Els fenols continguts en l’oli d’oliva han demostrat ser beneficiosos per al cor, motor de l’organisme. No obstant això, aquest benefici es perd amb el refinament. Estudis recents han evidenciat que els olis que han perdut fenols en els processos de refinament no aporten cap benefici. Com és d’esperar, les recerques més avançades sobre l’oli d’oliva tenen lloc en països mediterranis, i la que fa referència als fenols procedeix de l’Hospital Universitari Regna Sofia de Còrdova.
Quan els epidemiòlegs van constatar que els països mediterranis podien alardear d’unes taxes de malaltia cardiovascular sensiblement més baixes que les de la resta d’Europa o Amèrica del Nord van recórrer a la dieta com a justificació.
D’aquesta manera, la dieta mediterrània va ser encastellada a la fi del segle passat com la millor referència per a una dieta sana que protegia enfront de les cardiopaties. Es va parlar d’una proporció adequada de nutrients en les seves receptes, de les virtuts del consum de peix blau, moltes fruites i hortalisses, vi negre i, sobretot, oli d’oliva.
A més, es va subratllar que els àcids grassos de l’oli d’oliva permetien un descens dels nivells de colesterol LDL (dolent) en la sang, atès que augmentaven els de colesterol HDL (bé); però els investigadors cordovesos inauguren ara una nova hipòtesi: pot ser que el benefici de l’oli d’oliva no resideixi tant en els seus àcids grassos com en els seus polifenoles.
Els beneficis
Els científics van estudiar a una sèrie de voluntaris sans en les dietes dels quals es va incloure oli d’oliva amb polifenoles i sense polifenoles. En absència de polifenoles, van descobrir que el benefici de l’oli d’oliva va ser molt més discret. Així mateix, van reflectir que el benefici dels fenols pel que fa al cor no se situa en el múscul-motor, sinó en l’endoteli (paret) dels gots sanguinis. L’acció dels fenols evita la proliferació de plaques d’ateroma, que obstrueixen els gots, dificulten la circulació sanguínia i obliguen al cor a bombar més de pressa i més fort.
La majoria dels compostos dels fenols, com els flavonoides i les vitamines, tenen propietats antiinflamatorias i antitrombóticas
Francisco Jiménez, director de l’estudi publicat en el Journal of the American College of Cardiology (vol 46, pp 1864-1868), recorda que no ha estat fins a fa molt poc que la ciència ha començat a estudiar a l’oli d’oliva des d’una perspectiva diferent a la del seu benefici en la dieta mediterrània. «L’oli d’oliva verge és molt més que un greix sa, ha de ser contemplat com un suc vegetal ric en micronutrientes de gran interès per a la salut».
Jiménez, per exemple, esgrimeix les propietats d’un d’aquests micronutrientes, l’oleocantal, amb propietats antiinflamatorias sobre l’enzim ciclooxigenasa (COIX) comparables a les d’un fàrmac analgésico tan prescrit com l’ibuprofeno. Els fenols configuren un grup important de compostos bioquímics que abasta a flavonoides, àcids fenòlics, lignanos i vitamines. La majoria d’aquests productes ostenta propietats antiinflamatorias i antitrombóticas.
Per mitjà de fogasses de pa untades en oli d’oliva amb diferents graduacions de fenols, els investigadors cordovesos van mesurar la fluïdesa de la sang en els gots sanguinis dels dits i van constatar que els qui van consumir l’oli més ric en polifenoles (400 parts per milió) van exhibir la millor condició: funció endotelial conservada, majors concentracions d’òxid nítric, disminució de l’estrès oxidatiu i del risc isquémico.
Va aclarir Jiménez que l’estudi dut a terme va ser només amb un nombre reduït de voluntaris, que és necessari un estudi de major grandària per evidenciar el benefici apuntat i que no tots els olis d’oliva tenen la mateixa graduació de fenols, «per la qual cosa no tots tenen el mateix benefici cardiovascular».
Grecs i italians
Com no podia ser d’una altra manera, científics grecs i italians s’han sumat als espanyols en la identificació de més propietats beneficioses de l’oli d’oliva sobre la salut. Si l’equip de Jiménez, a Còrdova, va apuntar a un benefici en la prevenció d’arterioesclerosi, una altra recerca datada a Atenes parla que el consum d’oli d’oliva disminueix la pressió arterial. D’acord amb dades de l’OMS, la hipertensió arterial és la causa subjacent de més de 7.000 morts a l’any a tot el món, per la qual cosa tota iniciativa encaminada a combatre aquest trastorn mereix la major atenció.Si bé la indústria alimentària apareix gairebé sempre com a «vilà» en la pel·lícula de la hipertensió, tenint en compte que els menjars envasats i precuinades, pel seu elevat índex de sodi, es consideren un factor prohipertensivo de primer ordre, les coses podrien estar canviant. Només en el Regne Unit, segons Datamonitor, es van comercialitzar en 2002 menjars i begudes respectuoses amb la salut cardiovascular per valor de 170 milions d’euros, i s’estima que pel 2007 la xifra augmentarà en un 45%.
Fidels a semblant consigna, un equip d’investigadors de la Universitat d’Atenes, adscrits a l’estudi EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition) van reclutar a ni més ni menys que 20.343 individus no diagnosticats d’HTA per certificar el valor de la dieta mediterrània sobre la pressió arterial. Els reclutats van seguir una dieta variada que va permetre destriar dos grups d’aliments en funció del seu efecte singloto o hipertensor: oli d’oliva, verdures i fruites associaven inversament el seu major consum a una menor pressió tant sistólica com diastólica, mentre que carns, cereals i alcohol mantenien una relació inversa.
ja que verdures i oli d’oliva es consumeixen moltes vegades de forma simultània, els investigadors van voler determinar quin dels dos productes resulta més beneficiós. «L’oli d’oliva, sense cap dubte», afirma el coordinador de l’estudi, Dimitros Trichopoulos, «tenint en compte que el benefici és similar, però significativament més acusat en l’oli d’oliva».
Un altre equip de científics a la Universitat de Nàpols adjudica a l’oli d’oliva tot un reguitzell de beneficis cardiovasculars sense parangó: a més de disminuir la pressió arterial, l’or líquid redunda en una disminució de l’índex de massa corporal, els nivells d’insulina, glucosa, colesterol total i triglicèrids.
Que els australians empren des de temps immemorials les fulles d’eucaliptus per combatre els catarros i determinades afeccions inflamatorias és sabut a tot el món; però ara els ha donat per fer alguna cosa semblant amb les fulles de les oliveres.
Extractes de fulla d’olivera australiana es comercialitzen en aquell país oceànic com a agents antioxidants, facturant la friolera d’un milió d’euros al mes. S’espera que en breu puguin comercialitzar-se també a Europa.
Sabent que la competència amb la indústria setrill dels països mediterranis ofereix molt poca pista a l’exportació d’oli d’oliva australià, els investigadors d’aquell país han optat per centrar-se en la fulla, més que el fruit.
Per si el potencial antioxidant fos poc, en l’actualitat estan investigant més propietats dels polifenoles oliváceos en l’àmbit antimicrobiano. Així mateix, els manufacturadores d’aquests extractes desitgen obrir-se al mercat asiàtic en el que esperen vagi a ser un pròsper negoci.
