Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nous mecanismes legals per al control de qualitat del vi

El Projecte de Llei de la Vinya i el Vi ha entrat ja en tràmit parlamentari. La nova norma, la primera que s’introdueix en el sector en 30 anys, incorpora el Sistema de Protecció de l’Origen i la Qualitat dels Vins que fixa la seva atenció a garantir la protecció dels consumidors i el compliment del principi general de veracitat i demostrabilidad de la informació que figuri en l’etiquetatge.

El Projecte de Llei de la Vinya i el Vi va ser presentat a tràmit parlamentari el passat 18 d’octubre de 2002 i el termini per a la presentació d’esmenes ha finalitzat el 19 de novembre. La nova normativa, mitjançant el Sistema de Protecció de l’Origen i la Qualitat dels Vins que implanta, fixarà especialment la seva atenció a garantir la protecció dels consumidors i el compliment del principi general de veracitat i demostrabilidad de la informació que figuri en l’etiquetatge. Entre les novetats que introdueix destaquen les relatives a la protecció de l’origen i a la qualitat, la designació, i la promoció i publicitat dels vins. Així mateix, planteja una nova denominació, la de més alt nivell d’exigència i control establerta fins avui: el “vi de clos”.


La nova Llei vindrà a substituir al ja desfasat Estatut del Vi de 1970, la vigència del qual per més de 30 anys resultava incompatible amb els nous reglaments comunitaris de directa aplicació sobre el producte. La situació generada durant aquest llarg període de vigència ha estat d’autèntica inseguretat jurídica i de gran complexitat per als qui estaven obligats a emplenar la normativa del vi, atès que en alguns casos resultava difícil determinar quins preceptes havien d’aplicar-se.


La nova norma estableix mecanismes de regulació respecte de l’origen i la qualitat dels vins, així com del sistema de protecció de denominacions i esments a fi que no siguin utilitzades indegudament
La situació ha estat qualificada sovint com a impròpia d’un país que posseeix la major extensió de vinya del món, amb una superfície conreada d’1.140.000 hectàrees, i que ocupa el tercer lloc com a productor de vi. No és d’estranyar, per tant, que el sector vinícola presentés una árdua batalla contra les diferents propostes que se li han anat presentant, si bé des de dues postures ben diferenciades i amb interessos contraposats. D’una banda, aquells en els quals estaven representats les diferents denominacions d’origen, i per un altre, els que agrupaven els grans productors de vi de taula. Com a teló de fons apareixia la disminució del consum, especialment el vi de taula, enfront del que sembla una situació d’estabilitat o incipient increment dels vins sotmesos a control d’origen.

Novetats legals


La denominació de vi únicament podrà predicar-se d’aquell aliment natural obtingut exclusivament per fermentació alcohòlica, total o parcial, de raïm fresc, rebregada o no, o de most de raïm. La nova norma regularà els nivells diferenciats de l’origen i la qualitat dels vins, així com el sistema de la protecció, en defensa de productors i consumidors, de les denominacions i esments que s’estableixen legalment, a fi que no siguin utilitzades indegudament, i es complementarà amb un règim sancionador per a les infraccions administratives sobre la matèria.


Les novetats més importants que s’introdueixen en la nova normativa estan relacionades amb els diferents nivells que s’estableixen per al vi -segons el compliment dels requisits legals-, i amb les indicacions relatives a les característiques dels vins quant a envelliment.


Segons el nivell de requisits que hauran de complir els vins, podrem disposar -de menor a major nivell d’exigència- d’un vi de taula amb indicació geogràfica, vins de la terra, vins de qualitat amb indicació geogràfica, vins amb denominació d’origen, vins amb denominació d’origen qualificada, vins de clos i vins de clos qualificat. Però és que, respecte al seu grau d’envelliment, haurem de parlar de noble , anyenc, o vell per als vins de taula amb indicació geogràfica i vins de qualitat produïts en regions determinades; i de criança , reserva o gran reserva, com a indicacions pròpies dels denominats vins tranquils de qualitat produïts en regions determinades. Els vins espumosos podran presentar els esments premium, reserva o gran reserva. Aquesta última categoria està reservada només per a vins espumosos de qualitat produïts en una regió determinada emparats per la Denominació Cava.


Els canvis en la nomenclatura obligaran a un esforç notable de difusió tant als productors com als distribuïdors de les diferents gammes de productes. I, per descomptat, també de comprensió entre els consumidors. Davant el panorama que s’aveïna, doncs, la informació, difusió i promoció del vi ajudarà a aclarir i identificar correctament el producte que estem adquirint, i això podrà fins i tot fer-se amb fons públics mitjançant campanyes finançades per l’Administració, si bé hauran de seguir-se uns criteris orientatius obligatoris.


Destaquem, eneste sentit, els que s’han establert respecte al consumidor i el consum sostenible. En essència, són recomanar el consum moderat i responsable del vi; informar i difondre els beneficis del vi com a aliment fonamental dins de la dieta mediterrània; i fomentar el desenvolupament sostenible del cultiu de la vinya, afavorint el respecte del medi ambient, així com la fixació de la població en el medi rural.

Els vins de clos


Els “vins de clos” i els “vins de clos qualificat” representen una important novetat quant als esments que podran aparèixer en les etiquetes del producte, i s’erigeixen com els de màxim nivell respecte a la resta de categories, fins i tot per sobre dels amb denominació d’origen qualificada.


De la nova denominació sorprèn el terme “de pagament”, que no es refereix a l’accepció econòmica del vocable, sinó a la seva referència geogràfica. La nova denominació ha de vincular-se, en efecte, amb la d’un paratge o lloc rural que presenta característiques pròpies que el diferencien i distingeixen d’uns altres del seu entorn, i que és conegut amb un nom vinculat de manera tradicional i notòria durant almenys cinc anys al cultiu de les vinyes.


A part d’aquests criteris de tradició i notorietat, que han estat durament criticats per alguns sectors, quant a que poden resultar difusos i daus a la picardia, s’han establert altres obligacions relacionades amb el procés de producció, elaboració i embotellat. D’aquesta forma, únicament es podrà destinar a l’elaboració d’aquest vi raïm procedent de les vinyes situades en el pagament, sempre que l’elaboració i embotellat d’aquest procés es realitzi pels titulars de les vinyes situades en aquest. Així mateix, els cellers on es realitzi el procés han d’estar també en el mateix pagament o, excepcionalment, i per al cas de l’embotellat, en cellers pròxims d’aquests titulars.

L’elaboració, emmagatzematge i cria d’aquests vins deurà, a més, fer-se de manera separada d’altres vins. Els denominats “vins de clos qualificats” han de ser produïts en un “pagament” que es trobi inclòs en l’àmbit territorial d’una denominació d’origen qualificada, acreditar que s’hagin inscito en ell i que compleix amb els requisits exigits als vins amb la Denominació d’Origen Qualificada.


A fi de poder controlar i garantir que això és així s’haurà d’implantar un sistema de qualitat integral, aplicable des del moment de la producció del raïm fins a la posada en el mercat dels vins; comptar amb un òrgan de gestió en el qual estaran representats els titulars de les vinyes i cellers; i els seus reglaments preveer un sistema de control realitzat per un organisme independent o per un òrgan administratiu o un organisme públic.

Bibliografía

  • Projecte de Llei de la Vinya i el Vi. Butlletí Oficial de les Corts Generals. Congrés dels Diputats. VII Legislatura. Sèrie A, número 116-1, de 25 d'octubre de 2002.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions