Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova reglamentació per a begudes refrescants

Una nova norma regula els aspectes tècnics i sanitaris de les begudes refrescants i obliga al fet que els refrescs de fruites indiquin la quantitat de suc que contenen

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 07deJuliolde2011
Img zumos Imatge: edward w

La nova norma per a begudes refrescants substitueix a l’anterior reglamentació tècnic-sanitària per a l’elaboració, circulació i venda de l’any 1992, alhora que estableix tant la seva definició i composició com les regles que s’han de seguir en la seva elaboració, importació, emmagatzematge i comercialització per adequar-les a la normativa comunitària. Mitjançant la mateixa es pretén, segons s’aclareix en el propi text, adaptar aquesta matèria a la legislació horitzontal, tant quant als additius com a l’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos.


Els refrescs no són un producte considerat de risc sanitari i rares vegades estan implicats en brots alimentaris. Però per valorar els seus possibles perills i la seva seguretat de consum han de respectar-se unes condicions bàsiques, com la qualitat higiènic-sanitària de l’aigua utilitzada, els ingredients (sobretot additius) que hauran de permetre’s per al seu ús alimentari, la naturalesa dels envasos i unes Bones Pràctiques de Fabricació. Són els propis fabricants els qui recomanen, a més, la seva conservació en un lloc net, fresc i sec, protegits de la llum solar directa i allunyats d’olors agressives. Tampoc és aconsellable el seu emmagatzematge en contacte directe amb el sòl. En ocasions, si així ho aconsella el fabricant, hauran de refrigerar-se.

Què contenen i com s’envasen

La nova reglamentació higiènic-sanitària, aprovada mitjançant Reial decret, comença per determinar què són begudes refrescants. Les defineix com a “begudes analcohólicas, carbonatades o no, preparades amb aigua de consum humà, aigües preparades, aigua mineral natural o de deu, que continguin un o més dels següents ingredients: anhídrid carbònic, sucres, sucs, purés, disgregats de fruites i/o vegetals, extractes vegetals, vitamines i minerals, aromes, additius autoritzats o altres ingredients alimentosos”.

En les begudes refrescants de suc de fruites haurà d’assenyalar-se el percentatge de suc que contenen

També estableix que les begudes refrescants es divideixen en aigua de seltz, de soda, aromatizada, gasosa i altres begudes refrescants, entre elles, les begudes de sucs de fruites, d’extractes, mixtes, begudes refrescants per diluir productes sòlids per a la preparació de begudes refrescants o aromatizadas.

Quant a la composició de les begudes, la norma determina que podran contenir aigua de consum humà, preparada, mineral natural o de deu, anhídrid carbònic, sucres, sucs, purés, disgregats de fruites o de vegetals o les seves barreges, xarop compost o preparat bàsic, extractes de fruites, de vegetals o de tots dos, cafeïna i quinina, additius i aromes autoritzades, vitamines i minerals, i altres ingredients utilitzats en alimentació humana o autoritzats de conformitat amb el Reglament (CE) Nº 258/97, sobre nous aliments i nous ingredients alimentaris.

Quant a l’envasament, el text estableix que els envasos podran ser reutilitzables o no i, en tot cas, haurà de garantir-se el compliment dels requisits de seguretat alimentària. Finalment, respecte a l’etiquetatge, la reglamentació aprovada recorda que haurà de complir el que es disposa en les diferents normes vigents i afegeix que en les begudes refrescants de suc de fruites haurà d’assenyalar-se, a més, el percentatge de suc que contenen, punt aquest nou respecte a l’anterior norma.

Major protecció

Fins ara, els requisits sanitaris per a les begudes refrescants es regulaven en el Reial decret 15/1992, pel qual s’aprova la reglamentació tècnic-sanitària per a l’elaboració, circulació i venda de begudes refrescants. Aquesta norma havia de revisar-se des del punt de vista de la seguretat alimentària, sobretot, des de l’aprovació del Reglament (CE) n.º 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, que estableix els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i fixa procediments sobre seguretat alimentària, i del Reglament (CE) n.º 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la higiene dels productes alimentosos.

El nou enfocament legislatiu adoptat per la Unió Europea ha establert, entre unes altres, normes i procediments respecte a la responsabilitat dels fabricants i de les autoritats competents, els requisits estructurals, operatius i higiènics per als establiments i els requisits per a la producció, emmagatzematge i transport d’aliments amb caràcter general.

UNA HISTÒRIA MOLT REFRESCANT

Utilitzats des de l’antiguitat, els refrescs tenen una llarga història vinculada a les diferents cultures i civilitzacions. L’aigua de regalèssia ja es va utilitzar com a beguda refrescant pels antics egipcis, o el suc diluït de xufla, l’orxata , es va usar com a beguda medicinal pels antics àrabs i es va introduir en el Mediterrani fa més d’1.300 anys. L’aigua de tònica, amb una llarga història, s’elaborava de forma tradicional a partir de la quinina, una substància medicinal extreta d’un arbre de Perú. Més recent és la història dels madrilenys del segle XIX que bevien, entre altres coses, aigua d’ordi ben fred per refrescar-se, mentre que a l’altre costat de l’oceà, un farmacèutic d’Atlanta desenvolupava un tònic medicinal que més tard es convertiria en el refresc mundial per excel·lència i que obriria les portes cap a la indústria de les begudes refrescants.

Els refrescs formen un conjunt molt nombrós de productes el consum dels quals ha experimentat un fort creixement al llarg de les últimes dècades hagut de, en gran mesura, al desenvolupament de la seva producció industrial. D’altra banda, han experimentat transformacions substancials, no solament quant a la seva composició, sinó també quant al seu disseny i presentació, i constitueixen avui dia un grup molt divers en el qual s’inclouen una gran varietat de begudes.

Als països desenvolupats, els refrescs suposen una part molt important del líquid ingerit. No obstant això, els experts en nutrició adverteixen que aquestes begudes no han de substituir a l’aigua en la dieta. Prova d’això és que en tan sol el primer trimestre de 2011 es van consumir a Espanya 650 milions de litres, la qual cosa suposa un increment d’al voltant del 5% pel que fa al mateix període de l’any anterior. Quant a les preferències, les begudes amb cua ocupen el primer lloc en el consum espanyol, seguides pels refrescs de taronja i de llimona, en segon i tercer lloc, i per les tòniques, que ocupen la quarta posició.

Encara que el consum més elevat correspon a aquests refrescs tradicionals, el major creixement del consum es registra en productes menys habituals, com les begudes sense gas i sense sucres. La reducció o eliminació del contingut de sucre sembla ser una de les tendències del mercat. El sabor dulzón sempre ha estat un dels gustos bàsics dels refrescs, però la creixent utilització de combinacions d’edulcorants sintètics sense calories suposa un clar corrent. També les denominades begudes energètiques i per a esportistes aconsegueixen una gran demanda.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions