Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves pautes legals en higiene alimentària

La UE redefineix una nova Posició Comuna en l'àmbit de la seguretat alimentària i proposa el mètode HACCP com a instrument bàsic
Per Juan Ramón Hidalgo Moya 15 de març de 2004

La UE està ultimant els últims tràmits per a dotar-se d’un nou marc jurídic-legal en higiene alimentària. Les cada vegada majors exigències en seguretat alimentària són especialment necessàries, a més, després de la recent incorporació de deu nous Estats membre. Aquestes exigències, no obstant això, admeten certa flexibilitat en la seva aplicació.

El passat 24 de febrer de 2004 va ser publicada en el Diari Oficial de la UE la Posició Comuna aprovada pel Consell en data 27 d’octubre de 2003 respecte a la higiene i els controls oficials dels productes alimentosos i dels aliments d’origen animal destinats a consum humà. Des de fa uns anys, el legislador europeu tenia la intenció de modificar les normes d’higiene alimentària amb la finalitat d’establir una política global i integrada que s’apliqués a tots els aliments des de l’explotació fins al punt de venda al consumidor. Ara, a les portes de la incorporació de deu nous Estats membre a la UE, aquest objectiu sembla arribar a la seva fi. El que es pretén és que únicament es comercialitzin aliments segurs a la UE.

La citada Posició Comuna, no obstant això, requereix d’un període d’adaptació adequat a les circumstàncies. La Proposta preveu que el Reglament comunitari entri en vigor a partir de l’u de gener de 2006, no abans. A partir d’aquesta data, tots els agents econòmics del sector alimentari han d’estar en condicions d’assumir eficaçment la responsabilitat d’adoptar les mesures de seguretat aplicables per a garantir la innocuïtat dels aliments per als consumidors.

A més, se’ls exigirà verificar la conformitat dels aliments amb les normes que regulen la salut i el benestar animal, tota una novetat. I és que el nou àmbit legal a observar té com a referència més immediata el que es disposa en la legislació comunitària general en matèria de seguretat alimentària, aprovada a principis de 2002, que ja disposava la derogació de la regulació sobre higiene alimentària harmonitzada en 1993 mitjançant una Directiva.

El període de tramitació

La nova Posició Comuna de la UE té com a objectiu verificar que únicament es comercialitzin aliments segurs en territori comunitari
El dia 14 de juliol de 2000, la Comissió va adoptar un paquet de cinc propostes que tenien per objecte refondre la legislació comunitària en matèria d’higiene alimentària. La proposta es va presentar al Consell i al Parlament Europeu el 24 de juliol de 2000 per a la seva adopció per codecisió. El 28 de març de 2001, el Comitè Econòmic i Social Europeu va emetre el seu dictamen. Però no va ser fins al 15 de maig de 2002 quan el Parlament Europeu va presentar un dictamen favorable sobre tres de les cinc propostes del paquet presentat. En aquesta mateixa data, la primera de les Propostes de la Comissió, la 2000/0178, que feia referència en matèria d’higiene dels productes alimentosos, va ser aprovada pel Parlament Europeu en primera lectura, presentant algunes esmenes.

La Comissió va acceptar 72 de les 102 esmenes presentades, entre elles la relativa a l’aplicació del sistema HACCP (anàlisi de riscos i control de punts crítics) a la producció primària i amb l’aplicació del Reglament als productes alimentosos destinats a l’exportació a tercers països. No obstant això, no va ser fins al 27 d’octubre de 2003, quan el Consell va aprovar la Posició Comuna, publicada recentment en el Diari Oficial de la UE. Ara només queda la seva aprovació definitiva, el corresponent període transitori i la seva aplicació.

Els principis d’higiene alimentària

La primera proposta del paquet tenia com a objectiu establir una base comuna per al compliment de les normes d’higiene per tots els explotadors d’empreses alimentàries. Els principis clau que contenen, segons la pròpia norma, són els següents:

  • L’aplicació ha d’efectuar-se de l’explotació a la taula, és a dir, al llarg de tota la cadena alimentària.
  • Els principals responsables de la seguretat dels aliments són els explotadors d’empreses alimentàries.
  • El sistema HACCP (sistema d’anàlisi de perills i punts de control crític) es proposa perquè els explotadors d’empreses alimentàries ho apliquin per a controlar els perills microbiològics i químics en els aliments i, d’aquesta manera, promoure la seguretat alimentària.
  • L’elaboració de guies de pràctiques correctes pels sectors alimentaris a fi d’orientar als explotadors d’empreses alimentàries sobre la seguretat alimentària i la posada en pràctica del sistema HACCP.
  • La flexibilitat de les empreses alimentàries en àrees remotes, per a la producció tradicional d’aliments i per a l’aplicació del sistema HACCP en les petites empreses.
  • El registre de les empreses del sector alimentari per l’autoritat competent.
  • Els requisits tècnics (en matèria d’instal·lacions, equips, etc.) que han de complir les empreses alimentàries.

