Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

On trobar la resposta al control de les natilles

La intoxicació de quatre menors d’un col·legi de la localitat d’Alcalá de Henares, entre 1995-1996, va determinar als pares dels afectats a emprendre accions legals contra els qui tenien la contracta del menjador del col·legi. L’agent causant: salmonel·la. L’aliment on es va allotjar: unes “innocents” natilles.

El “cabreig” dels pares degué ser “majúscul” perquè la confiança en l’empresa que explotava el menjador del col·legi i en la innocuïtat dels aliments que preparaven per als seus fills era molt alta. I és que cap mare o pare decideix deixar al seu fill al menjador escolar si preveu que serà objecte d’una intoxicació o infecció alimentària.


Es dóna per descomptat que qui es dedica a aquesta mena d’activitats i manipula productes alimentosos compleix amb tots i cadascun dels requisits legals exigibles, controlant, vigilant i verificant que els aliments posats a la disposició dels seus fills són, com menys, innocus per a la seva salut.


Una decisió judicial presa a temps

L’acció empresa pels progenitors dels menors, com a representants legals d’aquests en la tramitació del procediment, es va concretar en una demanda civil en reclamació dels danys i perjudicis soferts per aquests.


Els menors no van sofrir, afortunadament, greus conseqüències pels fets, però sí que degueren romandre uns dies hospitalitzats i en observació, precisant, després de l’alta, d’un temps per a la seva recuperació i sanitat total.


Els passos seguits en primera instància es van concretar, a tenor del que es disposa en l’anterior regulació del procés civil, i després de la interposició de la demanda, en la formulació per part de l’empresa explotadora del menjador de les seves pròpies al·legacions sobre l’ocorregut i sobre la seva exempció de responsabilitat. Ho va realitzar mitjançant un escrit de contestació a la demanda, i en l’obertura d’un període probatori, on les parts van aportar les proves adequades per a la defensa de les seves pretensions, després del qual es dictaria la Sentència.


El Jutjat d’1ª Instància d’Alcalá de Henares que va conèixer el cas va dictar Sentència en data 6 de maig de 1997, per la qual va estimar la demanda contra l’empresa que explotava el menjador escolar i la va condemnar a l’abonament de la suma de 460.000 ptes més els interessos legals i les costes del procediment, que expressament s’imposen a la demandada. La Sentència va ser apel·lada per l’empresa condemnada, si bé la mateixa va ser confirmada per l’Audiència Provincial de Madrid, en Sentència dictada en data 13 de gener de 1999, després de gairebé dos anys “interminables” i gens justificats per al justiciable, de tramitació en segona instància.


La responsabilitat per risc: una teoria per a una condemna


La condemna dels responsables de la contracta del menjador es va fonamentar en la denominada “teoria de la responsabilitat per risc” desenvolupada pel Tribunal Suprem en reiterades sentències. En ella s’entén que la indemnització dels danys i perjudicis que s’ocasionin com a conseqüència del desenvolupament d’activitats perilloses ha de ser a càrrec de qui obté profit o guany d’aquestes.


L’aliment que va causar la infecció van ser unes natilles en mal estat, elaborades en el centre escolar, pel personal de l’empresa que explotava la contracta del menjador. La realització d’una activitat que pot generar conseqüències per a la salut i la seguretat dels usuaris d’un menjador infantil determina el compliment d’unes obligacions mínimes com són vetllar perquè els aliments són innocus, segurs i estiguin en perfectes condicions per a ser ingerits per uns nens.


La culpabilitat de la persona que es considera responsable no és una exigència que hagi de demostrar-se per a fonamentar la seva condemna al pagament de la indemnització de danys i perjudicis. Aquest requisit s’ha atenuat per part dels Tribunals. Ara s’estableix la presumpció que tota acció o omissió generadora d’un mal és culposa, i el “presumpte responsable” ha de demostrar que ha actuat amb tota diligència i que no ha estat el causant del mal; i fins i tot s’exigeix una diligència específica que va més enllà de l’estricte compliment de la normativa administrativament reglada, considerant que no n’hi ha prou amb un actuar que es limiti a la simple observança de les disposicions reglamentàries per a exonerar de responsabilitat quan ha resultat acreditat un mal, ja que s’evidencia la insuficiència d’aquest actuar.


Les al·legacions per part del condemnat que els fets es van deure a un cas fortuït i que “deu si més no haver-hi una previsibilitat del mal i això és impossible de preveure quan els productes utilitzats estaven en bon estat, i els operaris havien passat els controls sanitaris” no van ser suficients ni tinguts en compte per a exonerar-li de responsabilitat, en aplicació de la comentada teoria.


La Sentència dóna com a fet provat i indiscutit que les natilles van ser elaborades en el centre escolar per una de les cuineres, emprant pólvores per a natilles i llet pasteuritzada, i que l’agent causant dels trastorns digestius, tant dels nens com d’altres empleats del col·legi, va anar per salmonel·losi detectada, prèvia anàlisi, en el sobrant que va quedar de les natilles després del menjar infantil.

La condemna no sols es va concretar en la indemnització de danys i perjudicis soferts pels menors, sinó també en els interessos legals des de la primera sentència condemnatòria, i les “temudes” costes judicials (despeses d’advocat i procurador, en el seu cas), tant del primer procés, com del segon, que no és poc.

Bibliografía

BIBLIOGRAFIA

  • Audiència Provincial de Madrid. Sentència de data 13 de gener de 1999.
NORMATIVA APLICADA

  • RDLeg. 03-02-81. Any 1881. Llei d'Enjudiciament Civil (RD 3 febrer 1881) : art. 921
  • RDLeg. 24-07-89. Any 1889. Codi Civil (RD 24 juliol 1889) : art. 1100, art. 1902

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions