es convertirà en una norma del Codex. El nombre d’etapes pot variar entre cinc i vuit, i el procés complet pot arribar a durar diversos anys. Mentre això succeeix, el comitè corresponent va modificant i adaptant els requisits de la norma. Una vegada aprovada per la Comissió del Codex, la norma s’afegeix al Codex Alimentarius, en el «codi alimentari mundial».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions