Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves pautes legals per a aliments vitaminados

Un nou reglament comunitari posarà ordre a l'addició voluntària de vitamines, minerals i altres substàncies als aliments

El proper 8 de desembre el Consell adoptarà formalment, i com a posició comuna, el text de la Proposta de Reglament sobre l’addició de vitamines, minerals i altres substàncies als aliments. No obstant això, no serà fins a mitjan maig de 2006 quan el Parlament realitzi la seva segona lectura, abans d’arribar a l’aprovació definitiva.

La proposta va ser presentada per la Comissió al novembre de 2003 amb l’objectiu d’harmonitzar els continguts de les diferents disposicions nacionals i de permetre la lliure circulació de mercaderies en la Comunitat. En certa manera, la nova regulació va a posar ordre a una situació una miqueta descontrolada pel que fa a l’addició voluntària de vitamines, minerals i altres substàncies en els aliments, encara que de forma limitada.

La necessitat d’adoptar un nou règim legal sobre la matèria va quedar palesa en el Llibre Blanco sobre Seguretat Alimentària, on la Comissió ja va anunciar que presentaria una proposta d’harmonització de les normes relatives a l’addició de nutrients als aliments en la Unió Europea. I és que és un fet reconegut per les autoritats comunitàries que les normes nacionals sobre la matèria varien molt entre Estats i donen lloc a freqüents obstacles per al comerç intracomunitari.

Descontrol legal
La proposta comunitària impedeix afegir vitamines i minerals a fruites, hortalisses, carn i peix, i begudes amb un volum d’alcohol superior a l’1,2%
Alguns Estats membres, per exemple, autoritzen l’addició de vitamines i minerals enumerats en una llista, i uns altres prohibeixen l’addició d’un nombre reduït de vitamines específiques. Un punt d’acord és el que fa referència al fet que l’addició de vitamines i minerals ha d’oferir als consumidors un efecte nutricional i fisiològic raonablement beneficiós, i han de ser a més innocus quan es consumeixen com a part d’una dieta variada.

No obstant això, la multiplicitat de regulacions diferents ha impedit a més d’un productor la comercialització dels seus productes vitaminados en algun que un altre Estat membre, dotat de normes molt més restrictives que al país d’origen.

Vegem un cas: si bé en alguns Estats membres l’addició de vitamines o minerals és obligatòria en les margarines (vitamines A i D), la farina (complex vitamínico B, ferro i calci) i la sal (iode), en uns altres es limita específicament l’addició de certes substàncies als aliments si no estan prèviament aprovades o autoritzades.

La qüestió de les vitamines ha arribat fins al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Davant la falta d’harmonització, i en la mesura en què subsisteixen dubtes en l’estat actual de la recerca científica sobre substàncies nutritives com les vitamines, ha permès a algnos Estats membres exercir la facultat de decidir el grau de protecció de la salut i de la vida de les persones a través de la seva pròpia normativa, exigint una autorització prèvia a la comercialització de «aliments vitaminados».

Canvis socials i descens de nutrients
Malgrat l’àmplia varietat d’aliments amb els quals expliquen els ciutadans de la Unió Europea, no tots estan en condicions de seguir una dieta que ofereixi els nutrients necessaris en quantitats adequades conformement a les seves necessitats individuals, segons recull l’exposició de motius de la pròpia proposta reglamentària. Les raons cal buscar-les, continua la proposta, en els canvis en la situació econòmica i social, com l’augment de la proporció de dones treballadores i les transformacions de les estructures familiars, i la seva incidència en l’adquisició d’aliments, la preparació dels menjars i el nombre i la naturalesa dels menjars realitzats a casa.

No s’amaga que l’aplicació del progrés tecnològic, tant en el treball com en la llar, i els canvis d’altres factors relacionats amb l’estil de vida, han contribuït a modificar les necessitats alimentoses i han reduït les necessitats calòriques. Com a conseqüència d’això -exposa la proposta- s’han produït modificacions importants dels hàbits alimentosos i el comportament dietètic que donen especial importància a la densitat de micronutrientes (quantitat de vitamines i minerals per una determinada quantitat de calories) dels aliments individuals i les dietes generals.

La falta de nutrients adequats per ingestes inferiors als nivells recomanats pot afectar a diversos grups de població, com a adolescents i nens, dones, especialment en el període periconceptual, persones majors, persones que segueixen una dieta d’adelgazamiento o vegetariana, un nombre creixent de persones que presenten al·lèrgies als aliments, persones que consumeixen una alta proporció de menjar ràpid (fast food) o moderi escombraries (junk foods), entre unes altres.

