Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova versió de la norma d’elaborats d’ibèric

L'última versió de la norma per a la carn, el pernil, la paleta i el cabell blanc de llom ibèrics persegueix major clarificació, regulació i lluita contra el frau

img_jamon do 1

L’última versió de la norma per als elaborats d’ibèric pretén donar cobertura a les demandes del sector, que sol·licita una norma més simple i clara, alguna cosa que vol facilitar el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), i que s’aconsegueixin solucionar les friccions de tot tipus, tant territorials (Andalusia- Extremadura versus Castella i Lleó-Múrcia), polítiques i també en funció de l’activitat (productors d’ibèric 100% i altres activitats productores de porcí mixt), que en les primeres versions de la norma s’havien detectat. L’article detalla els punts bàsics de la norma i els aspectes que han de millorar-se, ja que malgrat els canvis positius, encara segueix sense deixar contentes a totes les parts.

Img jamon do1
Imatge: flydime

Els punts bàsics de la nova norma són:

  • Reducció de les denominacions de venda, pel tipus d’alimentació: “gla”, “esquer de camp” i “esquer”. En aquests casos, sempre figurarà la informació següent: “100% ibèric” (per a les peces d’animals purs) o de “ibèric” (si es tracta de porcs 50% o 75% ibèrics).

  • Peces d’ibèric croat, en funció del grau de puresa racial (50% o 75%) “ha d’incorporar-se a l’etiquetatge en el mateix camp visual que la marca comercial” i ocupar la meitat de l’espai.

  • Manteniment de l’edat de sacrifici (10 mesos mínim), reducció de la càrrega ramadera en devesa i ampliació de les superfícies, a dos metres quadrats per als porcs en fase d’esquer i a 100 per a l’esquer de camp.

  • Es “ajusten els dies requerits per a l’elaboració dels productes, els pesos de la peces i els pesos dels animals en el seu sacrifici, per millorar els nivells de qualitat”.

  • Major importància per als sistemes de control i traçabilitat. El sistema de control recau en les pròpies explotacions (autocontrol); en les certificadores, per a les indústries; en els inspectors ramaders i en el control oficial de cada Comunitat Autònoma.

  • S’ha donat major participació a la interprofessional, Associació Interprofessional del Porc Ibèric (ASICI), que assumeix el paper d’assignació dels precintes. S’estableixen quatre tipus i colors de precintes:

    • Negre per als elaborats de gla 100% ibèric.
    • Verd per als transformats de gla ibèric.
    • Groc per als productes d’esquer de camp.
    • Blanco pels d’esquer.

La nova proposta ha millorat a les seves antecessores, encara que, segons han manifestat representants sectorials, “no deixarà completament satisfeta a cap de les parts” i es tracta de “un pas cap a la transparència, però insuficient”.

En la nova versió de la norma s’han tingut més en compte que en anteriors documents aspectes com: “millorar la puresa racial”, “models productius”, “animals alimentats a força de gla”, “animals que s’alimenten de pinso”, “millorar la traçabilitat i el control”, “reforça el paper de l’Associació Interprofessional del Porc Ibèric (ASICI)” i “requisits més estrictes i clars en relació amb l’etiquetatge dels productes”, que s’esmenten en el preàmbul de la proposta de norma de qualitat de l’ibèric.

Aspectes que han de millorar

Malgrat les millores que s’aprecien, encara s’ha qualificat com un “calaix desastre” la categoria “encebo de camp” perquè inclou dos sistemes d’alimentació molt diferents, segons adverteix: el referit a animals en montanera que, per necessitats climatològiques, etc., han d’alimentar-se al final amb pinso i el corresponent a porcs sol alimentats amb pinso en intensiu a l’aire lliure, animals “confinats en un espai a l’aire lliure, però reduït”.

D’altra banda, des de la DOP de Pernil d’Huelva, després de l’esforç realitzat per tots, aposten pel “compliment estricte del redactat. Una vegada efectuat l’esforç per aconseguir una norma, no s’ha d’aixecar el peu de l’accelerador”. El control oficial, ha d’estar totalment harmonitzat, alguna cosa que es posa en dubte, mentre que la potestat del control oficial (control últim) recau en les comunitats autònomes. Per això, es considera recomanable que “l’autoritat competent hauria de ser un rang superior, el Ministeri”, delegant aquest en les DOP Pernil d’Huelva i la DOP Guijuelo.

RSS. Sigue informado

Informaci�n sobre normativa alimentaria en Ainia

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions