Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves valoracions sobre èsters 3-MCPD, un contaminant alimentari

Dites compostes es troben no només en olis vegetals refinats i productes en els quals intervenen com a ingredients, sinó també en cereals, cafè, peix, carn, patates i fruita seca
Per Maite Pelayo 16 de abril de 2009
Img frutos secos
Imagen: Jen

Encara que no es tracta d’un nou contaminant, ja que es coneixen des de fa dècades, els èsters de 3-MCPD (àcids grassos del 3-monocloropropano-1,2-diol) són composts químics dels quals, fins avui, no es disposa de suficients dades sobre la seva toxicitat, presència en els aliments i ingesta total en la dieta. Aquesta falta d’informació impossibilita una adequada valoració del seu risc alimentari, per la qual cosa diferents organismes internacionals competents en la matèria recomanen desenvolupar més estudis per reevaluar el seu paper en la salut humana.

Aquesta falta de dades, i amb la finalitat de fer una posada en comú, ha estat el motiu de la celebració a Brussel·les del taller “Èsters de 3-MCPD en productes alimentosos”, organitzat per l’Institut Internacional de Ciències de Salut (ILSI, en les seves sigles angleses), en col·laboració amb la Comissió Europea, en el qual han participat més de 70 experts de 20 països en representació de la indústria, així com autoritats sanitàries nacionals i internacionals. En aquest taller, que es va desenvolupar durant dues jornades, s’ha revisat tota la informació disponible, s’han identificat les dades necessàries per a una avaluació de risc, s’han definit les estratègies de recerca necessàries per esmenar la falta de dades i s’han presentat propostes per a un pla d’acció. Per a finals de 2009 està prevista una publicació sobre el treball dut a terme en aquest taller.

Informació disponible

Encara que no hi ha evidències directes que suggereixin efectes adversos per a la salut humana, sí existeix preocupació sobre la toxicitat indirecta de 3-MCPD a través d’aliments

Considerant la urgència i importància dels punts que han estat objecte d’estudi, els membres organitzadors del comitè han acordat treballar en estreta col·laboració amb altres experts del sector públic i privat. Informes recents descriuen la presència d’èsters de 3-MCPD en diversos productes alimentosos, principalment en olis d’oliva refinats i productes elaborats amb aquests olis. Encara que no hi ha una evidència directa que suggereixi efectes adversos per a la salut humana a través dels aliments, l’actual preocupació radica en la toxicitat indirecta provocada per l’alliberament de 3-MCDP durant la seva digestió en el tracte gastrointestinal per les lipases (enzims que degraden els greixos).

Les estimacions suggereixen que les exposicions al 3-MCPD potencialment alliberat pels seus èsters són significativament superiors a les observades prèviament pel 3-MCPD sol i, per tant, han de ser avaluades.

El 3-monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD) és un contaminant del grup dels cloropropanoles que es forma principalment durant la fabricació de la salsa de soia i de les proteïnes vegetals hidrolitzades produïdes per hidròlisi àcida (PVH-àcid), però també en altres aliments. El 3-MCPD ha estat avaluat per organismes internacionals com el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) i el Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la UE. En tractar-se d’un agent carcinógeno, convenia fixar continguts màxims “tan baixos com fos raonablement possible” (ALARA), establint-se una ingestió diària màxima tolerable provisional (IDMTP) de 2 micrograms/kg de pes corporal en 2001.

Breu crònica sobre la seva toxicitat

Els èsters de 3-MCPD es van identificar per primera vegada en barreges mostra d’àcid hidroclórico amb triacilglicerols, fosfolípids, oli de soia i lípids aïllats de la farina de soia i gluten de blat. També se sap que es donen en els aliments en què s’utilitzen olis vegetals hidrogenats/refinats en la seva fabricació. Igual que el 3-MCPD, es produeixen en els aliments processats a altes temperatures, que tenen baix contingut en aigua, alts nivells de clorur sòdic i s’emmagatzemen durant llargs períodes.

En 2006, el JECFA va assenyalar que no hi havia nous estudis rellevants i va mantenir la ingesta diària màxima tolerable provisional establerta en 2001. Aquest mateix organisme internacional d’experts va assenyalar que hi havia referències de la presència dels èsters de 3-MCPD en aliments, però no hi havia dades suficients per avaluar la seva ingesta i importància toxicológica.

En 2008 la Comissió Europea va sol·licitar al Panell Científic sobre Contaminants en la Cadena Alimentària (CONTAM) una declaració en relació amb els alts nivells d’èsters 3-MCPD en olis vegetals comestibles refinats i grasses, com la margarina, oli per fregir, pasta d’avellanes per untar i preparats infantils (porció grassa) trobats a Alemanya uns mesos abans. Al desembre de 2007, l’institut alemany Bundesinstitut für Risikobewertung (BfR) va emetre un informe segons el qual es preveien concentracions fins a 20 vegades superiors a la TDI (ingestió diària tolerable) en preparats d’alimentació infantils. D’altra banda, un adult, consumint 100 g de greix vegetal per dia, excedia en 5 vegades la TDI establerta.

Aquesta sol·licitud al CONTAM tenia com a fi recolzar a la Comissió Europea en l’elaboració del seu posicionament respecte al 3-MCPD en els condiments líquids amb proteïnes vegetals d’hidròlisi àcida, per a la reunió del Comitè sobre Contaminants dels Aliments del Codex a l’abril de 2008. En l’àmbit comunitari s’han establert nivells màxims permesos de 0,02 mg/kg pel 3-MCPD en proteïnes vegetals hidrolitzades i salsa de soia; no obstant això, als debats del Codex Alimentarius es proposava augmentar els nivells màxims per a condiments líquids.

Al grup CONTAM també se li va sol·licitar tenir en compte el dictamen emès prèviament pel BfR alemany sobre els èsters de 3-MCPD així com la literatura científica publicada. El grup CONTAM va observar a la seva declaració que, atès que no existien dades toxicológicos sobre aquests compostos, l’institut alemany basava la seva avaluació sobre riscos toxicológicos sota el supòsit que el 100% de 3-MCPD és alliberat dels seus èsters. El grup CONTAM estava d’acord amb aquesta hipòtesi formulada pels experts alemanys, i arribava a la conclusió que al no existir proves científiques contradictòries aquesta dada, l’estimació del 100% d’alliberament de 3-MCPD dels seus èsters en éssers humans era la que havia de considerar-se.

No obstant això, el grup CONTAM declarava el seu desig de comptar amb l’aportació de més estudis cinètics amb èsters de 3-MCPD per obtenir més informació sobre el cicle temporal i lloc d’alliberament. Tot això per poder reevaluar el risc.

MAJOR RECERCA

En 2007, el programa conjunt FAO/OMS sobre Normes Alimentàries del Comitè del Codex sobre Contaminants dels Aliments presentava, en la reunió celebrada en Beijing (Xina), un document de debat sobre cloropropanoles obtinguts per fabricació de proteïnes vegetals hidrolitzades mitjançant àcid i processament tèrmic dels aliments. Especificava a l’apartat corresponent a recomanacions que havien de realitzar-se més treballs sobre la formació d’èsters de 3-MCPD, així com que també hauria d’investigar-se la importància toxicológica d’aquests compostos.

MÈTODES D’ANÀLISIS I CONTINGUTS MÀXIMS
  • Reglament 1881/2006, de 19 de desembre de 2006, de la Comissió, pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentosos.
  • Reglament 333/2007, de 28 de març de 2007, de la Comissió, pel qual s’estableixen els mètodes de mostreig i anàlisi per al control oficial dels nivells de plom, cadmi, mercuri, estany inorgànic, 3-MCPD i benzo(a)pireno en els productes alimentosos.
  • Reglament 629/2008 de la Comissió, de 2 de juliol de 2008, que modifica el Reglament 1881/2006, pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentosos.