El proper 22 d’octubre entrarà en vigor la nova llista de substàncies aromatizantes permeses en la Unió Europea. S’inclouen en aquest nou llistat unes 2.500, considerades aptes per als aliments sense que suposin un risc per a la seguretat dels consumidors. Les aromes s’afegeixen als aliments per donar-los olor i sabor, sobretot en begudes, confiteria, cereals, pastissos i iogurts. Amb la nova legislació, l’objectiu és millorar la transparència de la informació perquè els consumidors sàpiguen amb exactitud les substàncies que es poden usar en els aliments. En aquest article es detalla com s’autoritzen els aromatizantes, els diferents tipus segons la legislació i la seva avaluació.
La nova base de dades serveix com a eina d’informació sobre les substàncies aromatizantes aprovades per a la seva ocupació en els aliments en la UE i inclou les condicions d’ús. També conté les substàncies aromatizantes que, a dia d’avui, es poden introduir al mercat fins a l’avaluació dels riscos i procediments d’autorització. A més de les 2.500 substàncies aromatizantes autoritzades, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) avalua altres 400.
Com s’autoritzen els aromatizantes
La mesura europea engloba dos tipus de reglament: un inclou la llista de substàncies que poden usar-se en aliments i s’aplicarà a partir del 22 d’abril de 2013, per donar temps al fet que la indústria s’adapti a les noves condicions; l’altre reglament, d’aplicació a partir del 22 d’octubre de 2012, es refereix a mesures transitòries per a aromes obtingudes a partir de fonts no alimentàries.
Les substàncies aromatizantes s’afegeixen als aliments per modificar l’olor o sabor
Substàncies aromatizantes, aromes de fum, precursors del sabor o aromatizantes de procés tèrmic són alguns de les aromes que defineix la legislació comunitària en referir-se a les aromes. Aquestes substàncies solament poden utilitzar-se sempre que no suposin un risc per a la salut i quan el seu ús no indueixi a error. Des de 2008, s’exigeix als països europeus que compleixin amb els requeriments recollits en la normativa.
Ha de tenir-se en compte que les aromes no estan destinats a consumir-se de forma independent, sinó que s’afegeixen als aliments per modificar l’olor o el sabor. En la majoria dels casos, les quantitats afegides són molt petites, per tant, la seva exposició és baixa.
Tipus d’aromatizantes
Amb una llarga història darrere, els aromatizantes es van començar a usar en begudes gasoses, llaminadures o cereals. Segons la legislació europea, els sabors que aporten es divideixen en sis categories:
Substàncies aromatizantes. Tenen propietats aromatizantes com les usades en begudes cítriques.
Preparacions aromatizantes. De procedència natural (vegetal o animal), poden ser oli de taronja o extracte de vainilla.
Aromatizantes de procés tèrmic. S’obtenen a partir de processos d’escalfament d’una barreja d’aminoàcids i sucre reductor. S’empren per donar sabor a brous, sopes instantànies o salses.
Aromes de fum. Procedeixen del fraccionament i purificació de fum condensat. Donen sabor fumat a aliments com a carn o peix.
Precursors del sabor. Hidrats de carboni i aminoàcids que s’afegeixen als aliments.
Altres aromes que no entren en cap categoria, com a èter de rom.
Els aromatizantes que no constin en la llista no podran utilitzar-se. Els inclosos compten amb l’avaluació del Comitè Científic d’Aliments (SCF), el Consell d’Europa, el Programa Conjunt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
Per avaluar la seguretat de les substàncies aromatizantes, l’EFSA examina factors com els nivells d’ingesta, l’absorció, el metabolisme i la toxicitat de cadascuna d’elles. Pot ocórrer que s’identifiquin llacunes en alguns de les dades (toxicitat o exposició), després de la qual cosa es poden sol·licitar dades addicionals. Solament les substàncies que figurin en la legislació de la UE podran afegir-se als aliments. Després de l’avaluació, i si aquesta és positiva, se li assigna a la substància un nombre d’identificació amb les sigles FL (FLAVIS).
El procés pel qual una substància s’avalua comença després de rebre una sol·licitud d’una part interessada, com el productor de l’aroma. Després que l’EFSA emeti el seu dictamen, la Comissió Europea prepara una proposta per a la possible autorització i la sotmet a votació per part del Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i de Sanitat Animal. Si recolzen la proposta, aquesta es presenta al Consell i al Parlament Europeu. En aquest tràmit, la proposta pot rebutjar-se per considerar que no s’ajusta a les condicions d’ús que estableix la legislació europea.
