El 20 de juliol les autoritats belgues comunicaven, a través del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos de la Unió Europea (RASFF), la detecció de contingut elevat de fipronil en ous procedents d’Holanda. És llavors quan comencen a prendre’s mesurades per controlar que no entrin més d’aquests ous en la cadena alimentària de Bèlgica ni de cap altre país. El problema: Bèlgica tenia coneixement de l’assumpte un mes i mitjà abans, però no va alertar a les autoritats sanitàries en aquell moment. Des de llavors, aquesta crisi alimentària ha anat creixent, ha creuat fronteres europees i ha causat tensions entre diferents països. L’article explica com ha funcionat la traçabilitat en aquest cas i per què és necessari perseguir el frau alimentari.
Aquest estiu s’han retirat del comprat milions d’ous en diferents països europeus després de descobrir-se que alguns estaven contaminats amb fipronil, un insecticida d’ús comú en veterinària però prohibit per a animals destinats a consum i per netejar i desinfectar gàbies de gallines productores d’ous. El fipronil està considerat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a “tòxic moderat”. Fins al moment, els ous contaminats s’han detectat en 40 països, inclosos els 24 dels 28 estats membres de la UE (no estan afectats Lituània, Portugal, Xipre i Croàcia). Malgrat l’alarma, i segons les dades sobre la toxicitat d’aquesta substància i les concentracions detectades i tenint en compte els hàbits de consum, el risc sobre la salut sembla ser baix, doncs es calcula que un adult hauria d’ingerir deu ous al dia per sofrir efectes, segons l’Agència Francesa de Seguretat Alimentària, Ambiental i Laboral (Anses). La presència de residus de fipronil està relacionada amb l’ús fraudulent d’aquesta substància per al tractament d’insectes en aus de corral.
La traçabilitat funciona
En la Unió Europea, el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) es va crear en 1979. Aquest mètode permet compartir informació entre els seus membres, és a dir, entre les autoritats nacionals de seguretat alimentària, la Comissió Europea i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Els Estats membres tenen l’obligació legal de notificar immediatament al RASFF si tenen informació d’amenaça per a la salut humana. Aquest procediment possibilita que, quan un país detecta un aliment en mal estat, el pugui comunicar al RASFF. Les agències de seguretat alimentària dels diferents països reben la informació i comença una labor de coordinació per saber què partides estan afectades i si han entrat o no a la cadena de producció.
Quan s’ha notificat l’alerta dels ous contaminats, els països europeus han pogut localitzar, a través dels codis d’ous, les partides sospitoses
És el que ha succeït amb la crisi dels ous: quan s’ha posat l’alerta, els països han pogut saber, a través dels codis dels ous, si s’havien importat partides sospitoses. En aquest cas, el sistema d’identificació i traçabilitat dels ous ha permès localitzar, a més, les explotacions d’origen i la seva distribució i, per tant, procedir a retirar-los de la comercialització i avisar als consumidors. A més de la distribució d’ous i ovoproductos a països europeus, també s’ha detectat el repartiment a tercers països com Hong Kong i Líban.
A Espanya és l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) la que rep les comunicacions del RASFF i informa, a través del Sistema d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), a les autoritats competents de cada comunitat autònoma.
Si bé la localització dels ous es fa a través del procés de traçabilitat, una de les preocupacions és que els ous contaminats hagin entrat en la cadena alimentària a través de productes processats com a galetes, pastissos i amanides. Mitjançant aquest sistema de control, s’apliquen mesures tant sobre les granges de producció com sobre els ous i altres productes que puguin estar afectats, es bloqueja la producció d’aquestes granges, es localitza i es retira del mercat.
Control al frau alimentari
El problema de la crisi dels ous amb fipronil ha estat que la veu d’alarma s’ha donat amb molt retard. Si bé a la fi de novembre de 2016 ja es tenia coneixement de l’assumpte, no va ser fins al 20 de juliol quan Bèlgica va avisar al sistema d’alerta ràpida. La barreja del pesticida fipronil amb productes de granges per netejar es considera un acte fraudulent i, segons els experts, els efectes sobre la salut dels consumidors són poc probables. Es tractaria, per tant, de frau alimentari.
Malgrat la rapidesa amb la qual s’actua a través del RASFF, de vegades, com en el cas dels ous contaminats, es produeixen certes fallades en la coordinació que dificulten la labor de control per la qual està dissenyada aquesta eina europea. Per aquest motiu la Comissió Europea tingui previst reunir-se el 26 de setembre amb ministres i representants de les autoritats dels països afectats per avaluar la situació i estudiar mesures de millorament del RASFF. Un de les fallades reconegudes per Holanda en aquesta crisi ha estat el fet que es produïssin “errors de comunicació” que no han permès “actuar més ràpid”.
La crisi dels ous contaminats ha tornat a minvar la confiança del consumidor cap a la seguretat dels aliments i el seu control i ha ocasionat nombroses pèrdues econòmiques al sector. Vytenis Andriukaitis, comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària, ho reconeixia en afirmar que, encara que el risc per a la salut és baix, “sí ha tingut un gran impacte en la confiança del consumidor”, al que han de donar-se explicacions i assegurar-los que aquestes accions són castigades.