Per part del legislador no s’amaga que la seguretat alimentària és el resultat de diversos factors, perquè han d’establir-se normes mínimes en matèria d’higiene mitjançant actes legislatius, i han d’implantar-se controls oficials per a comprovar el compliment de les normes per part dels operadors d’empresa alimentària. Al seu torn, aquests han d’establir i posar en marxa programes i procediments de seguretat alimentària basats en els principis d’HACCP.

El legislador entén que l’èxit de l’aplicació de procediments basats en els principis d’HACCP requerirà el compromís i la cooperació plena dels empleats del sector alimentari. A tal fi, els empleats hauran de rebre formació. El sistema d’HACCP es consolida com un instrument per a ajudar els operadors d’empresa alimentària a aconseguir un nivell més elevat de seguretat alimentària. No obstant això, s’adverteix que el sistema no ha de considerar-se un mètode d’autoregulació ni ha de substituir els controls oficials.

ENTRE LA SEGURETAT I EL PRINCIPI DE FLEXIBILITAT

Img barometro3A pesar que els perills alimentaris presents en la producció primària han de detectar-se i controlar-se adequadament per a garantir l’assoliment dels objectius de la Proposta de Reglament, l’esmena 103 presentada pel Parlament Europeu tenia com a objectiu afirmar clarament la seva no aplicació al subministrament directe de petites quantitats de productes primaris al consumidor final i al comerç local al detall. La Comissió va acceptar aquesta esmena, ja que considerava que les operacions que cobrien entraven en l’àmbit de la subsidiarietat.

D’altra banda, la Proposta també introduïa el principi de la flexibilitat per a la producció tradicional d’aliments, les àrees remotes i la posada en pràctica del sistema HACCP. El mètode per a permetre aquesta flexibilitat es basa en gran manera en la subsidiarietat; i els principals beneficiaris d’aquesta flexibilitat seran les petites empreses.

La necessitat de flexibilitat va ser secundada de manera general. Per això, el legislador comunitari, tal com queda establert en la Posició Comuna, ara publicada, considera que les normes comunitàries sobre higiene alimentària no han d’aplicar-se ni a la producció primària per a ús domèstic privat ni a la preparació, manipulació o emmagatzematge domèstics d’aliments per al seu consum privat.

En aquest sentit, es considera que els requisits comunitaris que apareixen en la norma només siguin aplicats a les empreses, atès que implica una certa continuïtat de les activitats i un cert grau d’organització, és a dir, professionalitat per part de l’agent. No obstant això, en el cas del subministrament directe de petites quantitats de productes primaris per part de l’operador d’empresa alimentària que els produeixi als consumidors finals o a establiments locals de venda al detall, convé que la protecció de la salut pública es reguli mitjançant la legislació nacional, en particular per l’estreta relació entre el productor i el consumidor.

El legislador també ha estat conscient que en l’actualitat no és viable encara aplicar de manera general els principis d’anàlisis de perills i punts de control crític a la producció primària. No obstant això, estableix que les guies de pràctiques correctes han de fomentar una higiene apropiada en les explotacions que, en cas necessari, ha de completar-se amb normes específiques d’higiene per a la producció primària.

De la mateixa forma, no amaga que és convenient que els requisits en matèria d’higiene aplicables a la producció primària i a operacions relacionades siguin diferents d’aquells aplicables a altres operacions. Considera que encara que en un primer moment el requisit d’establir procediments basats en els principis d’HACCP no s’ha d’aplicar a la producció primària, la viabilitat de l’extensió d’aquest sistema a la mateixa serà un dels elements de la revisió que la Comissió durà a terme després de la posada en aplicació del present Reglament.

Així mateix, deixa la porta oberta a manera de període de transició per a la seva adaptació. Entre altres raons, perquè els requisits relatius a l’HACP han de tenir en compte els principis inclosos en el Códex Alimentarius, i han de ser prou flexibles per a poder ser aplicats en totes les situacions, inclòs en les petites empreses.

La Proposta -en línia amb el principi de flexibilitat- adverteix que és necessari reconèixer que en determinades empreses alimentàries no és possible identificar punts de control crític i que, en alguns casos, les pràctiques higièniques correctes poden reemplaçar el seguiment de punts crítics. De manera similar, el requisit d’establir «límits crítics» no implica que sigui necessari fixar una xifra límit en cada cas. A més, el requisit de conservar documents ha de ser flexible per a evitar càrregues excessives per a empreses molt petites.

La flexibilitat també és convenient per a poder continuar utilitzant mètodes tradicionals en qualsevol de les fases de producció, transformació o distribució d’aliments i en relació amb els requisits estructurals dels establiments; i és particularment important per a les regions amb limitacions geogràfiques especials, incloses les regions ultraperifèriques. No obstant això, un advertiment: la flexibilitat no ha de posar en perill els objectius d’higiene dels aliments. I atès que tots els aliments fabricats conformement a les normes d’higiene circularan lliurement en tota la Comunitat, el procediment pel qual els Estats membres puguin aplicar la flexibilitat ha de ser completament transparent.

Bibliografía
  • POSICIÓ COMUNA (CE) número 1/2004, aprovada pel Consell el 27 d’octubre de 2003, relatiu a la higiene dels productes alimentosos (2004/C 48 E/01). Publicat en el Diari Oficial de la UE de data 24 de febrer de 2004.