Les al·legacions de propietats saludables en l’etiquetatge dels denominats aliments funcionals són il·legals. Així es desprèn de la normativa actualment en vigor i de les últimes resolucions sobre la matèria del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. La presentació per part de la Comissió d’una Proposta de Reglament comunitari obre la possibilitat perquè aquest tipus d’informació s’ajusti a la legalitat.
La normativa comunitària sobre etiquetatge prohibeix atribuir a un aliment propietats de prevenció, tractament i curació d’una malaltia. En l’assumpte C-221/2000 (instat per la Comissió contra Àustria), el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va determinar que l’actual regulació sobre etiquetatge alimentari no permetia fer al·legacions sobre salut relatives a malalties humanes. No obstant això, encara que la situació legal és clara, no s’acomoda a la realitat social. Les «al·legacions sobre propietats saludables» són un fet, i acompanyen a determinats productes alimentosos en el seu etiquetatge, en la seva presentació o en la publicitat que es fa d’aquests. El fet, que ha estat denunciat en diverses ocasions, planteja una problemàtica ben diversa, que d’una banda afecta als drets fonamentals del consumidor, i per un altre, a la lliure circulació dels productes, la seguretat jurídica i la competència justa entre els operadors econòmics.
A fi de solucionar els problemes derivats d’aquest ús irregular de la informació, s’han posat en marxa els mecanismes necessaris per a aprovar l’anomenat «Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre les al·legacions nutricionals i de propietats saludables en els aliments». L’aprovació del mateix determinarà que només estaran permeses per a un aliment aquelles al·legacions sobre propietats saludables que hagin estat prèviament reconegudes o autoritzades prèvia avaluació.
Aliments sense llei
L’actual regulació sobre etiquetatge alimentari de la UE no permet al·legacions sobre salut relatives a malalties humanes
Fins avui, els aliments funcionals no han existit per al legislador comunitari. Aquesta circumstància no els ha privat de la seva existència i de la seva lliure comercialització. La falta d’un marc legal propi, que respectés les característiques dels aliments funcionals, ha determinat que els diferents operadors econòmics interpretessin «a la seva manera» la normativa general existent sobre aliments. La informació oferta al consumidor, a través de l’etiquetatge, la presentació i la publicitat del producte, ressaltava les característiques pròpies dels aliments funcionals com a aliments que ofereixen beneficis per a la salut i redueixen el risc de sofrir determinades malalties. I tot això, a pesar que el marc legal no era permissiu amb aquesta mena d’al·legacions, proscrites per a tots els aliments.
La protecció del dret d’informació del consumidor sobre les característiques del producte alimentós que consumeix ha servit d’argument al sector per a fer al·legacions de propietats saludables, diferenciant uns productes d’uns altres dins del mercat. La falta de regulació sobre els aliments funcionals ha permès que moltes d’aquestes al·legacions, de dubtosa legalitat, es fessin també sobre determinats productes alimentosos la base científica dels quals no estigués prou contrastada o ni tan sols existís, amb el consegüent risc per a la salut i la seguretat del consumidor.
Segons el parer de Pilar Farjas Abadia, Directora Executiva de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, les situacions de desregularització «afavoreixen la proliferació indiscriminada d’informacions contradictòries en un terreny tan sensible per a la població com la seva salut», si bé apunta que una hiperregulación pot «impedir o dificultar» la incorporació d’avanços tecnològics que poguessin resultar beneficiosos. No hi ha dubte que en aquest cas concret el Dret no ha sabut adaptar-se al desenvolupament de la indústria alimentària, permetent situacions de presumpte frau, quan no de risc greu per a la salut pública.
El futur marc legal comunitari
La Proposta de Reglament comunitari, presentada per la Comissió a mitjan enguany, i encara pendent d’aprovació, preveu acabar amb aquesta irregular situació, protegint adequadament els drets fonamentals del consumidor, i atorgant seguretat jurídica a les empreses alimentàries sobre les al·legacions a utilitzar en l’etiquetatge, presentació i publicitat dels seus productes. En aquest sentit, únicament es permetran aquelles al·legacions de propietats saludables que han estat avaluades científicament per part de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) i autoritzades per part de la Comissió, o que figurin en la llista comunitària que la Comissió adoptarà en un futur per les quals es descriurà una funció d’un nutrient o d’una altra substància en el creixement, el desenvolupament i les funcions corporals normals, sempre que es basin en dades científiques generalment acceptades i siguin ben compreses pel consumidor mitjà.
Encara que la nova normativa manté la prohibició de les al·legacions relatives a la prevenció, tractament o la curació d’una malaltia humana, estableix una diferenciació entre «prevenció» i «reducció d’un factor de risc de malaltia», mantenint expressament una excepció al principi general. En cap cas s’admetran al·legacions que no han demostrat posseir un efecte nutricional o fisiològic beneficiós. Amb això s’evita el possible frau per al consumidor final i riscos per a la seva salut per la confiada ingesta d’aliments amb un potencial efecte nutritiu i beneficiós del qual manca.
A més, i com a mesura preventiva, una vegada que les mateixes s’ajusten al que es disposa reglamentàriament, ha d’informar-se en l’etiqueta de la importància d’una dieta equilibrada i un estil de vida saludable, de la quantitat d’aliment i el patró de consum requerits per a obtenir l’efecte benèfic al·legat; i quan sigui necessari, haurà d’indicar-se una declaració dirigida a les persones que haurien d’evitar el consum de l’aliment, i l’advertiment de no superar les quantitats de producte que poden representar un risc per a la salut.
D’altra banda, no s’autoritzaran determinades al·legacions implícites de propietats saludables. Entre altres, les que facin referència a beneficis generals del nutrient o de l’aliment per a una bona salut o un benestar general; a funcions psicològiques i comportamentals; a l’aprimament o el control del pes, al ritme o la magnitud de la pèrdua de pes que pot aconseguir-se amb el seu ús; que facin referència a consells mèdics; o que suggereixin que la salut podria veure’s afectada si no es consumeix l’aliment.
El nou Reglament, si s’aprova en la seva actual redacció, permetrà, com a excepció a la norma general d’etiquetatge, al·legacions de reducció de risc de malaltia, prèvia autorització comunitària i compliment dels requisits establerts. Com a informació addicional haurà d’incloure’s en l’etiqueta del producte una declaració en la qual s’indiqui que les malalties posseeixen múltiples factors de risc i que l’alteració d’aquests factors pot tenir o no un efecte benèfic. A manera d’avís per als qui pensin que l’autorització comunitària els pot eximir d’algun gènere de culpa, el legislador comunitari adverteix que «la concessió d’una autorització no disminueix la responsabilitat civil i penal general de qualsevol explotador d’empresa alimentària en relació amb l’aliment en qüestió».
el Japó disposa d’una legislació específica des de 1991 que permet la comercialització i l’etiquetatge dels quals denominen «Aliments per a Ús Específic en la Salut», (Foods for Specified Health Usi, FOSHU). Es tracta d’un nou concepte d’aliments, desenvolupats específicament per a millorar la salut dels seus ciutadans i reduir el risc de determinades malalties. Algunes de les al·legacions acceptades al Japó són:
- Benèfic en casos d’hipercolesterolemia per a aliments com el tofu amb vegetals o begudes fermentades el component funcional de les quals és la proteïna de soia.
- Ajuda a inhibir l’absorció de colesterol per a aliments com el kamaboko el component funcional del qual és el chitosan.
- Augmenta bifidobacteria intestinal. Millora la funció la funció G-1 per a determinades begudes o yogurt els components de les quals són els oligosacàrids de la soia o la lactosucrosa.
D’altra banda, als Estats Units es permeten des de 1993 determinades al·legacions en aliments que redueixen el risc de patir malalties. La FDA estatunidenca (Food and Drug Administration) autoritza la utilització dels denominats «health claims» en les següents situacions:
- Calci i osteoporosi
- Sodi i hipertensió arterial
- Greixos en la dieta i càncer
- Greixos saturats i colesterol de la dieta amb coronariopatías
- Productes sobre la base de cereals (contingut fibra), fruites vegetals i càncer
- Fruites, vegetals i productes sobre la base de cereals que continguin fibra (particularment soluble) i risc de coronariopatías
- Fruites i vegetals i càncer
- Folatos i defectes del tub neural en néixer
- Sucres i càries dental
- Fibra soluble de la dieta i coronariopatías
En el nostre àmbit més pròxim, durant la dècada dels noranta van sorgir iniciatives a Suècia, Països Baixos i el Regne Unit a fi de regular les al·legacions sobre salut en alguns aliments. A fi de solucionar la falta d’una regulació harmonitzada en el si de la UE van arribar a desenvolupar normes que regulaven la justificació científica, la publicitat i la presentació d’al·legacions en salut. Per a això, l’administració competent va comptar amb l’opinió d’experts en alimentació, grups de consumidors i científics. Això determinava una situació diferenciada respecte a altres Estats membre que podia perjudicar la lliure circulació de productes alimentosos a la UE, els drets fonamentals de la resta de consumidors i d’operadors econòmics. Ara, la nova Proposta de Reglament tracta de solucionar aquesta problemàtica mitjançant l’harmonització legal.
- FARJAS ABADIA, Pilar; Sobre els Aliments Funcionals. Revista Espanyola de Salut Pública, 2003, 77, número 3 maig-juny 2003.
- COZZOLINO YUGUE, Valeria; Aliments Funcionals. Fàrmacs i Medicaments. Any 1 (5) juliol-agost de 2000.
- Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre les al·legacions nutricionals i de propietats saludables en els aliments. Brussel·les, 16 de juliol de 2003. COM (2003) 424 final. 2003/0165 (COD).
