Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova arma contra el colesterol

El tocotrienol, una forma de vitamina I, pot trobar-se en les peles dels grans de civada, ordi i arròs
Per Mercè Fernández 18 de maig de 2005

Un treball liderat per Mohammad Minhajuddin i publicat en el nombre de maig de la revista Food and Chemical Toxicology Journal apunta a la vitamina I i, en concret, al tocotrienol, com a capaç de disminuir els nivells de colesterol de forma eficaç. Es tracta d’una forma de vitamina I que els investigadors han aïllat de l’oli salvat d’arròs i l’han subministrat, al llarg d’un experiment, a un grup de rosegadors.

Segons els resultats de l’estudi, el nivell de colesterol va disminuir fins a un 42% i en el cas dels lípids d’alta densitat o LDL (el colesterol «dolent») el descens va ser encara més espectacular: fins a un 62%.

La vitamina I ha estat objecte de nombrosos i recents estudis ja que se li atribueixen beneficis per a la salut. Com altres antioxidants, se li suposa que és un agent anticancerígeno i que ajuda al cos humà a lluitar contra les infeccions. Quan es parla de vitamina I normalment es fa referència al tocoferol i, més concretament, a la forma alfa-tocoferol. Però en la naturalesa s’han trobat fins ara vuit substàncies que actuen com a vitamina I: quatre formes del tocoferol (alfa, beta, gamma i delta tocoferol) i, igualment, quatre formes del tocotrienol (alfa, beta, gamma i delta tocotrienol).

Moltes recerques s’han centrat en els tocoferoles de la soia, el blat de moro o el blat. Però són els tocotrienoles els antioxidants més potents, més que els tocoferoles, afirma Mohammad Minhajuddin, raó per la qual estan aconseguint «notorietat en la recerca científica». A més d’en la pela del gra d’arròs, el tocotrienol pot trobar-se en les peles dels grans de civada i ordi. No obstant això, els investigadors afirmen que el millor tocotrienol és el que es troba en el segó d’arròs. De qualsevol forma, la notícia és bona per als consumidors habituals d’arròs i pa integral o de segó.

Quanta dosi?

La deficiència de vitamina I és anecdòtica si es té en compte que està, en les seves diferents formes, en nombrosos aliments
El tocotrienol inhibeix l’activitat de la HMG-CoA reductasa, enzim implicat en la síntesi de colesterol. Però és important establir la dosi adequada de tocotrienol. Se sap que prendre massa vitamina I pot ser, de fet, perjudicial. A això cal afegir el fet que una persona rarament té deficiència d’aquesta vitamina, perquè està, en les seves diferents formes, en nombrosos aliments.

En aquest sentit, un dels objectius que s’havia marcat l’equip de Minhajuddin era establir la dosi adequada que, segons el treball, és de 8 unitats internacionals per quilo de pes i dia per als rosegadors, la qual cosa equivaldria a uns 400 unitats internacionals (265 mil·ligrams) per a una persona d’uns 70 quilos de pes, una quantitat que s’apropa a la quantitat de vitamina I que normalment s’ingereix en la dieta. Segons algunes fonts, la dosi màxima tolerable està establerta en 1.500 unitats (uns 993 mil·ligrams aproximadament).

El mateix Minhajuddin, que es va incorporar recentment a la Universitat de Rochester, havia desenvolupat en l’Índia alguns assajos en un projecte finançat pel Consell de Recerca Agrícola indi. En un d’ells, cinc voluntaris sans amb nivells de colesterol normals (entre 170 i 230 microgram) van prendre càpsules de tocotrienol durant quatre setmanes, van veure reduccions del 10% al 26% en el colesterol d’alta densitat o LDL.

També resultats positius, si ben parcialment, va llançar un assaig amb un nen amb hipercolesterolemia genètica que presentava nivells molt alts de colesterol i a qui els suplements de tocotrienol li van permetre veure reduït el seu colesterol. No obstant això, després de moltes setmanes de tractament (unes 100), els seus nivells de colesterol van tornar a pujar, la qual cosa indica que no està tot dit en aquesta línia.

MILLOR UNA DIETA EQUILIBRADA QUE SUPLEMENTS

Img comida2La vitamina I s’ha associat a beneficis cardiovasculars (es creu que podria prevenir els trastorns cardiovasculars gràcies a que limita l’ocidación del colesterol LDL) i a la prevenció del càncer, gràcies a la seva funció antioxidant.

També se sap que reporta beneficis per a la salut del sistema nerviós central. Per exemple, un treball de la Unversidad Johns Hopkins indicava que el consum de grans dosis de vitamina I, de 265 a 662 mil·ligrams, en combinació amb vitamina C, de 500 a 1.000 mil·ligrams reduïa l’aparicón d’Alzheimer entre un 64% i 78%.

No obstant això, alguns estudis apunten resultats dispars. Un meta-anàlisi publicada en el passat nombre de gener d’Annals of Internal Medicine suggereix que les dosis altes (superiors a 400 unitats internacionals; 265 mil·ligrams diaris) de vitamina I (alfa-tocoferol) augmentarien, de fet, la mortalitat. El treball ha estat realitzat per investigadors de la Universitat Johns Hopkins, els qui han repassat les dades de 19 assajos clínics en els quals a 135.967 pacients amb malalties cròniques se’ls dosava dosis variables de vitamina I.

Encara que els investigadors reconeixen que l’extrapolació d’aquestes dades a persones sanes és difícil i incerta, sí adverteixen que les altes dosis de vitamina I haurien de ser evitades perquè, diuen, no hi ha realment evidències concloents dels seus beneficis. És la raó per la qual molts experts dietistes recorden sempre que és millor confiar en una dieta equilibrada que pretendre suplantar les deficiències de la primera amb suplements vitamínicos.