Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova llei de salut i control d’aliments a Balears

La nova normativa incorpora competències preventives, d'inspecció i sancionadores en matèria de seguretat alimentària

Balears compte des d’el mes d’abril passat amb una nova llei «de salut». A més de contemplar les diferents atribucions que li corresponen en el marc sanitari, incorpora per primera vegada competències en matèria de seguretat alimentària, tant en el terreny preventiu com en els d’inspecció i sanció.

La norma, publicada en el Butlletí Oficial d’Illes Balears, està en vigor des del passat 23 d’abril de 2003. La Llei es configura com l’instrument normatiu més important de la comunitat autònoma per a articular el compromís amb els ciutadans per a protegir la seva salut. En aquest sentit té en compte un dels elements que més influeixen en aquesta: l’alimentació.


Entre les seves principals característiques destaca el fet que és una norma integral, en la qual, entre altres eixos, s’aborda l’atenció de la salut del ciutadà en tots els seus vessants, des de l’educació per a la salut, les accions preventives, les mesures públiques de protecció de la salut individual i col·lectiva, fins a l’atenció pròpia de la malaltia, fins i tot en aquells aspectes relacionats amb l’alimentació o el medi ambient. A més, és també una norma ambiciosa en els seus objectius, perquè pretén ser l’instrument normatiu que reguli totes les accions dels poders públics i del sector privat relacionades amb la salut. I per això la seva finalitat és preventiva i reparadora de la salut al mateix temps.


La norma balear no és una novetat en si mateixa, perquè recull tímidament alguns dels aspectes més interessants d’altres regulacions comparades sobre la matèria, que la seva principal màxima és la relació directa entre salut i alimentació. I acull una concepció moderna del concepte de sanitat, la finalitat de la qual és una atenció integral en matèria de salut, en la qual la higiene dels aliments constitueix un aspecte essencial de control i vigilància. Entre els aspectes que es regulen han de destacar-se aquells que fan referència a la intervenció pública en relació amb la salut individual i col·lectiva, la funció inspectora i la potestat sancionadora en matèria sanitària. De manera específica per la seva relació amb els aliments, defineix de manera general les funcions del personal que realitza funcions inspectores; determina el caràcter públic de les actes i diligències inspectores; habilita a l’administració sanitària autonòmica per a obrir expedients sancionadors, castigar als culpables i adoptar aquelles mesures cautelars que s’estimin precises per a evitar danys en la salut de les persones per la producció, distribució o comercialització d’aliments.
Mitjans per a la protecció de la salut alimentària
La norma balear preveu la higiene dels aliments com un aspecte essencial de control i vigilància
La higiene dels aliments es considera un aspecte essencial de la sanitat. Així sembla ser que ho ha entès el govern balear, que d’alguna manera, segueix el criteri establert per una Sentència del Tribunal Constitucional de 1982 en la qual es considerava que la disciplina sanitària dels productes alimentosos ha d’incloure’s en l’àmbit de la sanitat i no en el de defensa del consumidor.


A nivell normatiu, els antecedents més pròxims els localitzem en la Llei General de Sanitat de 1986 que, com a regulació bàsica de caràcter estatal, recull el conjunt d’accions i dispositius encaminats a la protecció de la salut, també en aquells aspectes relacionats amb l’alimentació. En el seu moment, la citada norma ja va destacar el protagonisme i la suficiència en aquests aspectes de les comunitats autònomes, així com en l’articulació d’una política pròpia en l’àmbit sanitari.


En el present cas, la comunitat autònoma balear, que ostenta competències exclusives en matèria de sanitat, ha pretès recollir en una norma de rang legal totes les accions relacionades amb la salut dels ciutadans, de manera integral i integrada, incloses les que fan referència a l’adopció de mesures excepcionals d’intervenció sanitària en situacions de necessitat o urgència, tal com venia recollit en una Llei orgànica de 1986, sobre mesures especials en matèria de salut pública. En aquest sentit, el sistema sanitari públic de les Illes Balears el constitueixen el conjunt de recursos, normes, mitjans organitzatius i accions orientades a satisfer el dret a la protecció de la salut, sent el Govern balear i l’administració sanitària els encarregats del funcionament del sistema.


Entre les finalitats del sistema sanitari estan les de promocionar la salut de les persones i dels col·lectius, promoure l’educació per a la salut de la població, emplenar la informació sanitària per a establir la vigilància i la intervenció epidemiològica, i el foment, la docència i la recerca en l’àmbit de la salut.


El sistema sanitari públic balear, a partir d’ara, deurà també desenvolupar accions específiques en aquells aspectes relacionats amb l’alimentació. Les actuacions més destacades són les d’autoritat sanitària, protecció de la salut pública, formació, avaluació i millora contínua de la qualitat, i de salut ambiental. A un nivell més concret, destaquen:


  • Les autoritzacions administratives sanitàries.
  • L’ordenació i la gestió dels registres sanitaris.
  • La inspecció de les activitats que afecten la salut de les persones i l’exercici de la potestat sancionadora.


Les actuacions que corresponen a l’administració autonòmica i altres ens territorials en matèria de protecció de la salut pública inclouen:



  • Les relacionades amb la valoració de la situació de salut col·lectiva.
  • La protecció de la salut, especialment, el control dels factors mediambientals i el seu seguiment.
  • L’avaluació dels riscos per a la salut de les persones.
  • La garantia de la seguretat dels aliments.
  • La garantia del funcionament dels laboratoris de salut pública.
  • La promoció de la salut, l’educació per a la salut i la prevenció de malalties.


Promoció de la salut ambiental
En matèria de salut ambiental, i partint del principi que tots tenen dret a viure en un entorn ambiental sa, estableix que seran objecte d’avaluació, seguiment i intervenció per part de l’administració sanitària les següents actuacions:



  • La promoció i la millora dels sistemes de sanejament, provisió d’aigües, eliminació i tractament de residus líquids i sòlids, la promoció i la millora dels sistemes de sanejament i control de l’aire, amb especial atenció a la contaminació atmosfèrica, la vigilància sanitària i l’adequació a la salut del medi ambient en tots els àmbits de la vida, inclosa l’habitatge.
  • L’establiment de les prohibicions i els requisits mínims per a l’ús i trànsit de béns i serveis, quan suposin un risc per a la salut ambiental.
  • La suspensió de l’exercici de determinades activitats, el tancament d’empreses i la intervenció de les seves instal·lacions, així com dels seus mitjans materials i personals, quan tinguin una repercussió extraordinària i negativa per a la salut ambiental.
  • L’establiment de normes i directrius per al control i la inspecció de les condicions higienicosanitàries, i per al funcionament de les activitats alimentàries, dels locals de convivència col·lectiva i del medi ambient en el qual es desenvolupa la vida humana.

Intervenció pública
L’administració sanitària, en la seva labor d’intervenció pública en relació amb la salut individual i col·lectiva, ha de realitzar actuacions bàsiques essencials:



  • Establir els registres, els mètodes d’anàlisis, els sistemes d’informació i les estadístiques necessàries per al coneixement de les diferents situacions de salut de les quals es puguin derivar accions d’intervenció.
  • Establir autoritzacions sanitàries i sotmetre al règim de registre, quan escaigui, als professionals, a les empreses i als productes.
  • Controlar i inspeccionar les condicions higienicosanitàries de funcionament de les activitats, els locals i els edificis de convivència pública o col·lectiva, com també del mitjà en el qual es desenvolupa la vida humana.
  • Controlar i inspeccionar les activitats alimentàries.


En la seva activitat de control s’imposen les següents actuacions:



  • Limitacions preventives de caràcter administratiu respecte d’aquelles activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.
  • Establir requisits mínims i prohibicions per a l’ús i trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o mal per a la salut.
  • Adoptar les mesures corresponents d’intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.


Finalment, en l’exercici de la funció inspectora té les següents atribucions:



  • Controlar el compliment de la normativa sanitària.
  • Verificar els fets objecte de queixa, reclamació o denúncia dels particulars en matèria de salut.
  • Informar i assessorar sobre els requisits sanitaris establerts per a l’exercici de determinades activitats.
  • Desenvolupar qualsevol altra funció que, en relació amb la seva finalitat institucional, se li atribueixi per llei o reglament.

LES FUNCIONS D'INSPECCIÓ I CONTROL

Img
A fi que la funció inspectora tingui certa consideració enfront de l’inspeccionat, la nova norma balear estableix que les actes i diligències emplenades pel personal que exerceix aquestes funcions, formalitzades d’acord amb els requisits legals pertinents, tenen la consideració de document públic i fan prova, excepte acreditació o prova en contra, dels fets continguts en aquestes. A més, els inspectors sanitaris tenen la consideració d’agents de l’autoritat amb caràcter general, estant facultats per a:



  • Entrar lliurement i sense prèvia notificació en tot centre o establiment subjecte a l’àmbit de la present Llei.
  • Procedir a les proves, les recerques o els exàmens necessaris per a comprovar el compliment de la normativa vigent.
  • Treure o prendre mostres per a la comprovació del compliment de les disposicions aplicables i realitzar totes les actuacions que siguin necessàries per a comprovar el compliment de la normativa sanitària vigent.
  • Adoptar les mesures cautelars necessàries a fi d’evitar perjudicis per a la salut en els casos d’urgent necessitat.
  • Realitzar totes les actuacions que siguin necessàries per al correcte exercici de les funcions d’inspecció i, especialment, formular requeriments específics a fi d’eliminar riscos sanitaris per a la salut pública.


Les autoritats competents, com a conseqüència de les actuacions d’inspecció i amb l’audiència prèvia de l’interessat, poden ordenar la suspensió provisional, la prohibició d’activitats i la clausura definitiva de centres i establiments, per requerir-lo la protecció de la salut col·lectiva o per incompliment dels requisits exigits per a la seva instal·lació o funcionament.

Bibliografía

  • Llei 5/2003 de 4 d'abril, de Salut de les Illes Balears (publicada en el BOE núm. 110, de 8 de maig de 2003; i en el Butlletí Oficial d'Illes Balears número 55, de 22 d'abril de 2003).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions