Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nous nivells de colorants en aliments

L'EFSA estableix nous nivells per al colorant groc ataronjat I110, utilitzat en aliments com a melmelada d'albercoc o productes de pastisseria
Per Marta Chavarrías 7 de agost de 2014
Img colorante hd
Imagen: Andrew Morrell

Aliments com a melmelada d’albercoc, galetes i productes de pastisseria o farina per arrebossar poden contenir l’edulcorant groc ataronjat I110. Les recerques realitzades fins al moment han demostrat que aquest component pot provocar reaccions al·lèrgiques. Dins de la missió de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) d’avaluar la seguretat de substàncies com els additius, en una última revisió estableix per a aquest colorant una ingesta diària admissible (ANADA) de 4 mg/kg de pes corporal. Però, segons els experts, l’exposició dels consumidors en tots els grups d’edat està molt per sota d’aquests nous nivells. L’article explica quins són els nous nivells proposats per a aquest colorant i per què s’usen additius alimentaris.

Els colorants alimentaris són additius que s’afegeixen sobretot amb tres objectius: compensar les pèrdues de color després de l’exposició a la llum, l’aire, la humitat o variacions de temperatura; millorar els colors; i donar color als aliments que serien incolors. Cada colorant autoritzat en la Unió Europea està subjecte a una rigorosa avaluació científica de seguretat. Els països europeus compten amb la labor de l’EFSA, que avalua de manera periòdica la seguretat i innocuïtat dels colorants i altres additius, sobretot pel que fa a la ingesta diària admissible (ANADA) para cadascun d’ells. Aquesta mesura es refereix a la quantitat d’una substància que una persona pot consumir durant tota la vida sense risc per a la seva salut. En una de les seves últimes avaluacions, l’EFSA ha canviat l’ANADA per al colorant groc ataronjat I110, que passa d’1 mg/kg de pes corporal establert en 2009 als 4 mg/kg, d’acord amb noves dades sobre el colorant.

Nous nivells segurs

L’exposició dels consumidors al colorant I110 està per sota dels 4 mg/kg de pes corporal al dia
L’EFSA va avaluar en 2009 la seguretat del colorant I110 i, basant-se en els resultats dels estudis realitzats fins llavors, va establir una ANADA temporal d’1 mg/kg de pes corporal. Aquesta quantitat estava subjecta a nous informes i canvis, que han arribat ara amb noves dades presentades i que permeten elevar la quantitat als 4 mg/kg de pes corporal al dia. Les estimacions de l’exposició actual dels consumidors al colorant estan, segons els experts, molt per sota de la nova ANADA proposada per a tots els grups d’edat. Per tant, l’EFSA determina que, a partir de les dades proporcionades per la indústria de l’alimentació i els països membres, els nivells del colorant establerts ara no suposen un risc per al consumidor.

En una altra avaluació sobre el colorant, realitzada pel Comitè Mixt FAO /OMS en additius alimentaris (JECFA) en 2011, els experts ja suggerien augmentar de 2,5 mg/kg de pes corporal al dia als 4 mg/kg, una proposta que ha tingut en compte ara l’EFSA per establir els nous nivells.

En estudis anteriors es van avaluar les dades sobre el metabolisme del colorant I110, el seu genotoxicidad i carcinogenicidad. La reducció de l’exposició a aquest colorant es deu al fet que en 2012 es va reduir en gran mesurada l’ús d’aquest colorant en determinades categories d’aliments, amb la modificació de la normativa sobre les condicions d’ocupació.

Colorants en aliments

Els colorants s’afegeixen als aliments amb una missió bàsica: canviar el seu color i aparença. En la majoria dels casos, l’objectiu és fer més atractiu un aliment concret. S’ha demostrat que en molts casos el color juga un paper determinant en la percepció del consumidor i, sovint, s’associa amb un sabor específic. En alguns casos, els tractaments als quals se sotmeten certs aliments poden conduir a pèrdua de color i, per tant, els colorants alimentaris compensen aquestes pèrdues.

L’ANADA s’expressa en mil·ligrams d’additiu per quilogram de pes corporal al dia. És la quantitat d’un additiu alimentari que les persones, sigui el que sigui la seva edat, poden menjar tots els dies durant tota la vida. Es calcula, en la majoria dels casos, a partir de la quantitat més alta de l’additiu que no causa efecte nociu en experiments amb animals.

Additius alimentaris

Els additius alimentaris són substàncies que s’afegeixen de forma intencionada en els aliments per exercir certes funcions tecnològiques, com donar color, endolcir o conservar. En la Unió Europea solament estan autoritzats si es compleixen tres requisits:

  • 1. Hi ha una necessitat tecnològica per utilitzar-los.
  • 2. No indueixen a error al consumidor.
  • 3. No representen cap risc per a la salut de la persona.

La majoria d’additius solament poden usar-se en quantitats molt específiques, les precises per aconseguir l’efecte tecnològic desitjat. Abans de la seva autorització, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) avalua la seva seguretat. Els additius regulats en la UE van acompanyats de la lletra I, un codi que es troba en les etiquetes i que significa que un additiu alimentari està autoritzat en la UE.