Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova reglamentació per a begudes refrescants

Una nova norma regula els aspectes tècnics i sanitaris de les begudes refrescants i obliga al fet que els refrescs de fruites indiquin la quantitat de suc que contenen
Per Maite Pelayo 7 de juliol de 2011
Img zumos
Imagen: edward w

La nova norma per a deu, anhídrid carbònic, sucres, sucs, purés, disgregats de fruites o de vegetals o les seves barreges, xarop compost o preparat bàsic, extractes de fruites, de vegetals o de tots dos, cafeïna i quinina, additius i aromes autoritzades, vitamines i minerals, i altres ingredients utilitzats en alimentació humana o autoritzats de conformitat amb el Reglament (CE) Nº 258/97, sobre nous aliments i nous ingredients alimentaris.

Quant a l’envasament, el text estableix que els envasos podran ser reutilitzables o no i, en tot cas, haurà de garantir-se el compliment dels requisits de seguretat alimentària. Finalment, respecte a l’etiquetatge, la reglamentació aprovada recorda que haurà de complir el que es disposa en les diferents normes vigents i afegeix que en les begudes refrescants de suc de fruites haurà d’assenyalar-se, a més, el percentatge de suc que contenen, punt aquest nou respecte a l’anterior norma.

Major protecció

Fins ara, els requisits sanitaris per a les begudes refrescants es regulaven en el Reial decret 15/1992, pel qual s’aprova la reglamentació tècnic-sanitària per a l’elaboració, circulació i venda de begudes refrescants. Aquesta norma havia de revisar-se des del punt de vista de la seguretat alimentària, sobretot, des de l’aprovació del Reglament (CE) n.º 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, que estableix els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i fixa procediments sobre seguretat alimentària, i del Reglament (CE) n.º 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la higiene dels productes alimentosos.

El nou enfocament legislatiu adoptat per la Unió Europea ha establert, entre unes altres, normes i procediments respecte a la responsabilitat dels fabricants i de les autoritats competents, els requisits estructurals, operatius i higiènics per als establiments i els requisits per a la producció, emmagatzematge i transport d’aliments amb caràcter general.

UNA HISTÒRIA MOLT REFRESCANT

Utilitzats des de l’antiguitat, els refrescs tenen una llarga història vinculada a les diferents cultures i civilitzacions. L’aigua de regalèssia ja es va utilitzar com a beguda refrescant pels antics egipcis, o el suc diluït de xufla, l’orxata , es va usar com a beguda medicinal pels antics àrabs i es va introduir en el Mediterrani fa més d’1.300 anys. L’aigua de tònica, amb una llarga història, s’elaborava de forma tradicional a partir de la quinina, una substància medicinal extreta d’un arbre de Perú. Més recent és la història dels madrilenys del segle XIX que bevien, entre altres coses, aigua d’ordi ben fred per refrescar-se, mentre que a l’altre costat de l’oceà, un farmacèutic d’Atlanta desenvolupava un tònic medicinal que més tard es convertiria en el refresc mundial per excel·lència i que obriria les portes cap a la indústria de les begudes refrescants.

Els refrescs formen un conjunt molt nombrós de productes el consum dels quals ha experimentat un fort creixement al llarg de les últimes dècades hagut de, en gran mesura, al desenvolupament de la seva producció industrial. D’altra banda, han experimentat transformacions substancials, no solament quant a la seva composició, sinó també quant al seu disseny i presentació, i constitueixen avui dia un grup molt divers en el qual s’inclouen una gran varietat de begudes.

Als països desenvolupats, els refrescs suposen una part molt important del líquid ingerit. No obstant això, els experts en nutrició adverteixen que aquestes begudes no han de substituir a l’aigua en la dieta. Prova d’això és que en tan sol el primer trimestre de 2011 es van consumir a Espanya 650 milions de litres, la qual cosa suposa un increment d’al voltant del 5% pel que fa al mateix període de l’any anterior. Quant a les preferències, les begudes amb cua ocupen el primer lloc en el consum espanyol, seguides pels refrescs de taronja i de llimona, en segon i tercer lloc, i per les tòniques, que ocupen la quarta posició.

Encara que el consum més elevat correspon a aquests refrescs tradicionals, el major creixement del consum es registra en productes menys habituals, com les begudes sense gas i sense sucres. La reducció o eliminació del contingut de sucre sembla ser una de les tendències del mercat. El sabor dulzón sempre ha estat un dels gustos bàsics dels refrescs, però la creixent utilització de combinacions d’edulcorants sintètics sense calories suposa un clar corrent. També les denominades begudes energètiques i per a esportistes aconsegueixen una gran demanda.