Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves normes d’innocuïtat d’aliments

El Codex aprova noves directrius sobre el nivell màxim d'arsènic inorgànic en l'arròs o el control de la Salmonella en la carn de porc
Per Marta Chavarrías 3 de agost de 2016
Img codex alimentos hd
Imagen: Ruslan

El Codex Alimentarius, una iniciativa conjunta de l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), té com a finalitat protegir la salut dels consumidors i assegurar pràctiques equitatives en el comerç d’aliments. El passat mes de juny la Comissió d’aquesta institució es va reunir per examinar la seguretat alimentària i les normes de qualitat. Durant la trobada, els experts van analitzar estratègies per millorar la innocuïtat i qualitat dels aliments i van abordar aspectes com els additius alimentaris, els paràsits o la Salmonella en carn de boví i de porc. L’article explica què mesures s’han adoptat aquest any i en què consisteix la labor del Codex Alimentarius.

La globalització del comerç ha contribuït a disposar d’aliments a tot el món i ha augmentat les possibilitats que els aliments produïts en un lloc puguin tenir conseqüències en les persones que viuen en l’altre costat del planeta. Els canvis de producció i consum d’aliments han portat també a comportaments diferents dels patògens alimentaris, així com d’altres substàncies com micotoxinas, i ha plantejat nous problemes de seguretat alimentària. Com a resultat, les accions globals per millorar la seguretat alimentària s’han tornat cada vegada més importants. Aquestes actuacions inclouen, entre unes altres, l’establiment d’accions com a estàndards internacionals de normes alimentàries. Això és el que fa la Comissió del Codex Alimentarius, que actualitza i aprova cada dos anys noves normes alimentàries amb la finalitat de garantir la seguretat dels aliments a tot el món.

De Salmonella, paràsits, additius, metalls pesats i plaguicides

En l’última reunió celebrada per la Comissió del Codex Alimentarius el passat mes de juny els experts van aprovar noves directrius per a la producció primària de carn de boví i de porc amb l’objectiu de prevenir, reduir o eliminar la Salmonella, una de les causes més freqüents de malalties transmeses per aliments a tot el món. Segons els experts, una de les millors maneres de prevenir el bacteri és cuinar bé la carn.

Una altra mesura aprovada se centra en la prevenció de paràsits com Toxoplasma gondii i Taenia solium en aliments com a carn, llet, peix, fruites i verdures. La fi d’aquesta mesura és donar informació sobre la producció higiènica de diferents tipus d’aliments per controlar aquests paràsits (prevenir la infecció en animals de granja, evitar la contaminació dels aliments frescos i inactivarlos durant el processament, mitjançant congelació o tractament tèrmic).

Els experts no permeten més de 0,35 mg/kg d’arsènic inorgànic en arròs descascarillado

Un altre dels temes recurrents en seguretat alimentària és l’ús dels additius alimentaris, substàncies que s’afegeixen als productes perquè exerceixin una funció específica (conservants, colorants o antioxidants). Els additius alimentaris i la seva innocuïtat els avalua el comitè internacional d’experts independents anomenat Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA). En funció de les seves avaluacions, la Comissió del Codex adopta els nivells d’ús màxim en productes específics.

En aquest sentit, els experts van aprovar nivells màxims d’arsènic inorgànic en l’arròs descascarillado (al que se li lleva la pela i que es coneix també amb el nom d’arròs bru). Els especialistes han considerat ara no permetre més de 0,35 mg/kg d’arsènic inorgànic en aquest arròs amb la finalitat de protegir al consumidor d’una exposició excessiva.

Una altra mesura adoptada ha estat l’adopció de límits màxims de residus de més de 30 pesticides diferents en diversos aliments. L’ocupació de plaguicides té com a objectiu matar insectes, males herbes i altres plagues per evitar que perjudiquin als cultius. Es calcula que fins i tot si es fa un bon ús d’aquestes substàncies, els aliments poden contenir residus, la qual cosa obliga a garantir que aquests no són perjudicials.

El Codex té previst, a més, revisar els principis generals d’higiene dels aliments, entre els quals es troba l’Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC), el sistema universal per al control de la innocuïtat alimentària en el qual es basen la majoria dels sistemes de control alimentari. La seva finalitat serà ampliar l’abast dels principis generals d’higiene i incorporar els últims avanços.

Els experts també s’han compromès a revisar les directrius sobre la resistència als antimicrobianos amb la finalitat d’acabar amb aquest problema cada vegada major. El problema és la utilització inadequada de medicaments com els antibiòtics, factor que fa que bacteris, virus, fongs i paràsits puguin desenvolupar resistència als fàrmacs.

La labor del Codex Alimentarius

La Comissió del Codex Alimentarius treballa per garantir la salut dels consumidors, millorar la qualitat dels aliments i assegurar pràctiques correctes en el comerç. Les seves normes són reconegudes com a punts de referència internacionals que ajuden als governs a establir les seves pròpies polítiques alimentàries. Des que es va crear, en 1963, el Codex ha dictat unes 300 normes destinades a protegir al consumidor. Amb un objectiu clar, el de crear i harmonitzar les diferents normatives que regulen el control dels aliments a tot el món, el Codex intenta posar ordre als milers de milions de tones d’aliments que es produeixen, comercialitzen i transporten. Les seves decisions no són vinculants des d’un punt de vista jurídic, però sí molt influenciables.

Comerç, etiquetatge, higiene, contaminants, additius, residus de medicaments veterinaris o sistemes d’inspecció són algunes de les matèries que tracta. El Codex actualitza de forma periòdica les seves normes per adaptar-se a les noves restes en seguretat alimentària. I és que oferir al consumidor aliments segurs és una tasca complexa que requereix la implicació dels nombrosos sectors que formen part de tota la cadena alimentària. Per tant, les seves normes cobreixen una impressionant gamma de temes de rellevància internacional que té a veure amb la biotecnologia, els pesticides, els agents patògens, els additius i els contaminants.