Pro aliments vitaminados
La Proposta de Reglament aporta alguns exemples de com la disponibilitat i el consum d’aliments als quals s’han afegit voluntàriament vitamines i minerals pot contribuir, de vegades de manera important, a aconseguir ingestes adequades de tals vitamines i minerals i a reduir per tant el risc d’ingestes insuficients. Així, la margarina i els greixos per untar a les quals s’han afegit vitamina A i D, voluntàriament en la gran majoria dels Estats membres, aporten al voltant del 20% de la ingesta de referència per a la població (PRI) de vitamina A i al voltant del 30% de la PRI de vitamina D per a grups molt importants de població de la UE.

D’altra banda, no s’amaga el paper rellevant dels cereals fortificats per al desdejuni, en convertir-se durant els anys noranta en la principal font de ferro de la dieta dels nens del Regne Unit, en lloc de la carn, que era la font principal en els anys cinquanta; i en poder aportar un 20 % de la ingesta de vitamina D, i al voltant del 20% de la ingesta de vitamina B, en les dietes dels nens. O el que tenen els sucs de fruites fortificats per a la dieta dels adolescents alemanys, mitjançant l’aportació de calci i vitamina.

MESURES RESTRICTIVES

Img barometro2

Malgrat els possibles beneficis per als consumidors de certs aliments enriquits, el legislador comunitari és conscient que ha d’aplicar determinades restriccions per evitar possibles riscos. I és que, com posa en relleu, en la majoria dels casos són els propis fabricants els que anuncien els aliments enriquits, aspecte que els consumidors solen associar-ho al fet que es tracta de productes amb avantatges nutricionals, fisiològiques o d’un altre tipus enfront d’altres productes, bé siguin similars o diferents, als quals no se’ls han afegit nutrients. En conseqüència, el consumidor pot arribar a prendre decisions que poden perjudicar-ho.

Per contrarestar possibles efectes negatius, la Proposta imposa restriccions als productes als quals poden afegir-se vitamines i minerals, a més de les quals es deriven de les consideracions tecnològiques o de les quals són necessàries per raons de seguretat en establir límits màxims de vitamines i minerals. De moment, doncs, no podran afegir-se vitamines i minerals als productes frescos no transformats, com a fruites, hortalisses, carn, carn d’au o peix, així com begudes amb un volum alcohòlic superior a 1,2%.

De la mateixa forma, es fixen les vitamines i minerals, fórmules vitamínicas i substàncies minerals que poden afegir-se als aliments (Annex I i II), i s’afegeix un Annex III on es fixaran les substàncies subjectes a prohibició o restricció, o sotmeses a control comunitari. La norma en qüestió preveu condicions específiques per a l’addició de vitamines i minerals, restringint la seva addició a les quals consten annexades en una llista, i en les formes que s’estableixen reglamentàriament, sempre que es realitzi a l’efecte de restitució, equivalència nutricional d’aliments succedanis i fortificació o enriquiment.

Com a mesura transitòria s’estableix que els Estats membres podran autoritzar, fins a set anys després de la seva entrada en vigor, l’ús de vitamines i minerals que no figurin en la llista o en formes no enumerades reglamentàriament, a condició que la substància en qüestió s’utilitzi per a la seva addició a aliments comercialitzats en la Comunitat en la data d’entrada en vigor del present Reglament, i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) no hagi emès un dictamen desfavorable sobre l’ús d’aquesta substància, o sobre el seu ús en aquesta forma, en la fabricació d’aliments, sobre la base d’un expedient relatiu a l’ús de la substància en qüestió que hagi estat presentat a la Comissió per l’Estat membre.

Les mesures aconsegueixen també a l’etiquetatge, presentació i publicitat dels aliments als quals s’hagin afegit vitamines i minerals, que no han d’incloure, excepte excepcions previstes, cap indicació que declari o suggereixi que una dieta equilibrada i variada no pot aportar les quantitats apropiades de nutrients. Tampoc podrà induir a error o enganyar al consumidor pel que fa als avantatges nutritius de l’aliment que puguin resultar de l’addició de dites nutrients. Si escau, i quan s’aprovi el Reglament sobre al·legacions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, podria incloure un esment que indiqui l’addició de conformitat amb els requisits del mateix.

L’etiquetatge sobre propietats nutritives dels productes als quals s’hagin afegit vitamines i minerals i regulats en la present Proposta de Reglament serà obligatori. Les dades que es facilitaran seran els previstos en la norma sobre aquest etiquetatge, així com les quantitats totals presents de les vitamines i els minerals afegits a l’aliment.

Bibliografía

  • Reglament del Parlament Europeu i del Consell, sobre l'addició de vitamines, minerals i altres substàncies determinades als aliments. Brussel·les 10 de novembre de 2003. COM(2003) 671 final.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions