La Comissió Europea proposa modificar el seu projecte de legislació sobre el bisfenol A (BPA) en plàstics en contacte amb aliments i vernissos o revestiments. Aquesta variació respon a un enduriment de les normes sobre aquesta substància en prohibir-ho en la fabricació d’envasos destinats a bebès i nens petits de 0 a 3 anys. D’aprovar-se les noves condicions, que rebaixen també de manera significativa el límit de migració, la data per entrar en vigor podria ser finals de 2018. L’article explica quins són els canvis més importants proposats pel bisfenol A i per què és una substància que genera tant debat.
El bisfenol A se incorpora en la categoria dels denominats estrògens artificials o diruptores endocrins, uns productes químics que mimetitzen l’acció dels estrògens naturals i que interfereixen en l’acció del cicle hormonal natural. Des de fa anys s’ha evidencia la relació d’aquest compost amb alteracions del cicle hormonal, increment de càncer de pròstata, de mama i malformacions reproductives en diferents espècies animals i en humans.
Al gener de 2015, la Comissió Europea va presentar un dictamen de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) on es recomanava una disminució de la ingesta tolerable d’aquesta substància. Però aquests valors van ser criticats, perquè no es van considerar suficients per reduir i prevenir riscos. Llavors, la reavaluació de l’EFSA va concloure que el BPA no presentava risc algun per a la salut dels consumidors de cap grup d’edat (inclosos bebès, nens i adolescents) als nivells establerts, baixats a quatre micrograms de quilo per pes corporal al dia.
Canvis importants pel bisfenol A
En la Unió Europea (UE), i d’acord amb la legislació comunitària, el bisfenol A està permès en els materials en contacte amb els aliments, tal com estableix el Reglament 10/2011. L’última de les propostes de la UE per modificar la legislació incorpora canvis importants:
Baixar el límit de migració específica de bisfenol A de 0,6 mg/kg a 0,05 mg/kg. El límit de migració específica (LME) és la quantitat màxima autoritzada d’una determinada substància alliberada des d’un material o objecte en aliments.
Prohibir i restringir la utilització de BPA pel qual no es permet la migració en materials i objectes plàstics destinats a posar-se en contacte amb aliments per a nens i bebès, en considerar-ho un grup vulnerable.
Restringir l’ocupació de BPA en vernissos i recobriments aplicats a llaunes d’ús alimentari.
Segons la proposta, la prohibició d’utilitzar BPA en biberons de policarbonat no es modifica. També, segons les condicions suggerides, els materials plàstics en contacte amb aliments i els materials i productes vernissats en contacte amb aliments que es van comercialitzar, de forma legal, abans de la data de vigència poden romandre al mercat fins que s’esgotin les existències. D’aprovar-se la nova llei, podria entrar en vigor a la fi de 2018.
Bisfenol A, una substància embolicada de polèmica
Des dels anys 60 han estat nombrosos els estudis que han evidenciat la relació d’aquest compost amb alteracions del cicle hormonal, increment de càncer de pròstata, de mama i malformacions reproductives en diferents espècies animals i en humans. Canadà va ser el primer país que ho va prohibir en envasos alimentaris en general, decisió que després van imitar EUA i Dinamarca. En 2011, la Unió Europea ho va prohibir amb els biberons. França també va prohibir el seu ús en 2013, una decisió no eximeix de polèmica pel risc que la mesura s’estengués a altres països, encara que a llarg termini. Llavors es va posar de manifest que prohibir el bisfenol A implicaria una despesa econòmica enorme.
A Espanya, està prohibit l’ús d’aquest compost químic per a biberons destinats a nens i lactants. Malgrat els dubtes que planteja aquesta substància sobre la seva innocuïtat, no forma part de la llista dels compostos més tòxics, però sí es troba en constant avaluació. Nombrosos experts en toxicologia i associacions exigeixen que les autoritats sanitàries es guiïn pel principi de precaució, que estableix la prohibició d’emprar una substància malgrat haver-hi incertesa científica respecte als seus efectes reals sobre la salut.
En paral·lel a les successives recerques i treballs que redueixen els límits de migració, ja han aparegut al mercat algunes alternatives i substituts, com a envasos metàl·lics, vidre o plàstic lliure de BPA. Però, on està el problema? La controvèrsia radica en la dosi real a la qual l’organisme comença a notar els efectes. Segons algunes fonts, la dosi és molt baixa, encara que unes altres suggereixen dosis més elevades. L’EFSA té previst reevaluar la ingesta diària tolerable de 4 mg/kg de pes corporal al dia aplicada en 2015 i que es va fixar de forma temporal. L’EFSA té previst reevaluarla i acabar un dictamen científic en 2018.
