Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nutrició i innocuïtat en seguretat alimentària

Les noves concepcions de seguretat alimentària tendeixen a incorporar l'accés als aliments, la seva innocuïtat i els factors nutricionals

D’acord a la definició aprovada pel Cim Mundial sobre l’Alimentació organitzada per la FAO al juny de l’any 2002, existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen a tot moment accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats alimentoses i les seves preferències a fi de portar una vida activa i sana. La seguretat alimentària s’ha aconseguit quan es garanteix la disponibilitat d’aliments, el subministrament és estable i innocu i totes les persones els tenen al seu abast.

No obstant això, des d’aquestes dates, diversos fets han modificat la perspectiva de la seguretat dels aliments, especialment als països desenvolupats. En aquests països, l’accés als aliments, quant a quantitat i qualitat està generalment assegurat, encara que, en determinades circumstàncies, poden no ser completament innocus. Quant a les característiques nutritives, els aliments que consumim posseeixen una composició coneguda, però l’avidesa pel consum d’aliments energètics és tan elevat que s’està posant de manifest l’existència d’un problema nutricional de primer ordre, la qual cosa podrà suposar un dels reptes de salut pública més importants en el nostre futur immediat.

D’acord amb les noves apreciacions que s’estan donant, en parlar de seguretat alimentària, al mateix temps que es considera la innocuïtat dels aliments que consumim, caldrà començar a incorporar fets nutricionals que faciliten la reducció en el consum d’energia total en les dietes dels països desenvolupats.

Seguretat als diferents països
Els factors nutricionals i la innocuïtat dels aliments formen part de les noves definicions de seguretat alimentària

Avui dia prop de 800 milions de persones als països en desenvolupament pateixen de desnutrició crònica, encara que en els últims anys els governs, amb ajuda de la FAO, s’han encarregat d’abordar, en la mesura de les seves possibilitats, els problemes de proveïment i dels factors que els generen. Aquesta situació empitjorarà amb el creixement demogràfic mundial (es preveu que la xifra actual de 5.700 milions de persones augmenti a 8.300 milions per a l’any 2025) tret que es prenguin mesures concretes i de forma immediata.

No obstant això, als països desenvolupats, la situació és ben diferent. L’accés als aliments és assequible per a la immensa majoria de la població, i encara que la compra es troba condicionada pel preu en alguns casos, el consum sol estar marcat pel fet que l’aliment sigui apetecible o agradable als sentits.

Des de fa temps es coneix que els aliments posseeixen una millor textura i un millor color i gust quan la qualitat i quantitat de greixos que incorpora és elevada. És normal, en aquest sentit, que la percepció del consumidor sigui més favorable per a aquells aliments que les incorporen en la seva composició que amb els quals no ho fan. Un altre element a tenir en compte és la major apetència natural cap a «el dolça». El producte estavella com endulzante natural és la sacarosa o sucre comú.

La combinació d’ambdues apetències redunda en una conclusió senzilla. Si s’incrementa el consum de greixos i de sucre, la dieta es fa més rica energèticament i per tant, es tendeix a un increment del pes per acumulació de greix en el nostre organisme.

Importància de la cultura gastronòmica

El Programa Especial de Seguretat Alimentària de la Nacions Unides, gestionat per la FAO, es funda fa 10 anys. En la Conferència Internacional de les Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament (CNUMAD), celebrada a Rio de Janeiro es va aprovar, entre altres coses que: «El més important de la seguretat alimentària (…) és millorar substancialment la producció agrícola d’una manera sostenible i aconseguir una millora important del dret de la població a rebre suficients aliments que es corresponguin amb els seus hàbits culturals».

La definició és d’especial interès no només per als països en desenvolupament. Des de fa diverses desenes d’anys, s’ha assenyalat que les dietes aparentment més sanes són la mediterrània i la japonesa. No obstant això, en la societat occidental els hàbits alimentaris tradicionals s’han anat perdent, i no és clar que es vagin a recuperar. Hi ha un fenomen de substitució per aliments fàcils de preparar, que es consumeixen de pressa i que es presenten de forma molt més apetitosa. Les conseqüències en forma de canvis no semblen molt saludables.

Aquesta volta desitjable a la dieta mediterrània no es va a poder realitzar en el futur si no és amb la col·laboració de la indústria alimentària. I això és rellevant, ja que amb el nostre actual ritme de vida, dedicar diverses hores, cada dia, a la compra d’aliments i a la seva elaboració tradicional es fa especialment complex. Per evitar-ho, es farà especialment important poder disposar dels diferents ingredients ja preparats, amb composicions i característiques similars a les dels plats tradicionals.

IMPORTÀNCIA DE LA DIETA I LA SALUT

Img obesidad1
La relació entre dieta i salut és sabuda des de l’antiguitat, però la seva relació amb problemes de malalties concretes com la diabetis, la hipertensió, problemes de tipus cardíac, tumoral, o renal, entre molts uns altres, s’està veient amb més freqüència en l’actualitat, en incrementar-se de forma significativa el nombre de persones afectades.

Els costos associats a l’obesitat a Espanya superen els 2.500 milions d’euros anuals. En bona mesura són deguts a l’estreta relació que té l’obesitat amb altres malalties.

Algunes veus proclamen que la incidència d’aquestes malalties i els seus costos associats podrien reduir-se mitjançant intervencions sanitàries que propiciessin una pèrdua de pes. L’objectiu, a més de combatre patologies prevalentes associades, seria millorar la qualitat de vida i en paral·lel, reduir la despesa en medicaments, les estades hospitalàries i el cost sanitari en general.

Per tant una millora de la qualitat de l’alimentació està íntimament relacionada amb una millora en la seguretat alimentària i amb la innocuïtat dels aliments i les seves components entesa des d’una perspectiva més global. La seva vigilància en aquests termes, a més de propiciar una reducció de la despesa sanitària, suposa que nutrició i innocuïtat van a constituir la base del que s’està entenent com a alimentació saludable.

Bibliografía

  • Bray G.A., Nielsen S.J. i Popkin B.M. 2004. Consumption of high-fructose corn syrup in beverages may play a role in the epidemic of obesity. Am. J. Clinical Nutrition. 79:537-543.
  • Vázquez Sánchez R. i López Alemany J.M. 2002. Els costos de l'obesitat aconsegueixen el 7% de la despesa sanitària. Rev Esp Econ Salut. 1(3):40-42.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions