Efectes protectors contra malalties cardiovasculars o neurodegenerativas i fins i tot contra diferents tipus de càncer són alguns dels beneficis atribuïts a la dieta mediterrània. L’últim d’ells, associat a l’envelliment, ho ha aportat fa poques setmanes l’estudi europeu sobre dieta, càncer i salut, que s’emmarca en el projecte European Prospective Investigation into cancer and nutrition (EPIC).
L’estudi EPIC es va iniciar en 1992 i s’està realitzant en 10 països europeus (Alemanya, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Noruega, Regne Unit i Suècia). Antonia Trichopoulou i Dimitrios Trichopoulos, del Departament d’Higiene i Epidemiologia de la Universitat d’Atenes i coordinadors de l’estudi, asseguren que l’ampli tret de distribució geogràfica proporciona població amb una gran variabilitat de consum i d’hàbits alimentaris: dieta mediterrània de Grècia, el sud d’Itàlia i Espanya i patrons dietètics del nord d’Europa.
Coordinat també per l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC, en les seves sigles angleses), a Lió, en l’estudi els experts han avaluat la relació entre les pautes alimentoses i els tumors en deu països, en un total de 75.000 persones sanes majors de 60 anys, de les quals 35.000 han estat espanyoles. El seguiment de la dieta ha permès concloure que les persones que han seguit una dieta mediterrània envellien més tard. Per als autors de l’estudi, el seguiment d’una «dieta mediterrània basada en fruites, verdures i greixos insaturats està associat a una esperança de vida significativament major».
Dieta i salut
La fórmula ideal per combatre l’obesitat podria ser la combinació de la dieta mediterrània i una activitat física regularD’acord amb la recerca, seguir les pautes d’una dieta mediterrània significa portar una alimentació basada sobretot en verdures, fruites, llegums i cereals, així com pescat; més grasses no saturades; poca carn i una mica de vi. Aquestes pautes han demostrat tenir un efecte especial per a la prevenció de malalties cardiovasculars o el càncer, segons la publicació dels resultats de l’última recerca.
Els efectes han estat molt més clars a Grècia i Espanya, la qual cosa els experts atribueixen al fet que es tracta de països on la dieta és «genuïnament mediterrània».
A Grècia, un altre estudi elaborat al llarg de quatre anys ha permès observar que, com més s’apropava la dieta de les persones a les pautes de la dieta mediterrània, menor probabilitat tenien de morir de malalties cardíaques o càncer, amb una protecció major en el cas de les primeres. En general, les persones que més d’a prop han seguit la dieta mediterrània han mostrat una probabilitat menor, en un 25%, de morir durant el període d’estudi.
Xarxa mediterrània
Considerada com un dels termes nutricionals més difosos entre la comunitat científica, la dieta mediterrània va nodrint-se cada vegada més d’assajos clínics que demostren l’eficàcia d’aquesta alimentació rica en àcid a-linolénico, efectiva sobretot en la prevenció de la malaltia cardiovascular, segons l’assaig Lyaon Diet Heart Study i l’Indus-Mediterranean Diet Heart Study.
Fa un any, un total de 200 centres de salut de Barcelona, Madrid, València, Reus, Màlaga, Sevilla, Balears i Vitòria començaven una laboriosa tasca, que es concretava en Predimed, un macroensayo d’intervenció primària que el seu objectiu és analitzar, en un període de tres a cinc anys, els efectes de la dieta sobre 12.150 persones amb alt risc de malaltia cardiovascular. Ara, el projecte ha tret a la llum les primeres proves científiques sobre el veritable efecte cardioprotector de la dieta mediterrània.
Segons aquestes primeres conclusions, seguir una dieta mediterrània amb un suplement d’oli d’oliva verge (unes tres cullerades soperes al dia) incrementa, segons els experts, la fracció HDL del colesterol, el denominat colesterol bo, que protegeix contra l’arterioesclerosi. Si a més d’aquest aliment s’afegeixen la fruita seca (30 g diaris), la reducció de la inflamació vascular és bastant significativa.
L’estudi, que coordina Ramon Estruch, de l’hospital Clínic de Barcelona, entre altres experts, s’emmarca a la Xarxa Temàtica sobre Nutrició i Malaltia Cardiovascular promoguda per l’Institut de Salut Carlos III de Madrid, que el seu objectiu és precisament obtenir evidències científiques sobre l’efecte protector per al sistema cardiovascular que diversos estudis han atribuït al vi negre, un altre dels components de la dieta mediterrània.
Mites i realitats
Sovint s’han fet de la dieta mediterrània nombrosos abusos i males interpretacions. Durant la celebració, del 10 a l’11 de març de 2004, del V Congrés Internacional de Barcelona sobre la Dieta Mediterrània, alguns experts van presentar algunes d’aquestes falses definicions. En la majoria dels casos, es considera que aquest tipus d’alimentació és només pròpia de països d’un àmbit geogràfic determinat. No obstant això, algunes zones com Canàries, Galícia i Portugal, que limiten amb l’Atlàntic, també practiquen una dieta mediterrània.D’altra banda, per a la majoria dels quals defensen els beneficis d’aquest tipus d’alimentació, el problema de l’obesitat, cada vegada més generalitzat (actualment afecta a més de 300 milions de persones a tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut) podria trobar en la dieta mediterrània una taula de salvació. En opinió dels experts, la fórmula ideal proposta per combatre l’obesitat és la combinació d’una alimentació equilibrada i saludable (com la dieta mediterrània) i l’activitat física regular.
A tot això, i en línies generals, se li afegeix el fet que la dieta mediterrània «haurà de conviure amb altres models alimentosos» que emergeixen en l’inici del segle XXI, com la creixent demanda cap als aliments ecològics, segons reconeixia a Barcelona José Carlos Capel, membre de l’Acadèmia Espanyola de Gastronomia, i de les Acadèmies Aragonesa i Andalusa de Gastronomia.
Per a la majoria dels experts en nutrició, la dieta mediterrània constitueix una mica més que un simple règim o un programa dietètic específic. En molts casos es parla d’un conjunt d’hàbits alimentaris que segueixen tradicionalment els habitants de les regions mediterrànies. Uns 16 països envolten el mar Mediterrani, i cadascun d’ells adopta uns hàbits determinats en funció de factors externs.
Tots ells comparteixen, no obstant això, característiques comunes que podrien resumir-se en un elevat consum de fruites, verdures, patates, llegums, fruita seca, llavors, pa i altres cereals; l’ús d’oli d’oliva per cuinar i amanir; quantitats moderades de peix i poca carn; consum moderat de vi; optar per productes frescos, locals i de temporada i seguir un estil de vida actiu.
L’oli d’oliva és considerat com una font rica en greix monoinsaturada, que protegeix de les afeccions cardíaques, i com a font d’antioxidants, com la vitamina I. El tomàquet, també present en la dieta mediterrània és, segons els experts, una font fonamental d’antioxidants com el licopeno.
Malgrat tots aquests beneficis, sembla que seguir les pautes d’una dieta mediterrània s’enfronta actualment a certs obstacles procedents, sobretot, de «els canvis sociològics», que impedeixen que la gent pugui dedicar-se a cuinar i a mantenir la «dieta tradicional», confirma Lluís Serra, president de la Fundació per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània (FDDM), fundada en 1996 amb l’objectiu de preservar aquest model alimentari.
