Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves restriccions per als subproductes d’origen animal

Al maig de 2003 entra en vigor la nova regulació europea per al control dels subproductes del bestiar, la qual cosa internacionalment es denomina by-animal products. Destinada a garantir la seguretat alimentària enfront de crisi com la de les vaques boges o la febre aftosa, imposa normes més restrictives amb proteïnes animals o peces de carn sense valor comercial destinades en part a altres aplicacions com a additius, gelatines o farines càrnies.

La normativa, que va ser aprovada a l’octubre de 2002 i ha de començar a ser aplicada al maig de 2003, imposa un major control i restriccions als subproductes del bestiar que no es destinen al consum humà directe i que es transformen en altres productes que van des de farines càrnies, gelatina (per a aliments o recobriment de càpsules), col·lagen o menjar per a animals de companyia, fins a fertilitzants, sabons o coles. Però va més enllà. Atès que el que pretén és garantir la seguretat alimentària evitant tots els possibles riscos i «tancant» tota possible entrada d’un patogen en la cadena alimentària, la normativa imposa normes més restrictives en casos com a animals morts en granges, majors restriccions a l’ús de fertilitzants d’origen animal i, fins i tot, limitacions que afecten les restes de menjar, incloent olis usats procedents de restaurants, serveis de servei d’àpats o cuines, entre altres.

La nova normativa europea incorpora com a novetat la prohibició d’alimentar animals amb restes de menjar de cuines i restaurants

En aquest últim cas, d’ara endavant quedarà prohibit destinar aquestes restes de menjar a consum animal. L’últim brot de febre aftosa al Regne Unit va ser provocat per material de rebuig de menjars d’origen asiàtic. En el cas de països lliures de la pesta porcina, els brots que apareixen solen ser deguts a la ingestió accidental, per part de porcs, de menjar destinat a consum humà (el virus de la pesta porcina, que no afecta humans, pot trobar-se latent en carn de porc). L’apartat de les restes de menjar serà, sens dubte, el més difícil de controlar i de complir pel que la UE contempla un termini inicial de quatre anys durant els quals els controls seran «més permissius».

Només animals sans sacrificats en escorxador
Respecte a l’activitat dels escorxadors, i en línies generals, la normativa classifica els subproductes en tres categories. En la primera estan les matèries d’alt risc (relacionats amb l’encefalopatia espongiforme, dioxines, hormones utilitzades per a l’engreixament…), que han de ser destruïdes per incineració. En la segona estan els subproductes que presenten risc de contaminació per altres malalties (animals morts en granges de manera natural, animals sacrificats com a mesura de control davant un focus infecciós, etc.) que es poden destinar a usos no alimentaris, com a plantes de biogàs o productes oli-químics. Això suposa una novetat, perquè fins ara els animals morts de manera natural podien destinar-se a l’alimentació d’animals domèstics. Només els subproductes de la categoria tercera, derivats d’animals sans destinats a consum humà, poden ser destinats a alimentació animal o additius per a alimentació humana, sempre que siguin sotmesos a un procés tèrmic a altes pressions.

Però, com es controla que es compleix la norma? Es necessita per a això un sistema eficaç que permeti la identificació i traçabilitat dels productes que eviti fraus i productes no autoritzats. Encara que el problema «no és tant de tecnologia sinó d’estratègia», en opinió de Juan José Badiola, professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa i responsable del Laboratori Nacional de Referència d’Encefalopaties Transmissibles.

Controlar què es fa amb les restes dels restaurants és gairebé tan complicat com controlar que no s’enterrin animals morts portadors de patògens en zones remotes o en granges extensives on els animals pasturen sols i a pler, i on el control constant és pràcticament impossible.

En el cas de l’EEB, actualment es treballa en la validació d’un test per a la detecció in vivo a través de la sang i hi ha línies de recerca, explica Juan José Badiola, que busquen la detecció del prió a partir de les seves característiques físiques. «El prió té una estructura molt peculiar», assenyala l’expert. Això hauria de permetre desenvolupar tests per al control a posteriori d’aliments i productes elaborats. «La major necessitat de productes segurs ens portarà a tot això però és molt complex», afegeix.

Evitar el ‘canibalisme’
Un objectiu prioritari de la regulació és evitar l’alimentació intra-espècies o l’anomenat ‘canibalisme’. Fins ara i des de 1994 estava prohibit alimentar remugants amb matèries (pinsos, farines càrnies) procedents de remugants. Ara, la prohibició s’estén als no remugants, la qual cosa suposa en línies generals que, a excepció de gossos, gats i peixos (animals de companyia que ningú ‘consumeix’), cap animal pot ser alimentat amb farines que tenen el seu origen en la mateixa espècie, per a evitar infeccions com la d’EEB o la de la pesta porcina.

El problema principal de la normativa, apunta Badiola, és que ha de determinar què fer amb les farines d’origen animal. «Les farines no s’han inventat capritxosament, tenen un alt poder nutritiu i ara ens enfrontem a què fer per a reciclar o eliminar totes les que estan emmagatzemades; suposa molts diners i milers i milers de tones de proteïnes que es produeixen cada any».

La solució sembla que passarà, avança Badiola, pel consum creuat i només en alguns casos. Les farines d’origen boví no s’utilitzaran; amb la resta es permetrà, per exemple, alimentar a ocells amb farines d’origen porcí i a porcs amb farines d’origen avícola. «Són espècies filogenéticamente allunyades i no comparteixen molts agents, així que no hi ha riscos». En el cas que més preocupa, el de l’EEB, es compta amb l’avantatge que el prió «té dificultat per a fer el salt entre espècies».

INCÒGNITES OBERTES

Fins ara s’han donat casos d’encefalopatia espongiforme en humans, gats domèstics, felins salvatges, visons i micos, però no s’han registrat casos en gossos, cavalls ni ocells, animals que per alguna raó semblen ser resistents. És cert que segueix sense esclarir-se perquè l’encefalopatia espongiforme o scrapie que afectava les ovelles va saltar al bestiar boví. «Hi ha hipòtesi», assenyala Juan José Badiola, «que apunten al fet que la malaltia estava latent en el bestiar boví i que determinats agents van provocar la seva aparició». El més plausible és que el prió saltés del bestiar oví al boví, indica Badiola, de la mateixa forma que animals com els gats de companyia (82 casos al Regne Unit, 1 a Dinamarca) es degueren contaminar amb tota probabilitat per l’alimentació. «L’única cosa és que no està demostrat el salt del prió d’una espècie a una altra; no s’ha pogut reproduir en laboratori».

De qualsevol forma, alertes com les del Regne Unit pel gran nombre de gats domèstics infectats d’EEB per menjar (amb la incògnita de si poden infectar-se o no els seus propietaris per contacte, encara que sigui un risc molt baix), la de l’abril passat als EUA per tres caçadors amb la malaltia Creutzfeldt-Jakob (possible contaminació, no demostrada, per carn de cérvol malalt amb la seva variant de malaltia priònica), o el descobriment a Irlanda fa un any que peces de pollastre contenien proteïnes i ADN d’origen boví i porcí no declarats en l’etiqueta, no fan més que revelar que encara queda molt per fer si es vol garantir la seguretat al llarg de tota la cadena alimentària. Està per veure com afectarà la nova regulació a les importacions, tenint en compte que la normativa en altres països, que se suposen lliures de l’EEB, és més laxa que la que es comença a aplicar a Europa el pròxim 1 de maig.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions