Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

On i quan menjar a l’estiu

Els serveis de restauració estan regulats per lleis específiques que classifiquen tant la categoria dels diferents establiments com l’activitat d’aquests. Un cop d’ull a la normativa vigent, en la qual s’adona de la classificació establerta, pot ser-nos útil perquè no ens donin gat per llebre especialment a l’estiu, època en la qual proliferen tot tipus de locals disposats a servir-nos menjades.

No és estrany que a l’estiu, i aprofitant l’afluència de turistes, proliferin locals en els quals s’anuncien menús a preus mòdics o serveis de restauració de diferents categories. Les preguntes sorgeixen immediatament: estan els diferents locals capacitats legalment per a prestar els serveis que anuncien? Quines condicions ha de reunir un establiment per a servir menjars? Què signifiquen, per exemple, tres forquilles col·locades a la porta d’un restaurant?

En l’actualitat, el marc legislatiu de l’ordenació del turisme ve atribuïts per la Constitució i els respectius Estatuts d’Autonomia, a les Comunitats Autònomes, que ostenten competències exclusives en aquesta matèria, i que els permet aprovar legislació pròpia. Entre els objectius fonamentals que han estat regulats per les citades normatives s’ha inclòs el de la defensa i garantia de la qualitat per a l’usuari dels serveis turístics, com a destinatari final de tota l’activitat turística. El coneixement precís dels nostres drets com a usuaris-consumidors d’aquesta mena de serveis és la millor garantia perquè no ens donin gat per llebre. És per això que proposem una primera aproximació a les diferents classes i categories que s’estableixen en la legislació turística respecte als locals que ens serveixen menjades a l’estiu.

La restauració entre les activitats turístiques

La normativa de turisme inclou, entre altres, la prestació de serveis de restauració, els quals són considerats com una activitat turística de no “allotjament” i “complementària” l’explotació de la qual correspon a aquelles empreses turístiques que es dediquen de manera professional a la citada activitat. Bàsicament, consisteix en el subministrament de menjars o begudes a través d’establiments oberts al públic i per al seu consum preferent en aquests.

Atenent les seves característiques, els citats establiments han estat classificats per diferents normatives autonòmiques en dos grups ben diferenciats, atesa la possibilitat de servir menjars o les denominades tapes i racions:

D’acord amb les regulacions autonòmiques sobre turisme de restauració, la possibilitat de servir menjars a la carta, menús o plats combinats està reservada exclusivament a restaurants i cafeteries. La diferència entre un i un altre establiment ve delimitada per la possibilitat de servir plats o menjars més o menys complexos, o bé plats preparats simples o combinats en planxa o fregidora.

Ha d’entendre’s per restaurant aquell establiment que disposa de cuina i servei de menjador, amb la finalitat d’oferir al públic, mitjançant preu, menjars i begudes per a consumir en el mateix local, no sent imprescindible que estiguin dotats de cuina pròpia. Per cafeteria, en canvi, ha d’entendre’s aquell establiment que, podent prestar tots els serveis de bar, ofereix al públic, mitjançant preu, a qualsevol hora durant tot el temps que romangui obert al públic i per a consumir en el mateix local, plats simples o combinats elaborats directament a la planxa o fregidora, sense necessitat que disposin de menjador independent. El consumidor, a més, en els restaurants pot sol·licitar una àrea reservada per a fumadors o no fumadors, que hauran d’estar degudament senyalitzades.

Qüestió de categoria

La categoria d’un restaurant o d’una cafeteria s’estableix mitjançant el compliment de determinats requisits, i s’expressa gràficament mitjançant forquilles o tasses, respectivament. Els restaurants poden classificar-se en cinc categories: 5 forquilles (luxe), i de quatre a un forquilles, havent d’identificar la seva categoria mitjançant una identificació o placa visible en l’exterior del local. Les cafeteries en tres: de tres a una tasses.


CATEGORIASREQUISITS
5 Forquilles
LUXE

  • Serveis sanitaris: independents i diferents dels del personal, no tenint accés directe des del menjador i sent preceptiu vestíbul d’accés
  • Condícies de senyores i cavallers independents
  • Vàter: mínim de dos cadascun de les condícies
  • Serveis higiènics: lavabo dotat d’aigua fina i calenta, sabó, colònia, pinta d’un sol ús, assecador de mans d’aire calent i tovalloles d’un sol ús
  • Entrada de clients: independent de la del personal i mercaderies
  • Servei de guarda-roba: d’acord amb la capacitat del local
  • Vestíbul o sala d’espera: amb servei de bar
  • Telèfon: amb cabina aïllada
  • Servei telefònic: en totes les taules
  • Calefacció i refrigeració: en totes les dependències de clients amb temperatura comprovable visualment pel client
  • Celler: amb vins de denominacions d’origen determinades, i com a mínim les de tota la Comunitat Autònoma
  • Cuina: comptarà amb un oficce que separarà a aquesta del menjador.
  • Menjador general: totalment aïllat de qualsevol altra instal·lació o dependència i degudament insonoritzat
  • Menjador independent: almenys un
  • Mobiliari, llenceria i parament: de gran qualitat
  • Uniformitat del personal
  • Responsable del menjador:coneixements suficients per a una bona atenció en els idiomes anglès i francès, a més del castellà
  • Responsable del Servei de Begudes: amb suficients coneixements en la matèria
  • Cartes de Plats: en els idiomes anglès i francès, a més del castellà i la llengua pròpia de la comunitat autònoma, a la disposició dels clients
  • Pàrquing propi o Servei de Guardacoches
  • 4 Forquilles

  • Serveis sanitaris: independents dels del personal que comptaran amb doble porta d’accés
  • Condícies de senyores i cavallers: independents
  • Vàters: mínim de dos vàters cada condícia
  • Serveis higiènics: amb aigua freda i calenta, dosificador de sabó, assecador de mans d’aire calent i tovalloles d’un sol ús
  • Entrada de clients: independent de la de personal i mercaderies
  • Servei de guarda-roba: d’acord amb la capacitat del local
  • Vestíbul o sala d’espera
  • Telèfon: amb cabina aïllada
  • Servei telefònic: en taules
  • Calefacció i refrigeració: en totes les dependències de clients
  • Celler: comptar almenys amb vins de totes les denominacions d’origen de la comunitat autònoma, entre altres
  • Menjador: totalment aïllat de qualsevol altra instal·lació
  • Menjador independent: almenys un
  • Mobiliari, llenceria i parament de qualitat
  • Uniformitat del personal
  • Responsable de Menjador: coneixement suficient per a una bona atenció en l’idioma anglès o francès, a més del castellà i la llengua pròpia de la comunitat autònoma
  • Cartes de Plats en els idiomes anglès i francès, a més del castellà i la llengua pròpia de la comunitat autònoma
  • Pàrquing propi o concertat
  • 3 Forquilles
    3 Tasses

  • Serveis sanitaris: independents dels del personal
  • Condícies de senyores i cavallers: independents
  • Serveis higiènics: amb aigua fina i calenta, sabó i secamanos
  • Entrada de clients: independent de la del personal i mercaderies o, en defecte d’això, entrada en hores fora de les establertes per al servei de menjador
  • Servei de guarda-roba: d’acord amb la capacitat del local
  • Telèfon: amb cabina aïllada
  • Menjador: independent dotat amb calefacció i refrigeració
  • Celler: comptar almenys amb vins de les denominacions d’origen de la comunitat autònoma
  • Mobiliari, llenceria i parament seran concordes amb la categoria del local
  • Uniformitat del personal
  • Cartes de Plats en els següents idiomes, a més del castellà i la llengua pròpia de la comunitat autònoma: Inglés i Francés, a la disposició dels clients
  • Menú del dia (restaurant) – Plat combinat del dia (cafeteria) en el qual, sota un preu global, estiguin inclosos dos plats, pa, postres i beguda
  • 2 Forquilles
    2 Tasses

  • Serveis sanitaris independents de senyores i cavallers dotats de sabó i secamanos
  • Entrada de clients: no podrà ser utilitzada, durant les hores de servei de menjars, com a entrada de mercaderies
  • Servei telefònic a la disposició dels clients
  • Menjador independent i amb calefacció
  • Mobiliari, llenceria (de tela o paper) i parament concordes amb la categoria del local
  • Vestimenta adequada del personal de servei al públic
  • Menú del dia (restaurant) – Plat combinat del dia (cafeteria) en el qual, sota un preu global, estiguin inclosos dos plats, pa, postres i beguda que en tot cas comprendrà gerra d’aigua o ampolla d’aigua mineral

    * Asímismo disposarà a petició del client de gerra d’aigua encara que no s’utilitzi el servei de Menú del dia.

  • 1 Forquilla
    1 Tassa

  • Serveis sanitaris independents de senyores i cavallers dotats de sabó i secamanos
  • Entrada de clients: no podrà ser utilitzada, durant les hores de servei de menjars, com a entrada de mercaderies
  • Menjador: no requereix ser independent, amb calefacció
  • Mobiliari, llenceria (de tela o paper) i parament concordes amb la categoria del local
  • Vestimenta adequada del personal de servei al públic
  • Menú del dia (restaurant) – Plat combinat del dia (cafeteria) en el qual, sota un preu global, estiguin inclosos dos plats, pa, postres i beguda que en tot cas comprendrà gerra d’aigua

    * Asímismo disposarà a petició del client de gerra d’aigua encara que no s’utilitzi el servei de Menú del dia

  • *(La taula s’ha elaborat seguint els requisits que la legislació aragonesa ha establert per a aquesta mena d’establiments).

    Anar-se de tapes

    Els denominats bars o cafès tenen prohibida la realització del servei de menú, carta de plats, banquets, plats combinats o qualsevol servei de menjars, així com la realització de publicitat mitjançant cartells o anuncis que ofereixin aquest tipus de serveis, que queden reservats als anteriors establiments. Això no els limita la possibilitat de servir, per al seu consum preferent en el mateix local, un altre tipus d’aliments com a aperitius, entrepans i rebosteria.

    Hem de considerar com a Bar aquell establiment que disposa de barra o servei de taules per a proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes que poden acompanyar-se o no de tapes i entrepans, freds o calents, per a consumir-los en el mateix local.

    Locals d’accés lliure

    Els establiments turístics són considerats públics i de lliure accés, per als qui hagin contractat els seus serveis. Les úniques restriccions que s’estableixen són aquelles que vénen determinades en les Lleis, en les normes específiques que regulin l’activitat desenvolupada i, en cas de disposar, les establertes en el Reglament de règim interior que puguin establir les empreses turístiques de restauració, que en cap cas pot contenir normes discriminatòries per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o una altra circumstància personal o social. No obstant això, els propietaris dels establiments turístics podran negar o restringir l’admissió de persones en els seus establiments o conducta a la seva expulsió d’aquests, fins i tot amb l’ajuda de l’autoritat competent, en cas necessari, “als qui incompleixin el reglament de règim interior, les normes lògiques de bona convivència social o les persones que pretenguin usar les instal·lacions amb una finalitat diferent a la pròpia del servei o de l’activitat de què es tracti”.

    Bibliografía

    • Llei 6/2001, de C.A. Canàries, de 23 de juliol de 2001, de Mesures urgents en matèria d'ordenació del territori i del turisme de Canàries.
    • Llei 7/2001, de C. A. Principat d'Astúries, de 22 de juny de 2001, de Turisme.
    • Llei 2/2001, de C.A. La Rioja, de 31 de maig de 2001, de Turisme.
    • Llei 12/1999, de C.A. Andalusia, de 15 de desembre de 1999, de Turisme.
    • Llei 8/1999, de C.A. de Castella-la Manxa, de 26 de maig de 1999, d'Ordenació del Turisme de Castella-la Manxa
    • Llei 5/1999, de C.A. de Cantàbria, de 24 de març de1999, d'Ordenació del Turisme de Cantàbria.
    • Llei 2/1999, de C.A. de Balears, de 24 de març de 1999, General Turística de les Illes Balears.
    • Llei 1/1999, de C.A. Madrid, de 12 de març de 1999, d'Ordenació Turisme de CA Madrid.
    • Llei 3/1998, de C.A. Valenciana, de 21 de maig de 1998, de Turisme
    • Llei 10/1997, de C.A. de Castella i Lleó, de 19 de desembre de 1997, de Turisme de Castella i Lleó.
    • Llei 11/1997, de Regió de Múrcia, de 12 de desembre de 1997, de Turisme de la Regió de Múrcia.
    • Llei 9/1997, de C.A. Galícia, de 21 d'agost de 1997, d'Ordenació i Promoció del Turisme a Galícia.
    • Llei 2/1997, de C.A. d'Extremadura, de 20 de març de 1997, de Turisme d'Extremadura.
    • Llei 7/1995, de C. A. de Canàries, de 6 d'abril de 1995, d'Ordenació del Turisme a Canàries, modificada per Llei 7/1997 i Llei 5/1999.
    • Llei 6/1994, de C.A. del País Basc, de 16 de març de 1994, d'Ordenació del Turisme de la C.A. del País Basc.

    Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions