Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nous controls veterinaris en frontera

El control veterinari a les fronteres, que la seva normativa acaba d'actualitzar-se en la UE, està estrictament organitzat per protegir la salut i la seguretat humana i animal

img_animalsp 20

La normativa sobre control veterinari de productes provinentes de tercers països ha hagut d’actualitzar-se als nous temps, a les noves fórmules comercials i als nous riscos derivats del comerç internacional d’aliments. Tot això complementat amb un personal degudament format i amb instal·lacions adequades. L’última actualització s’ha produït precisament a principis de setembre de 2006, i ha afectat a dues Decisions comunitàries.

La normativa comunitària sotmet a control obligatori els productes animals o d’origen animal i els productes vegetals. L’establiment, en l’àmbit comunitari, de principis en matèria d’organització de controls veterinaris, pel que fa a productes procedents de tercers països, contribueix a garantir una protecció adequada de la salut de les persones i dels animals. Aquests principis eviten la propagació de malalties contagioses per als animals i garanteixen la seguretat del seu proveïment i l’estabilitat dels mercats.

La creació d’un mercat interior únic ha comportat la supressió dels controls realitzats a les fronteres interiors i ha fet més necessària l’adopció d’un paquet de principis comuns aplicables als controls veterinaris en tots els Estats membres. Aquests controls s’apliquen a tots els productes procedents de tercers països.

Cap a un règim de control únic
En 1997 es va aprovar la Directiva 97/78/CE del Consell, de 18 de desembre de 1997, per la qual s’estableixen els principis relatius a l’organització de controls veterinaris dels productes que s’introdueixin en la Comunitat procedents de tercers països. Tots els productes d’origen animal importats en la Comunitat procedents de tercers països estan sotmesos a unes condicions harmonitzades aplicables en tots els Estats membres i a un règim de control únic. No obstant això, en alguns casos, els Estats membres poden exigir que els productes que vagin a importar-se compleixin requisits addicionals. L’Estat membre encarregat dels controls té l’obligació de tenir en compte aquests requisits nacionals suplementaris en realitzar els citats controls.

Les normes comunitàries que s’estableixen per al control dels productes procedents de tercers països són molt estrictes, i no només per a aquells productes la destinació final dels quals sigui la UE. En alguns casos s’exigeix que determinats productes han de controlar-se des de la seva arribada a la UE fins al seu lloc de destinació amb la finalitat de preservar la salut pública i animal. La Directiva aplicable sobre el control veterinari de productes procedents de tercers països fa una distinció entre els productes que compleixen els requisits comunitaris d’importació i aquells que no els compleixen, establint sistemes de control diferenciats. A més, estableix garanties addicionals per evitar el frau i preveure mesures harmonitzades per reprimir les accions fraudulentes i les irregularitats.

Un control organitzat
Els experts veterinaris de la Comissió són els principals encarregats de comprovar que els llocs d’inspecció fronterera compleixen les condicions

El control veterinari està summament organitzat per escometre la seva finalitat principal de protecció de la salut i la seguretat humana i animal, com posa en relleu la pròpia Comissió. En aquest sentit, cadascun dels lots de productes procedents de tercers països és controlat pel personal veterinari del lloc d’inspecció fronterera o per les autoritats competents, que han d’efectuar, respecte a cadascun dels lots, no només un control documental, consistent en la comprovació dels certificats o documents veterinaris o altres documents que acompanyin a una partida de productes), sinó també un control d’identitat, que consisteix en la comprovació, mitjançant inspecció visual, de la concordança dels certificats veterinaris, o documents veterinaris o altres documents exigits per la normativa veterinària amb el producte.

Finalment, el control físic consisteix en el control del propi producte, que podrà incloure el control de l’envàs i la temperatura, així com un mostro i proves de laboratori en un lloc d’inspecció fronterer situat en un punt d’entrada o en els voltants del punt d’entrada en la Unió Europea (UE). La Directiva estableix normes de control que permeten autoritzar o prohibir l’entrada d’aquests productes al territori de la UE, així com les normes de control que han de seguir les autoritats competents per a l’admissió de productes en una zona franca, un dipòsit franc o un dipòsit duaner, així com els requisits que han de complir els productes i les condicions que ha de complir el lloc d’inspecció fronterera.

Els Estats membres tenen l’obligació de vetllar per que cap partida procedent d’un país tercer sigui introduïda en l’àmbit de la UE (amb algunes excepcions) sense haver estat sotmesa als controls veterinaris exigits per la norma comunitària. La introducció d’aquestes partides haurà de fer-se exclusivament per un lloc d’inspecció fronterer. De vegades, les autoritats competents d’un Estat membre realitzen el control veterinari sobre productes que no estan destinats al seu consum en l’àmbit territorial d’aquest Estat. En aquests casos, el veterinari oficial responsable del lloc d’inspecció fronterera ha de lliurar a les autoritats competents del país de destinació tots els certificats i comprovants corresponents a aquests productes i els resultats de les anàlisis de laboratori, si escau.

La Directiva comunitària de referència va més enllà i estableix, fins i tot, el procediment que ha d’aplicar-se en cas que els controls posin de manifest que el producte no compleix les condicions disposades en la normativa comunitària o que existeix una irregularitat. En aquest sentit, la Comissió, i com a mesura de salvaguarda, pot suspendre la importació o fixar condicions especials per a la importació de productes procedents d’un tercer país o d’una zona del mateix, sempre que això quedi justificat per una causa que pugui constituir un seriós perill per a les persones, els animals, o una motivació greu de policia sanitària o de protecció de la salut humana.

El sistema de control veterinari establert per controlar els productes d’origen animal procedents de tercers països ha de comptar amb llocs d’inspecció fronterera que compleixin a tot moment les condicions legals que van determinar la seva autorització. A tal fi, són els experts veterinaris de la Comissió, en col·laboració amb les autoritats nacionals competents, els encarregats de comprovar que els llocs d’inspecció fronterera compleixen les condicions d’autorització. De forma addicional, l’Estat membre de destinació està obligat a notificar a l’Estat membre per l’es han introduït els productes el fet que no es compleixen les disposicions de la Directiva de referència; i quan aquest incompliment sigui reiterat, fins i tot ha de notificar-ho a la Comissió i als altres Estats membres.

PRODUCTES EXEMPTS DE CONTROL

Les disposicions de la Directiva no s’aplicaran a alguns productes d’origen animal. La llista es refereix a aquells que:

  • Estiguin continguts en l’equipatge personal dels viatgers i es destinin al seu consum personal, sempre que la seva quantitat no sigui superior a uns límits i que procedeixin d’un Estat membre o d’un país tercer o d’una part d’un país tercer que figurin en la llista establerta de conformitat amb la normativa comunitària i a partir dels quals no estiguin prohibides les importacions.
  • S’expedeixin en petits enviaments dirigits a particulars, sempre que es tracti d’importacions desproveïdes de caràcter comercial, en la mesura en què la quantitat expedida no superi una determinada quantitat i sempre que els productes procedeixin d’un país tercer o d’una part d’un país tercer que figurin en una llista establerta de conformitat amb la normativa comunitària i a partir dels quals no estiguin prohibides les importacions.
  • Es trobin a bord de mitjans de transport que operin a escala internacional i es destinin al consum de la tripulació i els passatgers, sempre que no s’introdueixin en un dels territoris de la UE enumerats en l’annex I de la Directiva, que bàsicament coincideix amb la UE. La norma en qüestió determina que quan es descarreguin, tals productes o els seus residus de cuina hauran de destruir-se. No obstant això, no serà necessari destruir els productes quan es traspassin directament d’un mitjà de transport que operi a escala internacional a un altre en el mateix port i sota supervisió duanera.
  • Es presentin en quantitats que no superin una quantitat determinada, hagin estat sotmesos a un tractament tèrmic en un recipient hermèticament tancat el valor del qual F0 sigui igual o superior a 3 i formin part de l’equipatge personal dels viatgers i es destinin al seu consum personal o s’expedeixin en forma de petits enviaments dirigits a particulars, sempre que es tracti d’importacions sense caràcter comercial.
  • S’expedeixin en forma de mostres comercials o es destinin a exposicions, sempre que no estiguin destinats a la comercialització i que hagin estat prèviament autoritzats a aquest efecte per l’autoritat competent.
  • Estiguin destinats a estudis particulars o a anàlisis, sempre que el control oficial pugui garantir que aquests productes no es destinaran a l’alimentació humana i que, una vegada conclosa l’exposició o efectuats els estudis particulars o les anàlisis, aquests productes, a excepció de les quantitats utilitzades en les anàlisis, seran destruïts o es retiraran del territori comunitari, baix determinades condicions que haurà de fixar l’autoritat competent.

Bibliografía

Normativa

  • Directiva 97/78/CE del Consell, de 18 de desembre de 1997, per la qual s'estableixen els principis relatius a l'organització de controls veterinaris dels productes que s'introdueixin en la Comunitat procedents de tercers països i per la qual es deroga la Directiva 90/675/CE. (DO L 24 de 30 de gener de 1998).
  • Decisió de la Comissió d'1 de setembre de 2006, per la qual es modifiquen les Decisions 94/360/CE i 2001/812/CE quant als controls veterinaris dels productes procedents de tercers països. (DO L 240 de 2 de setembre de 2006).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions